<![CDATA[À Punt - Informe]]> 10 <![CDATA[À Punt - Informe]]> <![CDATA[Informe | La Laboral de Xest]]> El projecte de l’última Universitat Laboral del franquisme es va crear a Xest el 1969. Tot i que el seu emplaçament inicial era a l’Albufera, va ser decisió de Moreno Barberà, l’arquitecte, acollir l’oferiment de l’Ajuntament de Xest. Quatre mil alumnes van ser acollits des de l’inici, i van crear així una xicoteta ciutat d’estudiants, on l’ensenyança fèrria, però participativa, va fer de Xest, un món a part.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell]]> 'Informe' tanca la segona temporada amb un documental dedicat a la Laboral de Cheste. Una institució del franquisme que va obrir les portes el 1969 i va arribar a ser una ciutat educativa de primer nivell amb 5.000 estudiants internats. Un centre que va implementar un innovador mètode pedagògic que apostava per l'ensenyament acadèmic personalitzat i la formació de l'alumnat també en valors i convivència social.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”]]> El documental 'Informe' repassa les vivències de l’alumnat que va passar per la Universitat Laboral de Cheste, un centre educatiu pioner a implementar un innovador mètode pedagògic. Una de les veus que recorda el seu pas per la Universitat Laboral és l’actor i dramaturg Carles Alberola. Ell és un dels xiquets que va viure intern a Cheste: "Era un paradís".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Quin era l'objectiu dels Deu d'Alaquàs?]]> La intenció dels que es reunien en estes trobades "clandestines" era la creació d'una plataforma a partir de la qual promoure les accions unitàries en territori valencià per la llibertat i la democràcia, així com reclamar un Estatut d'Autonomia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Qui eren els Deu d'Alaquàs?]]> Els Deu d’Alaquàs era un grup format per activistes i intel·lectuals valencians detinguts durant la Transició per les seues idees. Entre ells hi havia socialistes com JJ Pérez Benlloch, Ernest Lluch i Vicent Soler; independentistes del PSAN, com Josep Guia i Francesc Candel; un sindicalista de l’USO, Josep Corell; la carlina progressista Laura Pastor; i tres comunistes d’esquerra alternativa: Carlos Martínez Llaneza, Xavier Navarro i Carles Dolç.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe | Els Deu d'Alaquàs]]> Als últims anys de la dictadura, les forces democràtiques es reunien, de manera furtiva, per a consensuar els passos després de la mort de Franco. Però el destí va fer que les 10 persones que es reuniren el 24 de juny 1975 foren preses a Alaquàs. Esta és la història d’eixos 10 d'Alaquàs, un grup de persones de procedència ideològica molt variada que volien recuperar les nostres institucions i l’Estatut d’Autonomia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els deu d'Alaquàs conten l'emoció compartida del dia de l'alliberament]]> "Tots formàvem part d'una cosa gran que estava passant", segons conta Vicent Soler, un dels deu d'Alaquàs, l'emoció el dia de l'alliberament era compartida perquè representava molt més que les implicacions personals.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Laura Pastor va ser l'única dona entre els deu d'Alaquàs]]> Ens endinsem en este reportatge d'Informe per a conéixer el perfil de Laura Pastor, l'única dona entre els deu d'Alaquàs.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'eclosió del turisme i la construcció, escenari per a l'estafa del segle al Benidorm dels 80]]> Benidorm, ciutat dels gratacels, i destinació somiada per milers de persones, és la protagonista de la major estafa urbanística dels anys huitanta. El documental 'Informe: L'estafa del segle' s'acosta al Benidorm dels anys huitanta, on en plena eclosió pel turisme, la construcció es va convertir en tot un en negoci i l’oportunitat per a cometre l’estafa del segle. Un escenari on un grup d’homes, encapçalats per l’Holandés, va vendre un terreny que no era seu, l’únic solar que quedava per edificar a la platja de Ponent. L'operació va rondar els 400 milions de pessetes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Com es va gestar el major colp immobiliari dels anys 80 a Benidorm?]]> Informe mostra com es va orquestrar l’estafa del segle a Benidorm. El documental conta com es va organitzar el major colp immobiliari dels anys 80, quan un grup d’homes va vendre l’únic solar que quedava per a edificar a primera línia de la platja de Ponent. Ells no eren els propietaris i l’operació va rondar els 400 milions de pessetes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe | L'estafa del segle]]> Benidorm, ciutat dels gratacels i, destinació somiada per milers de persones, és la protagonista de la major estafa urbanística dels anys huitanta. Un grup d’homes, encapçalats per ‘l’holandés’, va vendre un terreny que no era seu, l’únic solar que quedava per edificar a la platja de Ponent. L'operació va rondar els 400 milions de pessetes. Esta és la història de com es va orquestrar el colp immobiliari perfecte.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["El Patronat de Protecció a la Dona volia anul·lar-nos la personalitat i rentar-nos el cervell"]]> Fundat el 1941 per a “la dignificació moral de la dona, per a impedir la seua explotació i apartar-la del vici”, el Patronat de Protecció a la Dona es va crear per a perseguir i castigar aquelles xiques que desafiaren el model únic de dona submisa. El documental 'Informe: El Patronat de Protecció a la Dona' dona veu a dones que van passar pel Patronat i als seus familiars. Destaca la intervenció de Consuelo García Cid, una supervivent que ha dedicat la seua vida a denunciar les pràctiques de la institució repressora: "El Patronat de Protecció a la Dona volia anul·lar-nos la personalitat i rentar-nos el cervell".

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["El Patronat era un camp de concentració, m'entra ansietat en recordar-ho"]]> 'Informe' destapa la realitat viscuda a l’interior del Patronat de Protecció a la Dona, una institució repressora fundada el 1941 per a "la dignificació moral de la dona" i activa fins al 1985. La sèrie documental d'À Punt recopila en esta primera entrega els testimonis de diferents dones que van viure en primera persona el tracte denigrant de l'organisme. És el cas de Chelo Alfonso, que relata la crueltat amb què va ser forçada a separar-se del seu fill: "Era un camp de concentració, m'entra ansietat en recordar-ho."

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe | Patronat de Protecció a la dona]]> Fundat el 1941 per a “la dignificació moral de la dona, per a impedir la seua explotació i apartar-les del vici”, el Patronat de Protecció a la Dona es va crear per a perseguir i castigar aquelles xiques que desafiaren el model únic de dona submisa. L'organisme, actiu fins a 1985, va tindre la necessària col·laboració de l’Església per a poder exercir eixe control sobre les dones esgarriades.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe: Informe Kawasaki]]> El 5 d’octubre de 1984, els Alts Forns de Sagunt, la siderúrgia que donava treball a més de sis mil persones al Camp de Morvedre, va cessar la seua activitat. Durant un any amb quinze vagues generals i grans mobilitzacions, no vam poder parar el que era inevitable. Però sí que ho podria haver fet un informe: l’informe Kawasaki. Què era l’informe Kawasaki?

Aquesta és l’estranya, increïble i fascinant història de com uns papers podrien haver canviat el curs de la història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe: Dénia, refugi de nazis]]> Amagats de totes les mirades, a Dénia es troba una de les colònies i refugi de criminals i col·laboradors dels nazis. Van trobar a la capital de la Marina Alta el lloc ideal per amagar-se després de la II Guerra Mundial i el juí de Nuremberg. En alguns casos, com Anton Galler, van ser molts discrets i poca gent va notar la seua presència. En d’altres, com el cas de Gerhard Bremer, van ser coneguts per muntar els bungalous Bremer, on anaven de vacances molts nazis de tot Espanya. Coneixerem la història d’aquests homes amb passat fosc, i com la Banda Municipal de Dénia els va plantar cara.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe: La brigada 26]]> A principis dels anys 70, la violència i la delinqüència eren una constant en augment a València. I el cap de la Policia Local, Manuel Jordán, va proposar crear una unitat nocturna que s'enfrontara a aquestos problemes. Així va nàixer la Brigada 26, una policia nocturna que es va fer l’ama de la nit amb unes formes inacceptables en un estat democràtic. És també la història de la seua llegenda i el seu tancament el 1986.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Informe: La revolució King Kong]]> En la Transició va sorgir una iniciativa revolucionària: la falla King Kong. Volia acostar la festa a la societat, traient les comissions dels casals i apostant per l'ús de la indumentària tradicional. L’artífex va ser un jove Julio Tormo. Aquesta és la història d’una revolució feta amb brusa i pinta, amb alegria i color.

Mira el vídeo en el web

]]>