<![CDATA[À Punt - Mirada Salvatge]]> 10 <![CDATA[À Punt - Mirada Salvatge]]> <![CDATA[Fons marins i muntanyes]]> Aquest capítol resumeix tots els capítols com a al·legoria al ric patrimoni natural de la Comunitat Valenciana. Des dels fons marins fins als cims més inaccessibles de les nostres muntanyes, la naturalesa valenciana es mostra més pletòrica i atractiva del que poguera semblar. Aquesta sèrie és, al cap i a la fi, una mirada salvatge.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Reserva marina de Tabarca]]> Al sud de la Comunitat, la mar Mediterrània ens regala un trosset de terra, l'illa de Tabarca, la influència de la qual va molt més allà de la part visible. Submergides al voltant de l'illa es troben unes formidables extensions de prades de posidònia: masses verdes que proporcionen recer i aliment per a la cria d'innombrables organismes marins.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Salines de Santa Pola]]> La sal sempre és un mineral capaç de generar vida i també d'impedir-la. En el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, la industria de la sal ha generat nous ambients que contribueixen a enriquir la biodiversitat. En les seues basses salades, habiten milions de minúsculs crustacis i microorganismes que són l'aliment de gran quantitat d'ocells.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Serra Gelada, el lloc miracle]]> Envoltada de pressió humana, la serra Gelada s'erigeix com un oasi enmig d'un món d'asfalt i formigó. Aquest sistema muntanyenc, ha resistit els embats de l'ésser humà des de fa moltes dècades, per a poder salvar-se amb la declaració de parc natural l'any 2005, conservant així els seus penya-segats marins replets de biodiversitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Font Roja, un conte medieval]]> Segons dades històriques, la Font Roja ha sigut venerada i protegida des de l'edat mitjana. Per això, ací es conserva el bosc mediterrani en estat primigeni com en cap altre lloc. Aquests boscos dominats per carrasques i enriquits amb diverses espècies de caducifolis són un autèntic tresor ecològic.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Montgó i Cap de Sant Antoni]]> El Montgó és una imponent mola calcària que s'alça a la riba del Mediterrani. Sovint el seu cim està cobert per una espessa boira i això és pel fet que l'aire humit de la mar puja pels seus vessants fins a baixar la temperatura, facilitant la recuperació del matoll mediterrani que continua rebrotant i mantenint-se malgrat els incendis.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Fondo d'Elx, de nou a casa]]> El Fondo d'Elx és un dels aiguamolls més importants d'Europa i és conegut per ser la llar d’espècies en perill d'extinció, com el xarxet marbrenc, l'ànec capblanc i la fotja moruna. Totes elles quasi van desaparéixer a causa de l'home, per això ha sigut aquest qui ha fet esforços per a reintroduir exemplars i recuperar les seues poblacions.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Serra d'Aitana, el paisatge]]> Poques serres s'exhibeixen tan agrestes i inhòspites com la serra d'Aitana. Té una orografia molt accidentada, destacant els seus farallons de verticalitat quasi de ficció. La vida en aquestes muntanyes es desenvolupa sempre en continus ascensos i descensos, tal com ho fan també les seues temperatures al llarg de l'any.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Serra de Mariola, a floretes]]> La serra de Mariola és un sistema muntanyenc que constitueix un dels exemples més valuosos de flora mediterrània ibèrica. La seua orografia i la seua localització permeten l'existència de nombrosos microclimes que faculten la presència d'una varietat de flora inigualable que es reflecteix en el patrimoni cultural immaterial del territori.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Estepes: la natura inventada]]> En les terres de l'oest de la Comunitat, en l'entorn de Villena, Caudete o Fontanars dels Alforins, la naturalesa és de disseny. Els seus paisatges són plans, aparentment erms, i noves espècies pròpies d'ambients esteparis, adaptades a la sequedat, a la calor i al fred, és a dir, als extrems, han vingut per a enriquir la biodiversitat valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Marjal de Pego-Oliva]]> La marjal de Pego-Oliva és una planícia litoral que posseeix el major potencial hídric de tot el mediterrani ibèric. Aquest aiguamoll rep aportacions d'aigua de diverses formes, i totes elles ho fan de manera copiosa i generosa. Ací, l'aigua busca a l'aigua, i és ací on vol viure per a acollir una exuberant biodiversitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les Gorges del Cabriol]]> A l'interior de la Comunitat emergeixen les Gorges del Cabriol, un paisatge dissenyat per l'aigua durant milers d'anys de constant acció erosiva. El riu Cabriol ha esculpit la dura pedra aportant-li un aspecte abrupte i descarnat. Aquest tret atrau l'interés de múltiples espècies que necessiten de l'abric de muntanyes i de boscos inaccessibles per a criar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'Albufera, compàs d'arròs]]> El Parc Natural de l'Albufera de València és el més conegut de la nostra Comunitat, per la seua importància ecològica i per la seua història. En els dos sentits, el cultiu de l'arròs té molt a veure. A més d'ocupar bona part de la superfície del paratge, els seus cicles tenen gran influència en l'entramat ecològic i etnogràfic de l'aiguamoll.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[València i els jardins urbans]]> La ciutat de València posseeix àmplies zones verdes i àrees enjardinades que acullen una interessant i inversemblant fauna salvatge. Animals que passen desapercebuts als visitants perquè desenvolupen el seu interessant cicle vital entre una varietat de plantes espectacular. Una filosofia de vida relaxada que a vegades ens convé tindre en compte.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El riu Túria, aigües abnegades]]> Des de les aigües nervioses i ràpides dels seus trams més alts, freqüentades per animals propis de la muntanya, fins a les plàcides i tranquil·les aigües del seu llit quan s'acosta a la mar, el riu Túria dona vida a les terres que travessa. Un riu d’una riquesa ecològica extraordinària que hui pot ser gaudida amb respecte pels valencians.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'Horta de València, el futur]]> L'horta és la imatge del paisatge rural de la costa valenciana. Cultura i naturalesa han anat sempre unides, i en l'actualitat ens hem adonat de la importància de consumir productes de proximitat. L'horta valenciana tradicional, quan es desfà de l'excés de química, es pot convertir en el paradigma de la convivència entre l'home i el medi ambient.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Racó d'Ademús, terra com era]]> El Racó d’Ademús és un territori que s'ha beneficiat del seu aïllament històric, perquè a penes ha canviat amb el pas del temps. Posseeix hàbitats d'alta muntanya, els boscos i els rius millor conservats, i també un dels savinars més longeus i valuosos de la Península Ibèrica.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Serra d'Espadà, bosc generós]]> En aquestes muntanyes que circumscriuen la Plana, es localitza un dels boscos més purs i millor conservats de l'arc mediterrani ibèric. És a més un bosc poc habitual, on l'arbre dominant és la surera. Entre els seus arrugats troncs de suro, tenim el privilegi de descobrir un ecosistema primigeni tal com podria estar sense la influència humana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Marjal dels Moros]]> Entre Sagunt i València es troba este aiguamoll marcat per la resistència i la fidelitat d'infinitat d'ocells. Durant les dècades dels 70 i 80 va estar assetjat per l'home i sentenciat a una dessecació que semblava inevitable. Malgrat les agressions, milers d'ocells van continuar utilitzant el paratge en les rutes migratòries i acudint per a criar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Penyal d'Ifac, lluita eterna]]> Un de les icones mediambientals de la Comunitat Valenciana és el Penyal d'Ifac. Aquesta enorme mola calcària que ha gosat envair el territori marí, es debat des del seu origen en una batalla contínua amb l'onatge. Des de dalt, les omnipresents gavines, són testimonis d’una lluita eterna en la qual guanya sempre la mar i també la vida.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Penyagolosa, el que tot ho veu]]> A l'interior nord, es troba el cim del Penyagolosa, un gegant de pedra epicentre del parc natural que porta el seu nom. A les seues faldes s'estén un dens bosc ple de criatures, a les quals des del seu cim sembla controlar i albirar igual que l'enigmàtica àguila real. El superpredador i la gran muntanya, dos gegants que ens vigilen des de dalt.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Tinença de Benifassà, la terra]]> La Tinença de Benifassà atresora un gran valor ecològic. Ací habiten animals espectaculars com el voltor, la cabra muntesa o el trencalòs. Aquestes espècies van passar fa dècades per greus problemes de supervivència causats per l'home, i quan estaven a punt de desaparéixer, la pròpia natura els va donar una altra oportunitat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Serra d'Irta, entre dos mons]]> Entre Alcossebre i Peníscola es localitza la Serra d'Irta, una serra litoral que malgrat haver sigut habitada per l'home des de temps immemorials, és una de les millor conservades del Mediterrani. En l’enclavament es diferencia terra i mar, però la Serra d’Irta és una porta que uneix aquests dos ecosistemes que en el fons depenen l'un de l'altre.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Marjal d'Almenara, l'aigua]]> La marjal d'Almenara revela, com cap altre aiguamoll, el funcionament ecològic d'una zona humida. Rescatada d'un futur incert per grups ecologistes, hui és la marjal en la qual es pot visualitzar millor que en cap altra tot l'entramat hídric que sustenta i manté a un aiguamoll.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'Alt Millars. Les aigües amables]]> El riu Millars dona nom a aquesta comarca, un curs fluvial que genera en el seu recorregut diferents hàbitats ben conservats i que acullen una variada i poc coneguda biodiversitat. A més de la seua importància ecològica, aquest riu proporciona racons molt valorats per l'home: piscines naturals, paisatges d'aigües cristal·lines i aigües termals.

Mira el vídeo en el web

]]>