<![CDATA[À Punt - La via verda]]> 10 <![CDATA[À Punt - La via verda]]> <![CDATA[14.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[13.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[12.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[11.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[08.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[07.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[06.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[05.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[04.05.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Comencen els preparatius per a vore l'eclipsi solar total del 12 agost]]> Hi ha dies que són clau per a confirmar quins llocs seran els millors per a observar l'eclipsi solar total del 12 agost. Quan queden poc més de tres mesos fem un assaig general perquè el Sol està en una posició molt semblant a la mateixa hora de la vesprada, poc abans de les 8 i mitja, que la que tindrà a l'estiu. Diversos punts de Castelló, com ara Peníscola, i també de l'interior de València seran bons punts. També un centre d'observació astronòmica situat a Arcos de las Salinas, a només 4 quilòmetres de la Comunitat Valenciana. L'històric eclipsi solar que tindrem este estiu és un reclam per a posar l'ull en el cel, de dia i també de nit. Fenòmens com el que viurem el 12 d'agost es convertixen en un punt d'atracció per a fixar-nos en l'astronomia. Un equip de ‘La via verda’ format per Ximo Llorach i Fèlix Tena torna al centre de divulgació Galáctica, a Arcos de las Salinas, per a fer una observació nocturna de les estreles fins a l'infinit i més enllà.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[30.04.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[29.04.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[28.04.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[27.04.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El periodista Vicent Garcia Devís dedica un llibre a la família Bacharach, lligada a la Jutera de Foios]]> La Jutera de Foios enguany fa cent anys de la seua construcció. L'origen d'aquella fàbrica està lligat a la família Bacharach d'origen jueu, i a ells ha dedicat un llibre el periodista Vicent Garcia Devís. 'Akiva. Fugint dels llops'. Esta singular propietat era la major productora a l'Horta Nord de sacs de jute per a exportar les creïlles del camp valencià. Actualment les instal·lacions continuen en actiu com a factoria, però estan dedicades a la producció d'accessoris industrials. Al llibre hi conta la tempestuosa història d'esta família i el seu final tràgic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Assistim a la Marina Alta i en família al procés mil·lenari del secat de polp al sol]]> A Jesús Pobre, un llogaret de Dénia, un pare, José Fornés, fill de pescadors, ha ensenyat al seu fill Jordi a assecar el polp com ho ha fet la seua família de sempre. Este pare portava fent-ho més de trenta anys, com li havia ensenyat son pare, i ara calia passar la saviesa al fill. Es tracta d'una tècnica mil·lenària que a la Marina Alta passa d'uns a altres. Esta família compta amb una terrassa al seu restaurant El Sequer on els exemplars reben el sol i l'aire que els arriba del Montgó necessaris per a un bon secat. I en acabar el procés, la mare de la família, Maite Alberola, la regina dels fogons a El Sequer, convertix el mol·lusc cefalòpode en un polp a la brasa o en un salpicó de polp, segons convinga. I com que la quarta generació ja està ací, prompte li arribarà el torn a la filla de Jordi, a la menuda Elissa, de rebre la lliçó. Un reportatge de Cristina Lavara.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Científics del CSIC, la UPV i l'IVIA demostren com les plantes parlen i es comuniquen entre elles]]> Diriem que les plantes parlen? Sabem que la comunicació entre els éssers vius és fonamental i també que els animals tenen el seu llenguatge, però ens hem preguntat què passa en l'univers vegetal. Joan Miquel Llopis s'endinsa en el món de la ciència per a conéixer més detalls d'este món tan desconegut. Com pot ser que les plantes parlen entre elles? L'equip de 'La via verda' ha entrevistat Meritxell Pérez-Hedo, investigadora del CSIC a l'nstitut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la UPV, i Alberto Urbaneja, professor investigador en l'IVIA.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[27.03.2026 | La via verda]]> El territori, les seues característiques, la seua orografia, la hidrografia i la meteorologia determinen la manera de viure de les persones que l’habiten i la manera de relacionar-se amb l’entorn. De dilluns a divendres, La Via Verda mostra, acosta i explica la realitat que ens envolta com a persones que vivim en la Comunitat Valenciana: qué cultivem, quines espècies vegetals i animals conviuen amb nosaltres, com canvia l'entorn pel canvi climàtic, com frenem l'escalfament global... Informació útil, de proximitat, sostenible, de quilòmetre 0, presentada per Mathies Muñoz.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Així és Ekon, el Punch valencià del Bioparc]]> Este peluix i Punch, la moneta rebutjada per la mare quan va nàixer, s’han fet inseparables! A l’equip de #LaViaVerda, la història de Punch ens ha robat el cor… i ens ha fet somriure recordant una altra moneta molt especial: Ekon! Ekon va nàixer al Bioparc i també va trobar un fidel company en un peluix. Ara ja ha fet un any i sembla que està totalment adaptada i feliç! Descobrim més sobre el procés d’integració d’Ekon i sobre el comportament de Punch amb l'ajuda de Stephan Bereje, responsable de benestar animal del Bioparc València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El centre de divulgació astronòmica Galáctica, un dels punts privilegiats per vore l'eclipsi solar d'agost]]> Este mes d'agost podrem vore un eclipsi de sol total, un fenomen que no es produïa a la península Ibèrica des de l'any 1912. Cal destacar que la província de Castelló serà un punt privilegiat per a vore'l, perquè quedarà totalment a les fosques per uns moments durant el dia. Els eclipsis són esdeveniments que mouen milions d'aficionats interessats a seguir-los, i així s'espera que ocórrega el pròxim agost.

Un espai especialment ideat per a seguir estos fenòmens astronòmics i que queda molt a prop, és Galáctica, un centre de divulgació astronòmica situat a la localitat d'Arcos de las Salinas, a Terol. Este centre va nàixer amb l'objectiu de difondre la ciència que es fa des del Cefca (Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó) i des de l'Observatori Astrofísic de Javalambre.

Javier Cenarro, director del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó, ha explicat a l'equip de La via verda que l'observatori porta en marxa "grans projectes de cartografia del cel i entre els seus objectius es troba conéixer la importància de l'energia fosca". Des de les seues instal·lacions repten els visitants a vore el Quintet de Stephan (un grup de cinc galàxies ubicat a la constel·lació de Pegàs) i viatjar fins als 290 milions d'any llum. "Això significa que eixa llum va emprendre el seu viatge des d'aquelles galàxies fins a nosaltres abans que existiren els dinosaures", ha explicat Nacho Pérez, coordinador de Galáctica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Científics i periodistes es preparen per a contar a la ciutadania l'eclipsi solar total del 12 d'agost de 2026]]> El 12 d'agost de 2026 s'espera un eclipsi solar total que, segons els experts, no s'ha vist des de principis del segle XX. Serà el primer dels tres que hi haurà en els pròxims tres anys. Javier Cenarro, director del Centre d'Estudi de Física del Cosmos d'Aragó, ha explicat a un equip de La via verda que després de l'eclipsi d'agost, "vindrà un segon eclipsi solar que també serà total, i es vorà en gener de 2027, més visible a la zona del mar d'Alborán; i en 2028 hi haurà un tercer eclipsi, de tipus anular, que afectarà més la zona interior de la península". Este últim no serà possible vore'l sense ulleres especials d'eclipsi, ha dit.

Cenarro ha recalcat que les províncies de Terol i Castelló estan d'enhorabona, perquè el 100% del territori podrà vore tant l'eclipsi total d'agost de 2026 com l'eclipsi anular del 2028".

Pel que fa al primer dels eclipsis, el que es vorà a l'estiu: "s'esperen milions de visitants, i tindrà un impacte considerable durant l'època d'estiu", ha dit el director del Centre d'Estudi de Física del Cosmos d'Aragó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Tienda de las Ollas de Hierro, al cor de València, porta oberta 233 anys]]> La Tienda de las Ollas de Hierro. Així s'anomena una de les botigues en actiu més antigues de València. Oberta des de 1793. El secret: que al llarg dels 233 anys de vida ha sabut acoblar-se a la clientela. La va fundar un francés que portava les cassoles des de Marsella. Per a sobreviure s'ha vist obligada a canviar els productes que ven en funció de la demanda. En l'actualitat hi trobem de tot: estàtues religioses de tota classe, espardenyes, figures per al betlem, adreços fallers, imatgeria religiosa, i un llarg etcètera omplin les prestatgeries de la botiga. Parlem amb Jorge Vilar, de La Tienda de las Ollas de Hierro. Un reportatge de Jesús Moreno.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Visitem l'Alqueria dels Moros (segle XIV) al barri de Benicalap de València]]> Al barri de Benicalap queda un conjunt rural d'alqueries conegut com l'Alqueria dels Moros. Existeixen des del segle XIV i estan considerades bens d'interés cultural (BIC). Este grup d'alqueries és conegut com l'Alqueria dels Moros. Un dels grups és gestionat per l'Ajuntament de València i actualment acull un centre d'interpretació i informació de l'horta de València. També hi ha construccions privades i algunes recentment han patit enfonsaments. Estos edificis alberguen arquitectura única i tenen la màxima protecció, perquè estan reconeguts com BIC (béns d'interés cultural). Visitem este conjunt d'alqueries. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Entrem a les entranyes de la séquia de Rascanya, al barri dels Orriols de València]]> Ens apropem a les alqueries de Sant Llorenç d'origen baix medieval i reconstruïdes al segle XVII i XVIII. Descobrim el tresor que amaguen estes alqueries, un molí medieval que abastia d'aigua el monestir de Sant Miquel dels Reis, el molí de Sant Miquel. Dins de la ciutat de València es conserven reductes de la història que ha fet funcionar l'horta durant segles. Este conjunt d'alqueries situat al barri dels Orriols en l'actualitat alberga la Universitat Popular, de l'Ajuntament de València. Un reportatge de Nanci Bellido i Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Desentranyem el funcionament de Salvament Marítim, des de la base a la Vall d'Uixó]]> Quan una embarcació s'afona amb el perill d'un abocament al mar és una situació que fa necessària l'actuació de la Unitat de Salvament i Lluita contra la Contaminació. Servei popularment conegut com a Salvament marítim, compta amb sis bases a Espanya i una de les bases està a la Comunitat Valenciana, concretament a la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. Està operativa els 365 dies de l'any. Entre les actuacions més arriscades i complicades realitzades en el fons del Mediterrani està l'operació Woodford. Rep el nom d'un petrolier enfonsat per un submarí durant la Guerra Civil molt a prop de les Illes Columbretes. Fèlix Tena ha parlat amb dos dels protagonistes d'aquella operació. Hui dia el seguiment d'eixa embarcació submergida que encara es fa. Un reportatge de Fèlix Tena.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Animals rescatats es recuperen a Mundomar]]> Quan incorpores un animal a casa, n'eres conscient de si és de companyia? Quan el Seprona confisca o rescata animals salvatges de propietats privades, què passa amb ells? On van? No poden ser animals de companyia, però tampoc es poden alliberar en el seu hàbitat natural perquè no podrien sobreviure per ells mateixos. I tampoc tenen instal·lacions on fer-se’n càrrec. L'alternativa que queda és la cooperació amb centres zoològics. Cristina Lavara ha visitat les instal·lacions del parc d'animals Mundomar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coneixem l'univers cítric de la Fundació Todolí a Palmera, la Safor]]> L'equip de La via verda ha anat a Palmera, a la Safor, per a conéixer i recórrer l'Hort Botànic el Bartolí de la Fundació Todolí Citrus. Allí hi ha cítrics de totes les dimensions, formes, colors, sabors i olors. L'univers dels cítrics d'este projecte privat és molt extens. Coneixem varietats al·lòctones, d'altres racons del planeta. La Fundació Todolí Citrus està completant una col·lecció que impressiona. És un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Assistim a Moraira a la modalitat de pesca i solta sense mort amb curricà costaner]]> Pesca i solta, sense mort. Coneixen eixa modalitat? Un dels equips de 'La via verda' ha sigut espectadora d'excepció del Campionat d'Espanya amb curricà costaner. La pesca al curricà és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert. Enguany el campionat s'ha celebrat a Moraira. Fèlix Tena s'ha unit a la tripulació d'una de les embarcacions, que han participat en una jornada que comença quan encara és de nit i comença a eixir el sol. Els contem el desenllaç d'esta competició de pesca sense mort.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Després de la dana i per les reformes de les vivendes en alguns municipis han aparegut abocadors incontrolats]]> El programa especial de La via verda dedicat a 'Un any de la dana' s'ha fixat en la gestió de residus generats per la dana. Este ha sigut un dels grans reptes mediambientals. Entre eixe fem van aparéixer més de 13.000 canyes que l'aigua va arrossegar fins a la mar. A les canyes, se sumaren en una nit, més de 800.000 tones de tot tipus de deixalles, moltes potencialment contaminants com els 141.000 vehicles que el fang va llançar a perdre. Mai s'havia produït un volum tan gran en tan poc de temps a Europa. Un any després, els tres grans centres de transferència estan ja buits de residus, però en diversos municipis afectats per la dana, han tornat a aparéixer abocadors incontrolats a causa, principalment, des les reformes de vivendes. Un fenomen que és un motiu més de molèsties entre el veïnat després d'un any de patiment. Fèlix Tena ha anat a parlar amb ells.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La factura de la dana en les zones mediambientals, al voltant de 122 milions d'euros]]> És molt difícil avaluar l'impacte real i el cost econòmic que representa, però l'informe de diagnòstic de la Generalitat xifra en 122 milions d'euros els danys en les zones mediambientals. A més de l'Albufera, tres parcs naturals més van quedar arrasats per les inundacions. Un d'ells és el parc fluvial del Túria. El riu va patir dos crescudes de nit i matinada en les quals el cabal va arribar a una xifra encara mai vista des de la creació del llit nou. Núria Navarro, de La via verda, ha comprovat que encara hui l'empremta del fang és visible.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'arròs ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana]]> En el programa especial dedicat a la dana, l'equip de La via verda ha ficat el foco en un dels nostres cultius emblemàtics. L'arròs. Ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana, però en realitat, no l'únic. De fet, un estudi de la Universitat de València parla de 475 quilòmetres quadrats de zones agrícoles afectades per les inundacions. I la meitat d'esta xifra correspon a cultius fruiters. A Sueca, per exemple, el 78% del terme municipal ha sigut inclòs en l'estudi com a zona inundada però la major part afecta els camps d'arròs del parc natural de l'Albufera. I això mateix ocorre en els altres 12 pobles que envolten el parc. Joan Miquel Llopis ha pogut parlar del present i el futur amb dos arrossers afectats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC descarta una "contaminació generalitzada" de les aigües subterrànies, després de la dana]]> De segur que s'han preguntat com va afectar la dana la qualitat de l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa. Un equip de 'La via verda' ha anat a testar la salut de les aigües subterrànies, dels aqüífers, que són essencials per a destinar eixes aigües al consum humà o al reg de cultius. Des de fa mesos als laboratoris del Consell Superior d'Investigacions Científiques s'analitzen mostres de 22 punts especialment sensibles. Parlem amb Bruno Ballesteros, que coordina estos treballs i amb una de les tècniques que diu que les aigües subterrànies a l'ullal del motor del Caminàs són "perfectament potables". Segons Ballesteros les primeres conclusions són favorables, "es pot descartar una contaminació generalitzada. En alguns punts sí que han trobat presència de substàncies, però no de manera generalitzada. Ara cal seguir controlant eixos 22 punts sensibles". Fèlix Tena els ha acompanyat a agafar eixes mostres. Els tècnics ens han avançat les primeres conclusions de l'estudi.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Nius artificials nous per a l'àguila pescadora en la marjal d'Almenara]]> A la tardor i l'hivern els aiguamolls valencians reben la visita de moltes àguiles pescadores procedents del nord. L'espècie va desaparéixer del nostre territori en la dècada dels anys 80 i ara diversos grups ecologistes i la Conselleria de Medi Ambient estan construint nius artificials nous perquè tornen a criar ací. Els nius han sigut ubicats en la marjal d'Almenara. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Descobrim els tresors davall d'aigua del parc natural de la serra Gelada]]> La serra Gelada fa enguany 20 anys com a parc natural. Esta franja de costa lliure d'edificacions s'aboca a la mar entre Benidorm, Altea i l'Alfàs del Pi. Un espai amb molts tresors per descobrir en terra i davall l'aigua. L'equip de La via verda s'ha embarcat una vegada més en una travessia per a buscar una altra visió del paratge. De la mà de Fèlix Tena descobrim on hi rajades i taurons, prop de Benidorm i també la important presència de l'àguila marina, una espècie amenaçada.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Et mostrem com cultiven el kiwi groc a l'Horta Sud]]> Un fruit que sembla tropical, però és continental i que necessita fred. Parlem del kiwi i en concret del groc, el que té fama de ser el més dolç. A Torrent (Horta Sud) trobem uns cultius que demostren que enguany la collita s'espera bona i de bon calibre. El clima enguany li ha sigut favorable. També cal tindre en compte que la pell d'este kiwi és molt fràgil i qualsevol colp el fa malbé. Per contra, que el kiwi verd no es pot cultivar en molts llocs de la Comunitat Valenciana, perquè necessita molt de fred a l'hivern i molta aigua a l'estiu... i els llocs freds valencians no són humits a l'estiu. Informa Maria Sánchez de l'equip de La via verda.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Ademuz, el lloc on recórrer vistosos camps de lavanda a l'estiu]]> No cal anar fins a la provença francesa per a relaxar-se contemplant un camp de lavanda. Esta imatge la trobem a Ademús durant unes setmanes centrals de l'estiu. El seu terreny, que evita que l'aigua s'acumule a la superfície, li va molt bé a la planta. I esta excursió no només convida a contemplar el paisatge, sinó també participar en una de les visites guiades que permeten al visitant conéixer els tipus de lavanda que es cultiven a Ademús (lavanda, lavandí i espígol) i com les cultiven. També com és processen per a obtindre olis essencials. I tot es treballa de manera ecològica, com explica Patricia Aparicio.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Elies Siscar, l'arrosser de Pego que va créixer en un camp d'arròs i allí continua]]> Estem en temps de sega... i anem a arrossars que hi ha lluny de l'Albufera. Ens apropem a la Marina Alta per tal de parlar amb Elies Siscar, un arrosser pegolí que té 70 anys i està lligat tota la vida al cultiu de l'arròs De ben menut primer jugava amb l'arròs, i ja de jove es va convertir en arrosser. Ell, quan arribava l'estiu, en comptes de jugar a la pilota, jugava al camp mentre acompanyava son pare. L'ajudava llevant les males herbes que després servien per a alimentar els animals, i també jugava al camp d'arròs i la séquia agafant granotes. Este cultiu va patir una sequera a Pego i durant 30 anys va desaparéixer, però ell i alguns arrossers més van aconseguir recuperar este cultiu a la marjal de Pego. Ens ha contat la seua història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els microplàstics afecten greument els corals valencians i els lleva el color]]> Un símptoma de la malaltia del colar és quan perden el color i es queden blancs. La pèrdua del color és, en part, pels microplàstics que els afecten greument. A La via verda ens hem preguntat pel paper dels corals en l'ecosistema i com patixen la contaminació dels oceans i mars. Volem saber com els afecten els microplàstics a estos menuts animals marins invertebrats que, a més, són animals filtradors. Hem buscat respostes al laboratori a Calp i hem parlat amb investigadors de l'Institut d'Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València. Un reportatge de Joan Miquel Llopis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Unes imatges familiars inèdites mostren com era el Jardí Botànic de València en els anys quaranta]]> L'equip de 'La via verda' ha tingut accés, via la companya Tere Roig, a la primera pel·lícula del Jardí Botànic de València. Es tracta d'un tresor fílmic propietat de la família de Tere i que ens ha permés un viatge en el temps. En concret a la València dels anys quaranta. Una pel·lícula gravada per Luis Roig d'Alòs, pioner de la restauració d'art a Espanya, mostra com era el Jardí Botànic de la Universitat de València a finals dels anys quaranta del segle XX. Un document únic, recuperat per la Filmoteca Valenciana, que aporta informació valuosa sobre com ha canviat o no la disposició del jardí i la seua vegetació. Pepa Baño i Fèlix Tena han pogut reviure aquell moment amb els protagonistes de la pel·lícula, quasi huitanta anys després.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El CSIC i la UV investiguen amb cucs la immunitat contra virus]]> A 'La via verda' ens fem ressò d'una investigació de cucs, però no uns qualssevol. Estos diminuts éssers vius tenen moltes coses en comú amb l'espècie humana i per això estan ajudant en una investigació sobre immunitat contra els virus. El treball del CSIC i la Universitat de València ha permés descobrir un sistema que tenen estos animalets, que els fa resistents a futures reinfeccions i, de fet, eixe mecanisme ja s'ha utilitzat en vacunes durant la covid-19. Un reportatge de Fèlix Tena. De dilluns a divendres, des de les 12:50 h en À Punt, amb Mathies Muñoz i tot l'equip, les millors històries sobre ciència, medi ambient i meteorologia.

Mira el vídeo en el web

]]>