<![CDATA[À Punt - Dejavú]]> 10 <![CDATA[À Punt - Dejavú]]> <![CDATA[Un estudiantat conscienciat aflorava l'any 2012 en la Primavera Valenciana]]> El febrer de 2012 l'alumnat de l'institut de València Lluís Vives va eixir a protestar contra les retallades en Educació que imposava el govern. La policia va reprimir aquella protesta amb contundència i açò va desencadenar una resposta social massiva i solidària que es va conéixer com a Primavera Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’estafa de les accions preferents]]> El programa Dejavú tanca la temporada i recorda el 2012, un any marcat per l’estafa de les accions preferents, un producte financer que va arruïnar molts estalviadors, especialment gent major. Les conseqüències del frau continuen sent un tema de lluita judicial per a molts afectats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 2012, l'escàndol de les preferents]]> El 2012, dos incendis brutals, declarats a Andilla i Cortes de Pallars, arrasaren un 2% del territori valencià. Mentre intentàvem sobreviure a la crisi econòmica, es va destapar l'escandalosa estafa de les accions preferents. I, també aquell any, es va jutjar Sor Maria Gómez Valbuena per la macrocausa dels xiquets robats. A Elx, durant la Nit de l'Albà, un greu accident pirotècnic va causar un mort i vint-i-tres ferits. I, al febrer, la repressió policial d'unes protestes estudiantils va fer esclatar la Primavera Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Choriza May: "El Titi va lluitar pels nostres drets a través de l’entreteniment"]]> ‘Dejavú’ torna al 2002, l'any en què va morir una de les figures més icòniques del món de l’espectacle valencià, el Titi. El programa ret homenatge a l'artista i rememora la seua influència pionera en la visibilització de la causa LGTBIQ+ des de l’entreteniment i l’humor. L’espai conduït per Mireia Llinares analitza la seua figura transgressora amb la participació de Rosita Amores i la 'drag queen' Choriza May.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 2002, l'any dels euros]]> El 2002 vam donar la benvinguda a l'euro i vam dir adeu a les pessetes. Espanya i el Marroc visqueren un tens conflicte per la sobirania de l'illot de Perejil. I aquell any, també, es van començar a comercialitzar les pròtesis PIP, uns implants mamaris que acabaren causant greus problemes de salut. El 17 de maig s’inaugurà, a Benidorm, el Gran Hotel Bali, el més alt de tot Europa. I, a l'agost, el món de la faràndula va plorar la mort de Rafael Conde: "el Titi".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'últim concert de Héroes del Silencio va ser al circuit de Xest i va provocar el caos]]> Després d'una dècada fora dels escenaris, Héroes del Silencio, l'exitosa banda dels huitanta i dels noranta, va anunciar que faria una gira de retrobament amb el públic que culminaria el 27 d'octubre de l'any 2007 en un macroconcert al circuit valencià de Xest. La notícia va caure entre els fans com una autèntica bomba.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 2007, l'odissea del Nou Mestalla]]> El 2007 va començar la construcció del Nou Mestalla, un somni valencianista que acabà en malson. Steve Jobs revolucionà les comunicacions amb el seu Iphone. I, mentre uns pescadors de Santa Pola es convertien en herois per rescatar 51 nàufrags, milers de fans es van quedar sense vore l’últim concert dels Héroes del Silencio al circuit de Xest, atrapats en un embús monumental. També aquell any, s’estrenà L'Alqueria Blanca amb un èxit de públic sense precedents.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La família de pescadors de Santa Pola que va inspirar 'La ley del mar']]> El 2007, un jove Pascual Durà rescatà amb el seu pesquer un grup de migrants que havien naufragat. Aquella no seria la primera volta que algú de la seua família faria un rescat així, ja que el 2006 son pare en protagonitzaria un de similar que inspiraria la minisèrie 'La ley del mar'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['L'Alqueria Blanca', un punt i a part de la ficció en valencià]]> El 2007 s'estrenava la sèrie més exitosa de la televisió valenciana: L'Alqueria Blanca. Al seu voltant es va generar tot un fenomen: un club de fans, visites a les localitzacions dels rodatges o estrenes en cines grans on els actors se sentien com autèntiques estreles de Hollywood.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 1997, l'any del diluvi a Alacant]]> L'any 1997, un diluvi de rècord va provocar el caos a Alacant. L'explosió d'un vaixell en construcció causà 18 morts al port de València. Mentrestant, Jorge Martínez "Aspar", campió mundial de motociclisme, anuncià que es retirava. El Vila-real va arrancar una temporada brillant en segona que el va portar a l'ascens. I Canal 9 estrenà Tómbola, un polèmic programa que alçava passions. q

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Empreses i artesans valencians van celebrar el naixement d'Elionor: mira què van regalar a la família reial]]> L'any 2005 va nàixer la princesa Elionor i va rebre molts regals valencians per a homenatjar-la i, de pas, promocionar la nostra artesania. Sabies que la bolcada del bateig era de tela tradicional valenciana? Dejavú 2005 repassa altres fets de rellevància que ocorregueren este any.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Salva i Tano, la primera parella homosexual a casar-se de la Comunitat Valenciana]]> L’any 2005, el Congrés aprovà la llei del matrimoni homosexual, tan polèmica com esperada. En 'Dejavú 2005' hem parlat esta setmana amb Salva Mas i Tano Torres, el primer matrimoni homosexual de la Comunitat Valenciana, que des de Crevillent ens han contat la seua història vint anys després.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 2005, tragèdia a la Todolella]]> El 2005 va estar marcat per la tragèdia de la Todolella en què 18 joves van morir per culpa de la mala combustió d'una estufa. Este mateix any nasqué la infanta Elionor de Borbó. El Congrés aprovà la Llei del Matrimoni Homosexual, tan polèmica com esperada. A Benejússer, una mare va botar foc al violador de la seua filla per a venjar-la. I, a l'abril, va morir Joan Pau II, el Papa viatger.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 2000, l'efecte 2000]]> L'any 2000 va començar fent-nos patir per un defecte dels sistemes informàtics que podia provocar un col·lapse mundial. També ens vam angoixar per la crisi de les vaques boges. Centenars de persones es van contagiar a Alcoi d'un brot de legionel·losi. A l’octubre, vam dir adeu al gran actor Antoni Ferrandis i, a València, aquell es va inaugurar el Museu de les Ciències Príncep Felip.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Antonio Ferrandis, un talent que anava molt més enllà del mític Chanquete]]> L'any 2000 va ser l'any en què ens va deixar l'actor de Paterna Antonio Ferrandis, recordat pel seu paper en la sèrie 'Verano Azul' o la pel·lícula guanyadora d'un Oscar 'Volver a empezar'. 'Dejavú' fa un repàs de la seua prolífica carrera en cine, televisió i teatre, així com dels reconeixements que va rebre els últims anys de vida.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' recorda la psicosi que va generar l'efecte 2000]]> Mireia Llinares ens trasllada a l'any 2000, un any que quedarà en la memòria de molts per l'efecte 2000. Per a molta gent, venia la fi del món perquè un error informàtic causaria la caiguda generalitzada dels sistemes de transport, comerç i comunicacions mundials.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'any que un brot de legionel·losi va causar estralls a Alcoi]]> La població va viure un episodi d’histèria col·lectiva perquè no trobaven el focus del bacteri i en van comptabilitzar 180 casos.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 1996, la tragèdia de Biescas]]> La riuada que va sepultar el càmping de Biescas va ser la notícia més destacada del 1996, encara que aquell any la Grossa de Nadal va caure a València. A Vila-real, mentrestant, un misteriós assassí en sèrie causava el pànic. Paco Cabanes, el Genovés, es retirava dels trinquets convertit en llegenda vivent de la pilota i, a Benicàssim, es consolidava el FIB com a festival musical independent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' estrena temporada amb la pantanada de Tous]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' ens explica com va nàixer i es va consolida el FIB com el gran primer gran festival de l'estat espanyol]]> L'any 1995 naix el Festival Internacional de Benicàssim (FIB), una proposta alternativa a les músiques pop que imperaven a l'època. Però seria el 1996 quan esta proposta es consolidaria i convertiria en el primer gran festival a Espanya. 'Dejavú' recupera esta fita parlant amb alguns dels protagonistes del festival: organitzadors, grups de música i assistents.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Per què és tan important la figura del Genovés per a la pilota valenciana? 'Dejavú' ens ho explica]]> En 'Dejavú' destaquem amb Mireia Llinares Paco Cabanes, el pilotari més conegut com el Genovés, que el 1996 es va retirar. El seu paper va ser tan destacat en l'esport valencià que tots el món en parlava.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Mireia Llinares comparteix amb els que foren redactors de l'estatut d'autonomia valencià els punts més conflictius en les negociacions]]> Com es va gestar el 1982 el nostre Estatut d'Autonomia? Quins van ser els aspectes més conflictius? Mireia Llinares reuneix Joan Lerma (PSOE), Felip Guardiola (PSOE) i Luis Berenguer (UCD), alguns dels polítics que van estar en aquelles negociacions, perquè ens expliquen com van aconseguir posar-se d'acord.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 1982, l'any de la pantanada]]> Per als valencians, el 1982 va estar marcat per la pantanada de Tous. Per a la resta d’Espanya, en canvi, va ser l’any del Mundial de Naranjito. Al juliol, la fallera major de València va dimitir per sorpresa. I, mentre les Corts ens aprovaven l’Estatut d’Autonomia, vivíem l’eclosió de la Moguda Valenciana al ritme de temes mítics com “Imágenes” o “La noche no es para mí”.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La pantanada de Tous, el desastre que va marcar la Ribera]]> L'any 1982 serà recordat pels valencians com l'any de la pantanada. El dia negre era el 20 d’octubre del 1982. L’hora crítica, poc després de la sis de la vesprada, quan els murs de la presa no van poder contindre l’aigua i la tragèdia planava sobre municipis com Gavarda, Antella, Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Benimuslem, Alberic, Alzira o Carcaixent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' ens desvela per què es va produir un fet insòlit en Falles l'any 1982: la dimissió de la fallera major de València]]> María José Esplugues, fallera major de València del 1982, explica el motiu que la va portar a dimitir del càrrec: l'assetjament sexual per part d'un dels membres de la Junta Central Fallera. La inacció per part de l'organisme a pesar de les seues denúncies, la van portar finalment a renunciar al càrrec.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Això a on s'ha vist? Especial Dejavú 2024]]> Prepareu-vos per als millors riures en la nit de Cap d'Any amb un programa especial en què repassarem el zàping televisiu més divertit del 2024. Presentat per Mireia Llinares, a qui acompanyen rostres molt coneguts com Ximo Rovira, Gemma Juan, Hu Zhao, Òscar Tramoyeres, Ferran Cano i Berta Báidez, acomiadarem l’any amb molt bon humor. Això on s’ha vist!... En À Punt, on si no?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El fill de Berlanga: “El cine del meu pare té un esperit valencià, absolutament”]]> L’antiga presó model de València ha sigut el lloc triat per l'equip de Dejavú per entrevistar José Luis García Berlanga, fill del cineasta Luis García Berlanga. La raó és que l'antiga institució penitenciària va ser l’escenari on el director de cine va rodar la pel·lícula Todos a la cárcel. El programa Dejavú ha entrevistat el seu fill amb motiu del programa dedicat als anys noranta. Perquè va ser un d’aquells anys noranta, concretament l'any 1993, quan García Berlanga va rodar la pel·lícula a la presó valenciana.

Mai el seu fill havia estat a l’antiga presó model. “Recorde que encara hi havia alguns reclusos quan van rodar la pel·lícula”. De fet, el programa Dejavú ha recordat que el mateix cineasta va voler estrenar-la davant dels reclusos. El rodatge va començar el juliol. En aquell any, el director tenia 72 anys. Era la seua pel·lícula que feia dèsset i amb ella va fer una crònica de la societat espanyola dels anys noranta. El seu fill també ha recordat com van ser els últims anys del director, que patia Alzheimer. “Va tindre la sort de morir en el seu llit dormint”. Berlanga va ser soterrat a Pozuelo de Alarcón, on vivia des de feia anys.

Un fill orgullós ha recordat que son pare va ser una persona “volguda per tot el món”. Luis Garcia Berlanga va nàixer a València el 1921, “i cada vegada que jo vinc a València observe com tot el món el respecta i el vol. És molt volgut (diu mentre se sorprén quan se li escapen unes llàgrimes) i pense que s’ho mereixia”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | L'any del mundial (2010)]]> A l’estiu, la selecció espanyola de futbol es va proclamar, per primera vegada en la història, campiona del món. El mateix any, ETA va anunciar un alto el foc que acabaria sent permanent. València i Madrid acurtaven distàncies gràcies a l’AVE. El 'boom' de les Falles milionàries va quedar reduït a cendres. I José Luis García Berlanga, el nostre director de cine més carismàtic, va rodar el seu últim final.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’últim ‘Dejavú’ torna al 2010, l’any que Espanya guanyà el Mundial de futbol]]> Dues fites ben diferents fan que l’any 2010 estiga marcat en la memòria del país. A l’estiu, la selecció espanyola de futbol es va proclamar, per primera vegada en la història, campiona del món. El mateix any, ETA anuncià un alto el foc que acabaria sent permanent. Mireia Llinares conversa amb Consuelo Ordoñez, germana del regidor assassinat per ETA Gregorio Ordóñez i presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite).

Recordarem el Mundial de Sud-àfrica amb Raúl Albiol, l’únic valencià convocat, que ens conta com ho va viure la selecció espanyola. Manolo, el del Bombo va viatjar a Sud-àfrica, però hagué de tornar a Espanya precipitadament a causa d’una malaltia. Finalment, hi pogué tornar per a assistir a la final en l’avió dels familiars de la selecció. També coneixerem la història de Nacho Medina, un professor d’institut que es va apostar amb el davanter Juan Mata que arribava a Sud-àfrica amb la seua vespa. Ho va aconseguir i el jugador va complir la promesa i li va donar entrades.

Eixe any València i Madrid acurtaven distàncies gràcies a l’AVE. La televisió va fer una gran cobertura de la inauguració de la línia d’alta velocitat. Esta fita va suposar acostar el turisme i els negocis entre València i Madrid.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pilar Cerveró, rutera: “Era la rareta del grup, ni bevia, ni fumava, ni prenia coses rares”]]> Pilar, o Pili, que és com la coneixen els amics i amigues, l’any 1990 era una de les joves que recorria la Ruta del Bakalao. A Puzzle i Chocolate, “més en els 80”, i a Barraca és on va començar tot. Com ella ha recordat a l’equip de Dejavú, “Barraca és el bressol”. On tot va començar. Carlos Simó, DJ de Barraca, que també intervé en el programa Dejavú dedicat a l’any 1990, ha dit que allí acudia la gent a escoltar les últimes novetats musicals internacionals.

Barraca va obrir la porta l’any 1965 com a sala de ball a la platja de Sueca (Ribera Baixa). En una època en què la música només podia escoltar-se amb formats físics (discs, concerts, pubs o discoteques), el fet de disposar d’un espai musical d’avantguarda no va passar desapercebut per als melòmans.

“La música era molt bonica. Hi havia molt de tecno amb The Cure”. Era música que arribava de Londres, molt diferent, ha explicat Pilar. “A l'estiu, jo venia cada dia. Sobretot, divendres i dissabtes. Jo era una persona que ni bevia, ni fumava ni prenia coses rares, com diria un amic meu… Jo era la rareta del grup. Era la que agafava el cotxe”. I d’èxit és com va morir la Ruta. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El que va dir Joan Monleon en conéixer la mort de Concha Piquer: “Hui la Maredeueta s'ha quedat sense veu”]]> Concha Piquer moria a Madrid als 82 anys i el seu multitudinari soterrar va ser digne de l’estrela que era. De l’esdeveniment es van fer ressò tots els mitjans de comunicació, també Canal 9, amb l’informatiu presentat per Xelo Miralles, com ha mostrat el programa 'Dejavú' dedicat a l'any 1990. El dia de la seua mort, a Madrid —on ella residia— el centre de la capital va quedar col·lapsat. Uns i altres tenien les millors paraules per a acomiadar-la. Manolo Escobar va dir que amb ella moria “un tros de la cançó espanyola i una gran senyora”. Per a Joan Manuel Serrat, no moria “un vell mite” com tampoc sols una artista, “per a mi ha mort una amiga". A València, el Titi va dir que “ella era la millor 'tonadillera' que havia tingut Espanya”, mentre que les paraules de Joan Monleón eren: “Concha Piquer, dins de la cançó, va ser revolucionària. Pense que hui la maredeueta s'ha quedat sense veu”. Amb la mort de la Piquer desapareixia un geni de la cançó i —com deia la seua filla— també “una bona mare’. Nascuda en un pis del carrer de Ruaya del barri de Sagunt de València, un 8 de desembre —carrer que actualment acull la seua Casa-Museu—, als catorze anys aquella xiqueta viatjaria cap a Nova York, a instàncies del mestre Penella. Va triomfar a Broadway i quan va tornar a Espanya es va convertir en la número u de la cançó. La seua carrera ha creat la famosa dita popular: “Viatges més que el baül de la Piquer”. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | 'Póntelo, pónselo' (1990)]]> El 1990 ens farà reviure l’eslògan “Póntelo, ponsélo”, que va marcar tota una generació. Aquell any es van apagar també dos cèlebres veus valencianes: la de la gran Concha Piquer i la del rocker Bruno Lomas. La inauguració de l’Institut Valencià d’Infertilitat va revolucionar la maternitat. Per primera vegada, la Barbie va desbancar la Nancy i la Ruta del Bakalao es va consolidar com a fenomen de masses.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ recorda el 1990 amb la campanya del “Póntelo, pónselo”]]> L’any 1990, l’anunci del “Póntelo, pónselo” va haver de retirar-se per la pressió social i de la Conferència Episcopal. Per primera vegada s’interpel·lava les dones i se les feia partícips de la prevenció d’embarassos no desitjats i de les malalties de transmissió sexual.

Eixe any s’inaugurava l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), que va enderrocar la barrera de la infertilitat i va revolucionar la maternitat. El programa repassa els inicis de l’IVI. En el camp de la música, José Manuel Casañ i excompanys músics de Bruno Lomas recorden la figura d’este cantant que va morir en un accident de trànsit eixe any. Dejavú ofereix l’assaig de l’actuació en el programa Solfa íntima de Canal 9 el 1989, que fou l’últim que gravà per a una televisió este vocalista conegut com l’Elvis espanyol.

També es recordarà la gran Concha Piquer, una de les figures més rellevants de la copla espanyola i que més va influir en les generacions posteriors d’intèrprets d’este estil musical. En este capítol de Dejavú podrem tornar a escoltar la cantant gràcies a les imatges que guarda l’arxiu de RTVV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Covadonga Balaguer recorda l’accident durant la Crida del seu regnat, que va modificar l’acte per sempre]]> La Crida és un dels actes de la festa que el món faller espera amb major il·lusió per representar l’inici de les festes. Durant la crida del 1989 van esclatar diferents artefactes que, tot i que no van provocar ferits greus, van caure damunt del públic. La fallera major d’aquell any, Covadonga Balaguer, més coneguda com Covachi al món faller, ha explicat com va viure aquells moments d’incertesa, en veure caure les cendres enceses damunt de les persones concentrades al voltant de les torres de Serrans. Aquell accident va modificar la celebració per sempre i, en lloc de fer-se cap al carrer de Serrans, des del 1990 es fa en direcció cap al riu. I fins hui dia. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les Valquíries d'Ontinyent, les dones que han fet història a la festa de Moros i Cristians]]> L'any 1989 un grup de dones d'Ontinyent van fer història. Es tractava de les membres de les Valquíries. Elles van ser les primeres a desfilar en unes festes de Moros i Cristians. Amb els anys, el seu exemple es va estendre per tota la Comunitat Valenciana. La Societat de Festers d'Ontinyent va dictar unes noves normes que posaven el punt final a la tradició secular d'una festa privativa dels homes. La primera comparsa a obrir-los les portes va ser la dels Fontanos. L'equip del programa Dejavú ha volgut reviure aquella gesta amb elles i s'ha desplaçat al mateix lloc on tot va passar. Les membres de les Valquíries han recordat aquella experiència viscuda un 26 d’agost de 1989, un pas endavant que va marcar un abans i un després en la festa.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dejavú | Naix Canal 9 (1989)]]> El 9 d’octubre del 1989 van començar les emissions de Canal. Una gota freda va descarregar amb força sobre la Comunitat Valenciana. A Sant Joan d’Alacant, 10 persones van morir en el pitjor accident pirotècnic de la nostra història. La sinistralitat a les carreteres va ser la més alta de tots els temps. I, per primera vegada, les dones van desfilar oficialment en els Moros i Cristians d’Ontinyent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ repassa els fets més rellevants del 1989, l’any que naix Canal 9]]> Les emissions de Canal 9 començaven el 9 d’octubre del 1989. Dejavú conversa amb alguns dels protagonistes, periodistes molt joves que en eixe moment van iniciar el camí dels mitjans públics. Lola Bañón, Remei Blasco, Óscar Martínez i Clara Castelló ens expliquen com van ser els primers passos de la televisió pública valenciana. Tot i que estava previst començar el 9 d’octubre, durant eixe mes de setembre, amb les emissions en proves, van caure unes pluges torrencials que van provocar importants inundacions. Tots els professionals van fer un gran esforç per cobrir eixe fenomen meteorològic i les seues conseqüències. Una jove Victòria Roselló, ara cap del servei de meteorologia d’À Punt, va ser l’encarregada d’informar.

El 1989 comença a tramitar-se la nova llei de trànsit que obliga a portar el cinturó dins dels nuclis urbans i també a portar casc en les motos. El catedràtic de Seguretat Viària, Luis Montoro, explica el canvi de la normativa que va sorgir a partir de l’any més negre pel que fa als accidents de trànsit. Entre ells, el del jugador de bàsquet Fernando Martín, el primer esportista espanyol que arribà a jugar en l’NBA, que va morir eixe any en un accident de trànsit.

Dejavú indaga en l’accident pirotècnic de Sant Joan d’Alacant, on van morir deu persones, i parla amb una de les persones ferides que, a més, va perdre sa mare a l’accident. Durant la Crida a València, eixe mateix any, van esclatar diferents artefactes que no van provocar ferits greus, però van propiciar que es canviara l’acte i en lloc de fer-se cap al carrer de Serrans es fera, des del 1990, cap al riu, tal com es manté en l’actualitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Vero d''Operación Triunfo' serà sempre part de mi, la porte tatuada a la pell”]]> L’artista Verónica Romero, més coneguda com a Verónica, nascuda a Elx (Baix Vinalopó) el 1978, va ser una de les finalistes de la primera edició d'Operación Triunfo, un programa que ha quedat en l’imaginari popular i en el record dels teleespectadors d’aquell any d’una manera molt especial. El programa Dejavú dedicat a l’any 2001 ha entrevistat dos fans de l’artista, una de les finalistes d'aquella mítica edició, que ha aconseguit que més de vint anys després els seguidors continuen fidels als seus ídols.

El concurs que buscava joves talents musicals ho feia en un format innovador, el primer d’aquelles característiques que arribava a Espanya. La primera edició, a causa del gran èxit d’audiència, va donar motius per a continuar sumant edicions. Això sí, després d'aquell programa del 2001, ja cap altra edició ha aconseguit tantes bones xifres d’audiència com la primera ni els participants han tingut tanta popularitat.

El que mai hauria pensat aquella jove d’Elx que volia ser cantant i que s'anomenava Verónica és que, quasi 25 anys després, els seus fans serien igual de fidels a ella com el primer dia que la van sentir cantar. Un bon exemple en són Javi Castelló i Daniel Cortés, integrants del club de fans de la cantant. Un club que ha mostrat superar la prova del temps. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Conxa Llop, la mestra de Borriana que es va escapar pels pèls de l'11S]]> Conxa Llop és una professora jubilada de l'Institut Jaume I de Borriana. Com ha relatat a l'equip de 'Dejavú' en el programa dedicat a recordar les principals efemèrides del 2001, ella es trobava de viatge a Nova York aquell setembre de 2001. I no sols aixó, ella havia d'haver estat aquell dia 11 de setembre i a la mateixa hora de l'atemptat a les Torres Bessones. Eixos dies Conxa es trobava amb alumnes a Nova York i ha explicat que, com que anava en un bus escolar "i eixe dia el necessitaven, van canviar la data de visita a les Torres Bessones i en compte del dia 11 vam anar un dia abans, el 10 de setembre". Conxa tenia quasi una vintena d'alumnes a càrrec seu. Hui dia pensa que es va escapar d'aquell desastre "pels pèls". La mestra ha recordat que el més dur va ser veure les caretes dels xiquets i xiquetes que tenien familiars a les Torres treballant.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les dones del Palmar van vore reconegut el seu dret a pesca el 2001]]> Les dones del Palmar, un símbol de lluita per la igualtat d’oportunitats, es reuneixen per primera vegada des de fa molt de temps en la seu de la Confraria de Pescadors. Conten com van viure tot el procés fins a arribar a poder pescar a l’Albufera. Carmen Serrano assegura que el Palmar era important a la Comunitat Valenciana però que en el món el col·locaren les dones.

Mira el vídeo en el web

]]>