<![CDATA[À Punt - La cuina de Morera]]>

<![CDATA[À Punt - La cuina de Morera]]> 10 <![CDATA[À Punt - La cuina de Morera]]> <![CDATA[04.06.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, vos portem una carabassa farcida d’espinacs, tomaca i burrata que és pur sabor al forn. Carabassa de cacauet rostida amb espècies com el comí i garam masala, que farcirem amb la seua polpa saltada amb ceba i gingebre, espinacs frescos i tomaques seques. La coronarem amb burrata lleugerament fosa i un toc d’alfàbega i ratlladura de llima. Un plat vegetal, aromàtic i pensat per a servir-se al centre de taula. Un mos que combina dolçor, cremositat i frescor

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Carabassa farcida d'espinacs, tomaca i burrata]]> La burrata naix a la Pulla (Múrgia, Itàlia meridional) al segle XX, com una manera d’aprofitar restes de mozzarella i nata, i durant dècades va ser un producte local gairebé desconegut fora de la zona. En els últims anys s’ha globalitzat i ha passat a protagonitzar plats de verdures rostides i amanides sofisticades, on s’aprofita el contrast entre el seu cor cremós i textures dolces o torrades com la carabassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[03.06.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, vos portem un clàssic per a quan fa bon temps: l'ensalada d'arròs. Arròs valencià, verdures crues i saltades, tonyina, olives i pipes de carabassa torrades, tot amanit amb una salsa espessa d'alfàbega, tomaca seca i herbes fresques. També és perfecta per a un dia de camp. Un plat que es fa el dia anterior, que millora a cada hora que passa i que reuneix en un sol bol el millor de l'Albufera i els millors productes de la nostra horta mediterrània.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Ensalada d'arròs]]> La versió directa d'aquesta recepta és la insalata di riso italiana, un plat d'estiu clàssic que a Roma i al nord d'Itàlia es menja obligatòriament entre juny i setembre. La versió italiana tradicional combina arròs Arborio o Carnaroli amb verdures en escabetx, tonyina en oli, olives i pernil, exactament la mateixa filosofia que la recepta valenciana. A Itàlia fins i tot existeix un format de verdures envasades específicament per a esta ensalada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tipus de sàndwitxos i la seua història]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[02.06.2026 | La cuina de Morera]]> Hui en La cuina de Morera, viatgem a la Marina Baixa per a preparar unes coques girades típiques de Finestrat. Una coca redona i tancada, farcida amb bledes, peix modest, melva dessalada i botifarra de ceba que aprofita tot allò que dona el camp i la mar. La farem amb massa escaldada i la pintarem amb oli i pebre roig perquè isca cruixent i rogenca del forn. Un mos complet i transportable, nascut per a dies de faena dura i de festa grossa alhora

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Coquetes girades]]> Finestrat és un poble de muntanya però amb cala marina, i aquesta doble identitat es reflecteix en plats com la coca girada, on conviuen verdura de l’horta de secà i peix econòmic o salaons. Era una menjada de faena i d’ocasió especial alhora: es preparava per Divendres Sant i altres dies de festa, però també per jornades dures com “el dia de batre”. Les dones la coïen al forn de pa del poble quan a les cases encara no hi havia forn, portant-hi les coques ja muntades des dels masos. Sovint feia de “recapte”: un àpat complet, transportable, que els llauradors s’emportaven al camp perquè es podia fer el dia abans i menjar-se-la freda o temperada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[01.06.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, reinventem un clàssic de la cuina mediterrània: el salmorejo cordobès com mai l'havíeu vist. Espàrrecs, carlotes baby, carabassins, cebetes, remolatxa i bolets enoki clavats sobre una base de crema de tomaca amb una sorra d'olives negres. Un plat que és alhora recepta antiga i presentació d'avantguarda. Un plat que té dos mil anys d'història i que avui arriba renovat, acolorit i ple de vida.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dips de salmorejo amb verdures]]> El salmorejo és un dels plats amb arrels més antigues de la gastronomia espanyola. Els seus orígens es remunten a l'antiga Roma, quan els camperols i les tropes preparaven una salsa anomenada moretum, elaborada amb pa remullat, all i vinagre triturat en un morter. Els àrabs n'enriquiren la recepta afegint-hi oli d'oliva cru, elaborant-lo amb l'al-mihrás (morter àrab). I no és fins a després de l'arribada a Amèrica quen s'incorpora la tomaca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[29.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui La cuina de Morera transformem el panquemao en un púding de plàtan irresistible. Barrejarem el panquemao a trossos amb plàtan madur, llet, ous, sucre, mantega, taronja i canella fins a obtindre una massa perfumada. El courem al forn fins que isca ben daurat i el banyarem amb una salsa de toffee cremosa acabada de fer. Unes postres d’aprofitament amb gust de casa, de forn encés i de rebosteria tradicional posada al dia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Púding de plàtan i tonya]]> El panquemao també rep el nom de tonya, coca bova, panou, fogassa o pa socarrat, segons el lloc. És un brioix típic de la Comunitat Valenciana i Múrcia, vinculat sobretot a Setmana Santa i Pasqua, encara que hui en dia es troba tot l’any. El terme “pan quemado” ja apareix en un diccionari valencià-castellà de 1764 com a traducció de “pa socarrat”, cosa que fa pensar que la tradició pasqual d’aquesta peça dolça ve com a mínim de finals del segle XVIII. Es considera la mateixa massa que la mona de Pasqua, amb formes i acabats diferents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[28.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, vos portem unes cuixes de pollastre amb salsa de formatge que fan olor de diumenge en família. Pollastre desossat i ben daurat, cuit en una salsa cremosa de nata, formatge de cabra i verdures saltades. El servirem sobre un puré de creïlla mantegós i el gratinarem amb parmesà fins que quede ben rosset. Un plat casolà i reconfortant, pensat per a traure la cassola al mig de taula i compartir

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Espais gastronòmics amb història marinera]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Cuixes de pollastre amb salsa de formatge]]> El binomi “pollastre + creïlla” al forn o en cassola és típic de moltes cuines mediterrànies (Espanya, Itàlia, França) des que la creïlla es va generalitzar a Europa entre els segles XVII i XVIII, com a acompanyament barat de les carns. La capa final de formatge fos i gratinat remet a la tradició de plats com el pollastre parmesà o altres cassoles gratinades, molt popularitzades en l’àmbit italoamericà i en la cuina domèstica contemporània.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’arròs amb fesols i naps: el plat al qual Teodor Llorente va dedicar un poema]]> Arròs en fesols i naps, de Teodor Llorente

Per l'horta, tocant migdia,

plens d'infantil alegria,

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[27.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, recuperem un plat de llegenda: arròs amb fesols i naps en paella. Un plat cuinat en paella, amb fesols blancs, nap, napicol, penques, botifarra i porc, regat amb el caldo dels mateixos fesols. Cuit amb safrà i el caldo de cocció dels llegums per intensificar el sabor, és un arròs de l'horta que fa segles que calfa pobles sencers i que molts consideren l'avantpassat de la paella. Un plat de caldera que Teodor Llorente va immortalitzar en versos i que el poble valencià estima com el que més.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Arròs amb fesols i naps en paella]]> El poeta valencià Teodor Llorente li va dedicar un poema molt popular, publicat el 1892, reforçant el seu simbolisme dins la identitat culinària i cultural valenciana. A més de “arròs en fesols i naps”, també se’l coneix com “caldera”, “caldereta”, “olla de Sant Antón”, “olla pobra” o “arròs junt”, segons el poble i la variant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[26.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, viatgem a la Mediterrània oriental amb un plat de corder amb hummus i verdures a la graella. Daus de pota de corder marinats amb llima, menta i all, saltats a foc viu fins que queden daurats i tendres. Els servirem sobre un hummus cremós d’all rostit i espècies, amb verdures de temporada marcades a la brasa. Un plat fresc, aromàtic i molt equilibrat, que combina tradició pastoral i sabor oriental en clau actual, molt vistós i ideal per a sorprendre en un sopar de festa sense perdre l’essència mediterrània.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Corder amb hummus i verdures]]> El hummus és un puré espés de cigrons amb tahina, llima i all; el nom ve de l’àrab “ḥummuṣ”, que vol dir literalment “cigró”. L’origen és molt disputat (hi ha “guerra de l’hummus” entre països de l’orient mitjà), però se sap que el cigró es cultiva a la zona de turquia/síria des de fa més de 10.000 anys i que la combinació cigró + tahina + llima + all és molt antiga, documentada almenys des de l’edat mitjana en llibres de cuina àrabs

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[25.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui en La cuina de Morera, vos proposem unes albergines fregides amb hummus de garrofó i mel de flor de taronger, una tapa amb molta personalitat. El garrofó, el llegum de la paella, es convertix ací en un hummus fi i emulsionat amb oli, que fa de base del plat. Ho acabarem amb un fil de mel de flor de taronger perquè aparega el contrast dolç i floral. Un plat vegetal, lleuger però molt saborós, que unix tapes andalusines i producte valencià en un mateix mos. Un plat fresc i aromàtic, ideal com a entrant per a compartir a terrassa quan arriba la primavera.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Albergines amb hummus de garrofó]]> Les albergines fregides amb mel són una tapa clàssica andalusa (Còrdova, Granada, Màlaga), documentada com a herència de la cuina àrab, on el contrast dolç–salat era molt apreciat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[22.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui en La cuina de Morera, vos portem un plat espectacular: les millors creïlles amb formatge de la història. Creïlles tallades en ventall, farcides de tomaca i carabasseta, enfornades amb all, timó i pebre roig, i napades amb una salsa cremosa de tres formatges, cansalada viada i dàtils. Un plat que conquista a la primera i que ho té tot: creïlles en ventall amb salsa de formatge. Cada creïlla, oberta com un acordió i farcida de verdures de temporada, que coronarem amb una salsa de mozzarella, emmental i formatge blau amb un toc dolç de dàtil. Un comfort food irresistible, perfecte per a compartir i per a impressionar a taula i que triomfa sempre, senzill de fer i impossible d'oblidar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les millors creïlles amb formatge]]> Estes creïlles estan inspirades en les creïlles Hasselback, inventades el 1953 per un aprenent de cuina anomenat Göte Mattsson al restaurant de l’Hotel Hasselbacken a Estocolm, Suècia. Originalment eren creïlles tallades en forma de ventall o acordeó, untades amb mantega, sal, pebre i romaní, i fornades fins a quedar cruixents per fora i tendres per dins.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[21.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, viatgem a la Ribera per a cuinar una espardenyà de les de colla i calder al mig de la taula. Utilitzarem anguila de l’Albufera, ànec, creïlla i pimentons coents, amb bon oli i pebre roig. Ho deixarem coure a poc a poc, amb una picada d’ametla, pa i alls que li dona aquell punt tan característic. Un guisat intens i especiat, hereu de la paella i de l’allipebre, que s’ha fet bandera gastronòmica de la zona. Un plat potent, de cullera i pa, fet per a compartir entre amics o en festes de poble

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Espardenyà d’ànec]]> L’origen s’emplaça a les vores de l’Albufera, en pobles com Sueca, Sollana, el Palmar o Albalat de la Ribera, a començaments del segle XX. Es considera una recepta “casual”: uns segadors o colles d’amics portaren cadascú ingredients, uns per a paella (pollastre, conill, creïlla) i altres per a all i pebre (anguila, all, pebre roig), però oblidaren l’arròs i acabaren cuinant-ho tot junt. Des d’eixe moment la combinació va agradar tant que es va fixar com a plat propi, primer en àpats de camp i jornades de sega i després en bars, societats i festes populars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[20.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui en La cuina de Morera preparem un rostit de porc amb ànima de farcit modern. Llomello desossat, enrotllat amb espinacs i tires de bacó per a aconseguir un interior melós. El tallarem a rodanxes grosses, daurades i plenes de suc. Ho servirem amb un puré cremós de creïlla, xampinyons i llima, perfumat amb mostassa i julivert fresc. Un plat amb molt de caràcter i una d’eixes receptes que omplin la casa d’olor de forn i conviden a reunir-se al voltant de la taula.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Llomello de porc farcit amb puré de creïlla]]> És un rostit farcit d’arrel europea, hereu dels lloms i costellams de diumenge, però reinterpretat amb un farcit molt contemporani: espinacs saltejats, beicon fumat i formatge fos. La tècnica d’obrir la peça “com un llibre”, enrotllar-la i controlar la temperatura interna és pròpia de la cuina casolana moderna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[19.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, elaborarem un plat mediterrani molt actual: salmó, remolatxa i iogurt. Un joc de textures on la remolatxa bollida i amanida es troba amb la bajoca cruixent i les avellanes torrades. Damunt, un tall de salmó ben marcat que manté l’interior melós. I per a rematar-ho, una salsa cremosa de iogurt grec, anet amb llima i all que lliga tots els sabors en un sol plat. És un plat molt fresc i una proposta contemporània, lleugera i aromàtica que ompli el plat de color.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Salmó amb remolatxa i iogurt]]> La remolatxa (Beta vulgaris) ve de la “remolatxa marina” com a ancestre silvestre, i l’espècie s’associa a zones costaneres; durant molts segles es va cultivar sobretot per les fulles i no tant per l’arrel, i no és fins al segle XVIII que es seleccionen varietats amb arrels més grans i dolces.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[18.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui en La cuina de Morera, reinventem el tatin clàssic en clau salada i de temporada. Al fons del motle, carlotes glacejades amb taronja, llima, comí i gingebre; damunt, una làmina de pasta fullada que al forn queda daurada i lleugera. En capgirar-la, apareix un mosaic de carlotes brillants sobre el plat. El servirem amb nuvolets de ricotta aromatitzada i un pesto d’herbes i anacards que li dona frescor

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Tatin de carlota, pesto i ricotta]]> La Tarte Tatin s’ha convertit en un símbol de “felic accident” a la cuina francesa: molts textos conten la història de Stéphanie Tatin com l’exemple que un error, si es resol amb intel·ligència, pot crear un clàssic. Fer-ne una versió salada amb carlotes juga amb aquesta idea de “reinventar un clàssic”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Viure i aprendre del nostre arròs]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[15.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, reinventem el clàssic pastís de carlota amb xocolate blanc i coco. Partirem d’un pa de pessic humit de carlota i avellana que banyarem amb una crema de xocolate blanc fins que quede cobert com una glaça espessa. Per damunt, hi col·locarem coquets de coco acabats d’enfornar. Un pastís contemporani de rebosteria casolana, molt vistós i ple de capes dolces i aromàtiques, ideal per a rematar qualsevol dinar amb un toc festiu.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Pastís de carlota, xocolate blanc i coco]]> Els coquets són un dolç amb orígens atribuïts sovint al món àrab i a la rebosteria conventual andalusa, on al segle XVII les monges els elaboraven i venien com a “sultanas de coco y huevo”. Avui són un dolç molt estès a Espanya, especialment vinculat a Nadal i festes locals

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[14.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, cuinem un plat japonés informal i molt saborós, un clàssic de les tavernes japoneses: yakitori de pollastre. Broquetes de contracuixa desossada intercalades amb ceba tendra, lacades a la brasa amb una salsa de soja, mirin, sake i sucre moreno. Un plat aromàtic i brillant, amb l'acabat caramel·litzat que només la barbacoa sap donar i el toc de cebollí i llavors de sèsam que el complementa. L'acompanyem amb un saltat ràpid de verdures al wok, amb gingebre, bitxo i bolets xiitake, que hi posa el contrapunt cruixent i perfumat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Yakitori de pollastre amb verdures]]> El yakitori, que significa literalment “ocell rostit”, naix en l’època Edo i es popularitza com a menjar econòmic de taverna (izakaya), especialment després de la II Guerra Mundial. La clau és la salsa tare, reduïda fins a textura de glacejat perquè caramel·litze i done brillantor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[13.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, vos portem un platàs!! Els calamars farcits de salsa amb tinta són els protagonistes. Des de la neteja fins al farcit amb carn, ous i verdures, fregits i estofats en la seva pròpia tinta, este plat no té pèrdua i acaba sent una recepta tradicional marinera que desperta els sentits amb cada mos. Un clàssic de la cuina casolana que captura l'essència mediterrània i que nosaltres presentarem amb un toc negre brillant inigualable

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Calamars farcits de salsa amb tinta]]> L'ús de la tinta de calamar remunta als antics pobles mediterranis (fenicis, grecs, romans), que la feien servir per "tintar" plats de pescadors, evitant el dessagnament i donant color profund. Cal destacar que la tinta és tòxica en cru (amb toxoalbumina), però cuita perd toxicitat i dona sabor umami.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[12.05.2026 | La cuina de Morera]]> Hui, en La cuina de Morera, preparem un pastís de carn sucós amb cor de formatge fos, daurat en paella perquè quede ben sucós. L’acompanyarem amb una ensalada fresca d’espinacs, dacsa, pimentons i tomaca cherry plena de color. Un plat únic complet on les espècies i la ratlladura de llima aporten un punt aromàtic molt viu. I ho rematarem amb un toc cruixent d’avellanes torrades en l’amaniment que ho arrodonix tot

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Pastís de carn amb ensalada fresca]]> És una reinterpretació contemporània del meatloaf clàssic europeu–americà, però amb un perfil més mediterrani gràcies a la canella, la nou moscada i la ratlladura de llima. Els immigrants alemanys del segle XVIII porten pans de carn als EUA. En base a estos, el meatloaf es consolida als segles XIX–XX com a menjar domèstic de confort nord-americà.

Continua llegint-ho en el web

]]>