<![CDATA[À Punt - Xino xano]]> 10 <![CDATA[À Punt - Xino xano]]> <![CDATA[Xino Xano Ibèric | A la vall de Ricote (Valle de Ricote i Cieza)]]> Just al sud de casa nostra, a les portes de la ciutat murciana de Cieza, s’estén la vall de Ricote: un frondós paratge d’horta fèrtil que serpenteja al voltant de la ribera del riu Segura. Hu descobrix este territori de clara herència morisca mentre busca valencians que hi han fet arrels, alhora que coneix el caràcter pròxim i amable dels habitants.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | El Matarranya]]> El Matarranya és una de les comarques que formen la veïna Terol. Coneguda com la ‘Toscana aragonesa’, es tracta d’un lloc molt particular on els habitants parlen molt paregut a nosaltres. Hu es desplaça allí per a descobrir-ne l’encant natural i cultural, mentre troba valencians que s’han instal·lat en els seus encantadors i històrics pobles

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | La muntanya perduda (Mont Perdut)]]> El Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa. Un sistema muntanyós dels Pirineus rodejat de valls precioses i ple de pobles fascinants com Aïnsa, de cases de pedra antiga. Hu viatja fins allí per a descobrir-ne els secrets, tirar-se per una tirolina a més de 120 quilòmetres per hora o descobrir les cançons de la mítica ronda de Boltanya.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | La Vall de les Cireres (la Vall del Jerte)]]> És impossible parlar de Valle del Jerte i no pensar en els cirerers. Estos arbres regalen cada primavera un paisatge impressionant, una coberta blanca de flors que atrau visitants de totes bandes. Hu arriba fins a la vall extremenya en el moment de màxima esplendor, per a conéixer tradicions tan especials com jarramplas o ciutats tan boniques com Plasencia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | L’embruix del Montseny]]> Bressol de mites i llegendes, el massís del Montseny és un dels pulmons verds de Catalunya. Mentre recorre el seu paisatge increïble, Hu es trobarà amb valencians com Toni Galera, un home que cuina paelles cantant òpera, o Alfons Malparlat, un jove raper i creador de contingut expert en criatures fantàstiques.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | La majestuosa Gredos (Serra de Gredos)]]> La serra de Gredos té ni més ni menys que 120 quilòmetres d’un cap a l’altre. Un colós de la geografia ibèrica que Hu visita, a la part oriental, a la província d’Àvila. Allí coneixerà un gelater de Xixona que va trobar en estes muntanyes un lloc on continuar la tradició familiar, entre altres històries apassionants escrites en este paratge desconegut.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | Rumb a Merindades (Las Merindades)]]> Al nord de Burgos trobem la comarca de Las Merindades, el lloc on se situa l’origen històric del regne de Castella. Hu es trobarà amb valencians com Òscar o Esther, que es van mudar allí buscant la tranquil·litat del món rural. Però també tindrà temps de conéixer l’últim pastor de la vall de Valdivielso o els secrets de la coneguda botifarra de Burgos.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino, xano | La Manxa en diminutiu (La Manchuela)]]> Molt prop de casa, seguint el riu Xúquer amunt, cap al naixement, trobem La Manchuela. La Manxa en diminutiu. Un paisatge de camps inabastables, una terra humil i treballadora de gent càlida i pròxima. En este episodi Hu viatja per pobles històrics com Alcalá del Júcar o Casasimarro, on coneixerà un fabricant de guitarres que ha treballat per als Rolling Stones.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Mare de Déu dels Desemparats visita Sevilla per primera volta]]> Centenars de valencians residents a Andalusia esperaven des de fa anys la visita de la seua patrona. Va ser després de la dana que la verge valenciana va fer la peregrinació més llarga de tota la seua història, eixint després en processó pels carrers de Sevilla. Hu Zhao va poder presenciar este acte de germanor entre els dos pobles, on es va transmetre un especial missatge d'esperança per a tots els afectats per la dana. Capítol complet en el web d'À Punt.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Costa Blava, Costa Brava]]> La Costa Brava és la imatge perfecta d’una postal mediterrània. Un paradís d’aigües cristal·lines que alhora és molt més que això: una terra d’història noble i antiga. Hu visitarà pobles emblemàtics com Pals, l’Escala o Cadaqués per a trobar-se amb valencianes autèntiques com Hortensia Talens o cares reconegudes de la tele com el xef Jordi Garrido.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | La màgia d’Urdaibai (Urdaibai)]]> Al País Basc, just en la desembocadura del riu Oca, es troba el meravellós estuari d’Urdaibai. Una màgica reserva de la biosfera que conserva intacta l’herència d’una cultura mil·lenària. Hu viatja fins allí per a visitar paisatges que fonen els boscos amb la mar, mentre descobrix tradicions molt especials com l’esport rural basc o les mítiques traineres.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | La Doñana més valenciana (Doñana)]]> La Mare de Déu dels Desemparats desfila pels carrers de Sevilla per primera vegada en la història. Hu visita la capital andalusa per a ser testimoni de l’efemèride i mamprén des d’allí un viatge a l’espectacular parc de Doñana, on descobrirà tots els seus secrets fins a arribar a Isla Mayor, un poble amb una història única: la mitat del veïnat parla valencià.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | El riu sagrat de Galícia (Ribeira Sacra)]]> Al cor de Galícia, a la vora dels rius Miño i Sil, s’amaga el tresor de la Ribeira Sacra. Una terra mística i profunda com les arrels dels seus arbres, coneguda pel vi des de temps dels romans. Hu visita esta destinació per a trobar-se amb valencians com el notari Ángel Castelló o l’espiritual Hanan Tligui, una persona molt connectada amb la terra.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | De Cazorla a Segura (Sierra de Cazorla)]]> El parc natural de la Sierras de Cazorla, de Segura i Las Villas, situat al cor de Jaén, és el segon espai protegit més gran d’Europa. Hu viatja fins allí, seduït pel caràcter especial de la gent, per a visitar pobles encantadors com Segura de la Sierra i conéixer tradicions com el fandango o els bolos serranos, mentre visita els amfitrions valencians que s’han mudat allí.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Hu là là (Sueca)]]> Durant la visita al poble de la marjal, el Xúquer, Joan Fuster i la Ruta Destroy, Hu experimenta una mena d’epifania que el porta a mamprendre un nou projecte personal.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | El meu cor és d'Alcoi (Alcoi)]]> La devoció particular que té Hu per Camilo Sesto el du de nou a la capital de l’Alcoià, el primer lloc que va visitar quan va arribar a la Comunitat Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Més que futbol (Vila-real)]]> Hu passa uns dies a Vila-real per a descobrir naturalesa, tradicions i iniciatives solidàries, i també per comprovar que esta terra és molt més que taulell i molt més que futbol.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Amb Altura (Yu gaodù) (Altura)]]> Amb motiu de la celebració del dècim aniversari d’una escola de xinés, a Hu l’han convidat a Altura, a l’Alt Palància, una de les destinacions de turisme rural més destacades que hi ha.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | La melodia de l’Horta (Alboraia)]]> Hu passarà uns dies a Alboraia per a rebre un reconeixement ben especial: serà nomenat «muso» d’honor de la centenària societat musical d’este poble de l’Horta.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Xinum xanum (Sagunt)]]> Sagunt té dos cors que bateguen a l’uníson: el del poble i el del port. Hu gaudix al màxim d’este mosaic ric de cultures i persones en la visita que fa al Camp de Morvedre.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Peníscola màgica]]> La gran afició que té Hu per la màgia el porta fins a Peníscola, on es retrobarà amb vells amics, nous reptes i amb un poble mariner de tradicions centenàries.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Moros en la costa (Calp)]]> Convidat per la comissió de festes de Moros i Cristians, Hu viatja fins a Calp per tal de participar en el desembarcament que tots els anys es fa a la platja.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Al trencall de la maror (La Vila Joiosa)]]> A Hu el volen en totes bandes, i gràcies a la insistència dels seus seguidors a la Vila Joiosa, decidix passar uns dies, quasi en família, a la capital de la Marina Baixa.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino Xano | Visca Dènia!]]> Des que Hu té permís de conduir, no hi ha racó de la nostra terra al qual no puga anar. Esta setmana ha triat visitar Dénia i ho farà sense privar-se de res, com si fora un influenciador ben popular.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Castalla, el poble que ha convertit Hu Zhao en un ninot de Playmobil]]> Els fans de Playmobil estan per tot arreu. Entre els seguidors, d’una banda, trobem les persones col·leccionistes —que són els xiquets i xiquetes dels anys setanta— i d’un altra, les quedades temàtiques, que moltes persones encara dediquen al popular joguet. Però com ha pogut comprovar el programa Xino Xano, hi ha una població valenciana on la presència dels ninots de Playmobil i els efectes per a l’economia local, ha sigut i continua sent molt important. Es tracta del poble de Castalla, a l'Alcoià.

La raó ve de lluny. De la dècada dels anys 70 i 80 del segle passat, quan l’èxit dels ninotets de 7,5 cm que produïa el grup alemany Brandstäter es va estendre per molts països. Quan el grup va decidir vendre llicències per a produir-los. Una de les empreses que va adquirir la llicència va ser Famosa, a Onil, població molt a prop de Castalla. Des d'Onil el treball s’escampà per tota la comarca, ha dit al programa Xino Xano, l'artista Rebeca Blàzquez, que actualment dissenya ninots per a Playmobil.

A la Foia de Castalla, moltes empreses es dediquen a la indústria del joguet, de fet és coneguda com la Vall del Joguet i està  formada per Castalla, Onil, Ibi, Tibi i Biar. Quan Hu ha conegut Rebeca Blàzquez, al seu taller-estudi de Castalla, li ha preguntat si li podia personalitzar un ninot de Playmobil amb la seua cara, i ella ha accedit ràpidament. Hu Zhao, a qui li agrada pintar i dibuixar, també s’ha oferit a fer-li un dibuix a ella, iquan ella l'ha vist s'ha quedat bocabadada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Història d'un mig castallut (Castalla)]]> Una sorpresa darrere de l’altra: així es pot resumir l’estada de Hu a Castalla. Bé, i que ací no hi ha platja, però tampoc en fa falta.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Gallo Rojo, la sala del Campello que va acollir a artistes com Louis Armstrong, Lola Flores o Demis Roussos]]> Reme, una veïna del Campello, ha mostrat l'equip de Xino xano el material que fa anys que recopila. Es tracta de reculls de premsa i fotografies de la història de Gallo Rojo. L'auditori va estar present en la vida cultural del Campello els anys 60. Gallo Rojo, que s’autodenominava “la millor sala de festes d’Europa”, i del qual no queda rastre actualment, estava ubicat a l’aire lliure, dins d’un hort de palmeres a 50 metres de la platja.

Per tal d’evitar que caiga en l’oblit, Reme fa anys que guarda material que parla d'aquell espai musical. Mentrestant, espera que s'alce un museu al Campello, on una de les sales temàtiques estiga dedicada a l’auditori. Fins i tot ha escrit un llibre al voltant d'aquest espai musical que va ser inaugurat per Lola Flores l'estiu de 1962.

L’empresari musical Luis Miguel Vidal Massanet —ha contat Reme— es va fixar en l’àrea del palmerar que hi havia al Campello i dins va ubicar l’escenari. “Fins allí va portar a tots els grans de l’època, des de Raphael a Julio Iglesias, Demis Roussos, etc.”. Els reculls de la premsa d’aquells dies aporta molts altres noms a la memòria com són Louis Amstrong, Camilo Sesto, Lola Flores, Antonio Gades, Carmen Sevilla, The Platters, Rocío Durcal, Rocío Jurado, Los Brincos, Estrellita Castro, Concha Piquer, Los Cinco Latinos, Alberto Cortés i molts més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | La millor sala de festes (El Campello)]]> En poc més de 50 anys, el Campello va passar de ser un poble de pescadors i estibadors a convertir-se en lloc de pelegrinatge dins del turisme europeu gràcies a la seua programació musical i artística. Hu descobreix totes les cares de l'estiu campeller.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[“La musica tradicional és molt bonica perquè es funcional i s’adapta al moment social i personal”]]> La cantant d’Oliva (Safor) Maria Bertomeu, ha sigut una de les protagonistes del programa Xino Xano dedicat a la població de la Safor.

Maria estrena popularitat i encara està assimilant-ho. Popularment coneguda com La Maria, el reconeixement li va sobrevenir, i també sorprendre, en 2021. Els seus vídeos virals on interpretava cant valencià, com la cançó “Arranquen vinyes” en van ser el motiu.

Sols dos anys després ja hi ha qui bateja La Maria com “el nou fenomen de la cançó valenciana”. La jove, autèntica i apassionada, és una enamorada del seu poble, Oliva, i de la música tradicional. Com ella diu: “jo pense que la música tradicional en si és molt bonica perquè és funcional i s’adapta al moment social i personal. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Oliva és estiu]]> Són molts els atractius que han portat hu a Oliva: les seues platges, la marjal o el tan desconegut com impressionant centre històric. Però hi ha una olivera (una xica, no un arbre) que li té robat el cor i l'ànima, i no pararà fins a conéixer-la.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’emotiu retrobament de Hu amb el seu germà a Montanejos]]> L’última entrega de Xino Xano ha sigut especialment emotiva, i és que des del moment en què els montaneixins es van assabentar que Hu no ha celebrat el seu aniversari des que viu a Espanya, van decidir fer-li una festa sorpresa. L’explicació del perquè Hu no ha celebrat el seu aniversari és ben senzilla: a la Xina el calendari és lunar, mentre el nostre és solar. Per tant, Hu no sap amb quin dia es correspon el dia del seu naixement al nostre país. L’anècdota no passa desapercebuda per al seu instructor d’escalada, Rafa, i per això decideix comboiar tot el poble per a celebrar l’aniversari de Hu.

Així, veiem durant tot el programa com els habitants del poble s’inventen un bingo com a excusa per convidar a Hu a la festa o fan el possible per amagar el patís d’aniversari del protagonista. Hu rep gratament la sorpresa, però, no obstant això, la sorpresa més gran arribarà al final del programa, quan descobrim que el portador del pastís d’aniversari és ni més ni menys que el germà de Hu, que feia tres anys que no el veia.

Pots veure el programa complet ací:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | La màgia de l'aigua]]> Hu passa uns dies als espectaculars paratges de Montanejos amb la intenció de desconnectar dels maldecaps de cada dia i de reconnectar amb la naturalesa. Segur que ho intenta, un altra cosa és que ho aconseguisca.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El Desert de les Palmes: el parc natural que ha enamorat Hu Zhao]]> Tradicions, gastronomia, aigua, música i natura en estat pur! L’última aventura de Hu Zhao, en el repte de visitar de nord a sud el nostre territori, ha tingut lloc a Benicàssim. Platges d’arena fina i aigües cristal·lines, la muntanya a un tir de pedra i marxa i música per a tots els gustos. Benicàssim, a banda d’una destinació turística per excel·lència, és un escenari de pel·lícula o de novel·la.

Però sens dubte un dels escenaris naturals que ha fascinat Hu ha sigut el parc natural del Desert de les Palmes, un lloc emblemàtic enclavat en la regió muntanyenca litoral de la comarca de la Plana Alta que s’estén pels termes de Benicàssim, Borriol, Castelló de la Plana, Orpesa i la Pobla Tornesa.

Acompanyat pels membres del centre excursionista de Benicàssim, l’intrèpid Hu ha descobert que aquest paratge natural no fa honor al seu nom, ja que lluny de la típica estampa preconcebuda d’un desert, és una serra plena de palmes, vegetació i herbes aromàtiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Estiu en majúscules (Benicàssim)]]> L'estiu és temps de platja i de festivals, i Benicàssim en té de sobra, d'unes i d'altres. L'únic que li falta a Hu és donar-li "marxeta" al seu coret, que el té abandonat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El torn de reg a Sogorb: una tradició centenària encara vigent]]> En l’últim programa de Xino xano, Hu Zhao ha visitat la capital de l’Alt Palància, una població que ja va visitar el presentador quan va fer la ruta del Greal en Loving CV.

Per a conéixer tot el que li va quedar per descobrir de Sogorb, Hu s’ha retrobat amb Marian Bartual, la guia oficial de turisme de la ciutat i amb Pepe Volumares, el president de l’associació de veïns d’Intramurs. Amb ells ha recorregut diferents espais de la ciutat, com el castell, la Torre del Botxí o la plaça Almudín, on està la comunitat de regants. Allà una pintura ha cridat especialment l’atenció de Hu, la de Las Mandas. La imatge representa una de les tradicions més antigues de la ciutat, que es remunta al principi del segle XV, quan es van construir les primeres séquies: consisteix a distribuir l'aigua en diferents horaris per al reg entre els llauradors. Cada dia, a les nou de la nit a l'estiu i a les set a l'hivern, al costat del Sindicat de Regs, es reuneixen els llauradors que necessiten regar. Allà, el sequier puja a una pedra i va anomenant les partides per on discorre l'aigua. Aleshores el regant alça el braç per a indicar quan vol regar el seu hort.

D’entrada el concepte ha desconcertat Hu, però unes hores més tard, quan ha passat per la plaça de l'Almudín s’ha trobat en directe l’escena representada a la pintura i ha pogut entendre com funciona aquesta tradició centenària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menjar pedres mentre et fan una caricatura: la peculiar experiència de Hu Zhao en un restaurant de Sogorb]]> Durant la seua visita a Sogorb (Alt Palància), Hu Zhao ha visitat un local anomenat Gastroadictos, regentat per la cap de sala Silvia Almar i el cuiner autodidacta David Marqués. Ambdós reben a Hu advertint-lo que hauria de tindre una bona assegurança dental abans de tastar el menú. “Ací has vingut a jugar!”, ha comentat Silvia. Intrigat, Hu ha preguntat si anava a menjar pedres i així li ho ha demostrat David quan li ha mostrat el menú, un dels entrants del qual són pedres del riu Palància. Els propietaris del restaurant han mantingut el misteri de les pedres fins que li les han servides, ja que en un primer moment no han volgut respondre com és possible menjar pedres i no xuplar-les, com es fa en alguns llocs de la Xina.

Mentre provava la curiosa experiència, Hu ha pogut conéixer Kikelin, pseudònim del caricaturista alcoià Kike Payá, que té la residència a Sogorb. Mentre compartien taula, Kike ha fet una caricatura de Hu en pocs minuts, i l'ha deixat gratament sorprés. A continuació, Hu ha pogut tastar les famoses pedres, i gràcies a l’advertiment de Silvia no ha hagut d’anar al dentista, ja que ha descobert que, efectivament, li han oferit pedres, d’entre les quals només una es podia menjar. 

Si vols saber més sobre Sogorb, pots veure el programa sencer ací:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Estiu entre muralles (Sogorb/Segorbe)]]> Els estius a Sogorb es viuen al carrer, entre muralles. Bé, també a la piscina i al riu, però la seua animada vida veïnal fa que l'espera fins que arriben les festes i l'entrada de bous i cavalls siga molt més entretinguda.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La curiosa dita de Hu Zhao per animar als jugadors de petanca de la platja de Gandia]]> Hu Zhao, en el programa Xino Xano dedicat a Gandia, ha començat la seua visita a la platja amb una clàssica partida de petanca. Tot per trobar-se amb un grup de jugadors incondicionals del joc. Amb un "va de bo" els jugadors han rebut Hu i l’han convidat a jugar amb ells. Del grup, un total de quatre jugadors, un nom ha sigut el que més ha sonat: Vicente. 

Vols saber com ha animat Hu Zhao a Vicente, per tal que faça punteria quan tira la bola de la petanca? Tot i que es tracta d’un esport que es pot practicar en qualsevol lloc, habitualment es juga en espais plans i arenosos, per això és comú trobar-se jugadors a les platges valencianes. I concretament a Gandia, on hi han més de set quilòmetres de platja, les probabilitats són altes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els pescadors de Gandia ixen a la mar sota la protecció de dues verges]]> Lola, la veïna del grau de Gandia, li ha contat a l’equip de 'Xino Xano' que en la processó de la Mare de Déu del Carme els pescadors de Gandia trauen a dues marededeus, a la Mare de Déu del Carme i a la Mare de Déu Blanqueta. "La Mare de Déu del Carme és la patrona dels marines i la Mare de Déu Blanqueta és la dels pescadors", li ha explicat Lola. També li ha mostrat la barca d’Andrés, que és on navega la Mare de Déu Blanqueta. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Xino xano | Vacances de primer Grau (Gandia)]]> Hu gaudix d'uns dies de tranquil·litat a la platja de Gandia, però tal vegada eixa tranquil·litat és massa per a ell. El descobriment del popular barri del Grau marcarà un abans i un després als seus dies de vacances a la Safor.

Mira el vídeo en el web

]]>