<![CDATA[À Punt - Zoom]]> 10 <![CDATA[À Punt - Zoom]]> <![CDATA[Zoom | Festival del soroll]]> Queden només un parell de setmanes perquè se celebre el Festival de les Arts i, de moment, es manté la seua ubicació a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Tot això malgrat una sentència judicial que insta a canviar d'ubicació l’esdeveniment per sorolls, però seguix programat allí. En quines condicions se celebrarà? Haurà de complir amb els límits de soroll? I què implica fer-ho?

En Zoom comprovarem que la baralla entre el dret al descans i el dret a l’oci no és nova. Hem anat al centre històric d’Alacant, on el veïnat i els hostalers porten molts anys en lluita.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El debat de l'eutanàsia]]> El cas de Noelia Castillo Ramos, una jove de 25 anys que va rebre l'eutanàsia el 26 de març de 2026, ha reobert amb intensitat el debat sobre el dret a morir dignament a Espanya. Tant defensors com detractors de l’eutanàsia han vist en la mort de Noelia la base dels seus arguments. El Tribunal Suprem establirà en els pròxims dies si els pares tenen dret a recórrer contra una eutanàsia demanada per fills majors d'edat i que metges i experts han validat. És el cas de Francesc Auge, que Zoom ha entrevistat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | La llei de costes]]> A Espanya, fins a 86.426 vivendes es troben actualment en un buit judicial per l’aplicació de la llei de costes. Cases construïdes fa dècades, moltes d’elles amb més de cent anys d’història, poden passar a ser propietat de l’Estat i fins i tot ser demolides. Però, quins són els criteris que determinen que un habitatge ha de desaparéixer? Quines opcions tenen els propietaris afectats? ZOOM analitza el conflicte de la llei de costes i les vivendes al límit.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Les dones en la festa]]> ZOOM analitza el paper de les dones en la festa. Repassa l’evolució històrica i l’estat actual d’algunes de les festes més importants de la Comunitat Valenciana com per exemple els Moros i Cristians d’Alcoi, la Setmana Santa saguntina o el Misteri d’Elx. Les festes valencianes són igualitàries? Dones i homes disfruten i hi participen de la mateixa manera? Les festes han avançat suficient o encara és necessària la lluita feminista per a garantir la igualtat real entre festers i festeres?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El poder de la IA]]> En els últims anys, la intel·ligència artificial ha entrat de ple en les tasques del dia a dia. No obstant això, sabem realment qui controla la IA i amb quins fins? Les dades que entrenen a la IA procedixen dels propis usuaris. Des de les d'imatges compartides en xarxes socials fins a cerques en Google, tot per a entrenar els algoritmes. Ens ha de fer por la IA? El Banc d'Espanya avisa de l'auge d'estafes amoroses amb intel·ligència artificial en xarxes socials amb propòsits econòmics. Però, per una altra banda, la IA ha donat esperança, és el cas del projecte valencià que amb intel·ligència artificial ha retornat la veu a un malalt d’ELA. Fem Zoom en el poder de la IA.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El petroli valencià]]> El petroli és un recurs tan valuós com finit i, per a controlar-lo, s’han generat, es generen i es generaran guerres de tot tipus. La guerra a l’Iran n’és l’exemple més recent. Arran dels atacs d’Israel i els Estats Units, Iran va tancar l’estret d’Ormuz, per on passa el 20% del cru mundial. La qual cosa va desencadenar una crisi energètica que va fer tremolar el món. Quina és la nostra dependència al petroli? Els beneficis de disposar de recursos energètics propis són grans, però també ho són els riscos. Castor és un exemple del preu que es pot arribar a pagar buscant l’autosuficiència energètica. Conscients, com ho som ara, de les conseqüències d’una crisi energètica, què podem fer per a evitar-la? Podem no dependre del petroli o això és una utopia?

FEM ZOOM EN EL PETROLI VALENCIÀ

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Els joves i l'església]]> Encara que la tendència històrica recent ha sigut una disminució generalitzada, dades de 2025-2026 mostren un repunt en la identificació catòlica entre joves (18-34 anys), creixent d'un 33,9% en 2021 a quasi un 38,5% en 2025. Altre dels temes que aborda Zoom esta setmana és l’origen de l’augment de l’espiritualitat: els joves busquen un refugi en l’església o la fe s’origina en el cercle familiar?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Els impostos]]> D’acord amb dades del CIS, el 48,4% dels espanyols creuen pagar massa impostos. I només un 6,9% pensa que se’n paguen pocs. Sabem on van a parar els diners dels nostres impostos? En Zoom, parlem del frau fiscal. Hi ha qui està disposat a abandonar el seu país per a traslladar-se a un altre amb una fiscalitat més baixa. És una manera de defraudar? O simplement de protegir els teus interessos?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El preu de la guerra]]> Morts i destrucció de ciutats senceres són alguns dels impactes més dramàtics dels conflictes armats en el món. L’últim, la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran. Un cost humanitari del tot inassumible. Quina és la despesa econòmica? Està preparat el món per a assumir-la? La mili a Europa viu un ressorgiment davant la inestabilitat geopolítica, amb diversos països mantenint o reinstaurant el servici militar obligatori. Podria tornar la mili al nostre país? Estaria disposada la joventut a recuperar-la?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Les Falles]]> Les Falles, una de les festes populars més multitudinàries i reconegudes internacionalment, s’enfronten al risc de "morir d'èxit" a causa de la massificació turística. S'estima que València acull més d'un milió de turistes durant les Falles. Però cada vegada estan més pensades per a la gent de fora que per als festers i veïns? Pot provocar-se el col·lapse del serveis? Necessiten les falles una “repensada”? Quin és l’impacte econòmic de la festa?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El poder de les dones]]> Al llarg de la història, moltes dones han sigut invisibilitzades, oblidades o reescrites. En ZOOM, rescatarem la història d’algunes d’elles i dedicarem el programa a recordar que les dones hem sigut, som i serem: valentes i empoderades com Concha Piquer; lluitadores i unides com les cigarreres d'Alacant; intel·ligents i solidàries com Pilar Mateo, una de les deu científiques més prestigioses d'Espanya i del món; o resilients i optimistes com Andrea Pérez, la jugadora de pàdel professional a qui ni una lesió medul·lar ha aconseguit parar.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["Mi tierra" de Nino Bravo, orgull, arrels i sentiment valencià]]> La veu de Nino Bravo ha transcendit la història de la música com una de les més potents i reconegudes de l'àmbit internacional. Mig segle després de la seua desaparició, continua sent per a molts la gran veu del pop en espanyol, un artista irrepetible que va elevar la cançó melòdica a categoria d'himne generacional.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Nino Bravo]]> Este dilluns Zoom, analitzarà la dimensió artística de Nino Bravo, el seu impacte real en la música en espanyol i el futur d’una figura que continua viva generació rere generació.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Societat violenta]]> Discussions de trànsit que acaben amb un morts, veïns tirotejats per escoltar música massa alta o xiquets de mesos maltractats presumptament a la guarderia. Què està passant? Vivim en una societat cada vegada més violenta? La violència està present en el dia a dia i en Zoom parlarem de la que s’exercix als camps de futbol, la que està present a les xarxes socials, a l'escola o als centres de salud.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Crisi Ferroviària]]> L’accident ferroviari d’Adamuz ha tornat a situar el ferrocarril al centre del debat públic. Com és possible que un sinistre d’esta magnitud es produïsca en una de les xarxes d’alta velocitat més extenses del món? Quines són les causes que s’investiguen? En Zoom, experts, tècnics, representants sindicals i víctimes analitzen un sistema clau per a la mobilitat i l’economia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Vida eterna]]> L’esperança de vida no ha deixat d’augmentar a Espanya en les últimes dècades. Ha passat dels 69 anys que es vivia de mitjana en 1960 als 84 actuals. Celebrar els 100 anys de vida cada vegada és més freqüent. Fins i tot, és possible vore pastissos d’aniversari amb més de 110 ciris. Quin és el límit? La vida eterna? El cas més extrem de longevitat conegut a Espanya va ser el de Maria Branyas, una supercentenària catalana que va arribar a complir 117 anys. Què tenia Maria que la feia única?De què depén tindre una vida llarga i sana? De la genètica? De l’alimentació? De la vida social? O de l’estil de vida?

FEM ZOOM EN LA VIDA ETERNA

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Alerta Antiterrorista]]> La desarticulació a Castelló de la primera cèl·lula de l'organització terrorista neonazi The Base activa a Espanya marca una fita en la lluita contra el terrorisme d'extrema dreta. Durant la investigació, que va començar a principis de 2025, els agents van detectar l’existència d’un grup format per tres membres “altament radicalitzats” que estaven “en disposició de realitzar atemptats”. Quin és el perfil de les persones que formaven part d’este grup? Com és possible detectar-los? El terrorisme d’extrema dreta no és l’única amenaça que pesa sobre l’Estat espanyol. Ni tan sols, sobre la Unió Europea. De tots els grups terroristes de l’actualitat, quin és el que representa una amenaça major per a Espanya? FEM ZOOM EN L’ALERTA ANTITERRORISTA

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Autònoms]]> Els autònoms són imprescindibles per a l’economia valenciana, però segons les enquestes, hi ha quatre vegades més joves que preferixen ser funcionaris que autònoms. Per què? Els menors de 25 anys són el grup d’autònoms més reduït. A Espanya, només en són 103.000. Què passaria si la majoria d’autònoms considerara que no val la pena el risc de tindre ingressos variables i despeses fixes? La llibertat horària és un avantatge de ser autònom o un incovenient?. I ho diem perquè, segons un estudi, el 25% dels autònoms treballa habitualment més de 50 hores setmanals. Una quantitat horària que només fa un 2,8% dels assalariats. Les persones que treballen pel seu compte mai desconnecten? Com els afecta la salut? Amb tot, la Comunitat Valenciana encapçala l’increment d’autònoms a Espanya, amb 12.006 nous treballadors per compte propi en l’últim any. Disposar del teu temps no te preu?, la ciutadania valenciana és emprenedora?

FEM ZOOM EN ELS AUTÒNOMS.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | 40 anys en Europa]]> L’1 de gener de 1986, es va fer efectiva l’entrada d’Espanya en el que aleshores s’anomenava la Comunitat Econòmica Europea. D'esta manera, Espanya posava punt i final a dècades d'aïllament internacional sota les ordes del dictador Francisco Franco i s'unia a Europa. Què va suposar formar part d’Europa? Com va millorar la vida de la ciutadania? Tot i l’èxit que, en el seu moment, suposà entrar en la CEE, el projecte comú està rebent atacs polítics durant els últims anys, en especial des de l’extrema dreta. Està en perilll la unió d’Europa? La història d'Espanya en el que ara és la Unió Europea és una història d'èxit, però marcada per una successió de crisis que encara es recorden: de l'impuls inicial a la tensió geopolítica actual, passant pel rescat bancari, la pandèmia o la crisi energètica o migratòria.Durant estos 40 anys, s'han implementat una sèrie de beneficis com poder viatjar lliurement sense passaport entre països, el matrimoni igualitari o l’Erasmus. Malgrat tot, els valencians ens sentim europeus?

FEM ZOOM EN 40 ANYS EN EUROPA

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Malalties bestials]]> En els darrers mesos, diferents casos de malalties animals han obert els informatius. La grip aviària i la pesta porcina han amenaçat la viabilitat d'empreses i han compromés les exportacions a països extracomunitaris.Més de 30 anys després de l’últim brot de pesta porcina, Espanya s’enfronta a una nova crisi. Quin n’ha sigut l’origen? I quines en seran les conseqüències? La pesta porcina africana és un virus altament contagiós que afecta exclusivament porcs domèstics i senglars. I és capaç d’eliminar tots els animals d’una granja en pocs dies. El brot ha provocat el bloqueig de les exportacions de porc en 40 països, un sector que va facturar més de 8.500 milions el 2024. Actualment, a la CV, 900 explotacions porcines ja estan notant els efectes d’esta crisi. De quina manera afecta el sector porcí valencià? Quants llocs de treball estan en joc? I quines podrien ser les perdues econòmiques?

FEM ZOOM EN MALALTIES BESTIALS

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El resum de l'any]]> Durant l’any, hem viscut notícies que ens alegren, que ens entristixen, que ens indignen… en Zoom viurem totes eixes emocions a través dels fets que han marcat el 2025. La notícia més destacada de l’àrea de la política valenciana, després de la dimissió de Carlos Mazón, ha sigut el canvi en la presidència de la Generalitat Valenciana. Juanfran Pérez Llorca va prendre possessió del càrrec com a president de la Generalitat després de tirar avant la investidura gràcies als vots de PP i Vox a les Corts. Quins són els principals reptes a què s’enfronta? 2025 també ha estat marcat per la instrucció judicial de la dana. És la causa penal més important en la història recent de la Comunitat Valenciana per la dimensió destructiva de la catàstrofe, la xifra de víctimes i les derivacions polítiques. L’actualitat judicial nacional de 2025 ha estat protagonitzada per la classe política. Hem sigut testimonis de l’empresonament de dos secretaris d’organització del PSOE. Primer, Santos Cerdán i després, José Luis Ábalos. En el pla Internacional, destaquen de nou, lamentablement, els conflictes armats. A més, el 21 d’abril de 2025, ens va deixar el papa Francesc, un líder polític i espiritual que es preocupà molt per la situació tant de Gaza com d’Ucraïna. En l’àrea esportiva, 2025 ha sigut un any que ha fet història en el futbol valencià, en tindre quatre equips en la màxima categoria. En l’apartat de cultura, 2025 serà recordat per haver celebrat unes bodes de plata i un bateig. Enguany, hem assistit al 25 aniversari del Museu Príncep Felip i al naixement del Roig Arena. Dos espais que, sense cap dubte, han deixat una empremta a la ciutat de València i la deixaran durant molt de temps.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | La Grossa de Nadal]]> El sorteig del 22 de desembre marca, indiscutiblement, el tret d'eixida del Nadal. A Espanya, el 70% de la població adulta compra loteria de la Grossa. Cap altre país concentra tanta participació en un sorteig de bitllets. Per què? Els valencians ens hem gastat enguany, de mitjana, 85 euros. Però, quina és la probabilitat que ens toque? A més, la Grossa de Nadal ha canviat moltes vides, però no sempre per a bé.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | L'Albufera]]> L’Albufera aspira a ser declarada reserva de la biosfera, un reconeixement que adjudica la UNESCO als espais naturals que conviuen en equilibri amb els usos humans. El turisme és un motor econòmic importantíssim en localitats de la zona, com ara el Palmar. Les passejades en barca pel llac per a vore la posta de sol, les paelles i els allipebres donen treball al 70% de la població.

La pesca també és un motor econòmic que emana del parc natural. Antigament, en un any es capturaven 100.000 kg d’anguiles. Se’n capturen encara tantes? En l’actualitat, ja no només les pesquen homes. La lluita de cinc dones va aconseguir que la Comunitat de Pescadors del Palmar capitulara davant un fet indiscutible: homes i dones tenim els mateixos drets. L’Albufera és notícia tots els anys pel color marró de l’aigua. Però eixe no és el seu color natural: hauria de ser cristal·lina, com la que veiem a les platges paradisíaques. És possible l’equilibri real entre el paratge natural i els usos humans que reconeix la declaració de reserva de la biosfera?

FEM ZOOM EN L’ALBUFERA.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Alta cuina]]> La Guia Michelin ha atorgat recentment les seues prestigioses estreles. I la CV n’ha rebut tres de noves. Sabíeu que este distintiu va ser creat en 1926 per una empresa de pneumàtics? Què tenen a vore les rodes amb la gastronomia? La CV té reconegudes per a 2026 36 estreles Michelin, repartides en: 1 restaurant de tres estreles, 4 locals de dos i 24 restaurants d’una. Què significa per a un restaurant guanyar una estrela Michelin? I perdre-la? Amb estrela o sense, el treball que hi ha en un restaurant d’alta cuina és espectacular. El camí que ha de fer eixe menjar per a acabar damunt la taula comença molt abans. Val cada euro que costa menjar en un restaurant d’alta cuina? O presumir pot eixir massa car? FEM ZOOM EN L’ALTA CUINA

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | L'estrena de 'Jesucristo Superstar']]> Estem en l’any 1975, que ocuparia un lloc de rellevància en la història d’Espanya. Però quin era l’escenari en eixe any? Què faria que la societat espanyola canviara per sempre? Abans de l’estrena, 'Jesucristo Superstar' va viure moltes dificultats. La primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975, però ja havia sigut retardada en diverses ocasions per les autoritats franquistes. El motiu: la imminent mort del dictador, que va morir només 14 dies després de l’estrena. 'Jesucristo Superstar' es va convertir en un referent. Va obrir la porta dels musicals a Espanya, però què ens n’ha quedat en la memòria col·lectiva?

FEM ZOOM EN L’ESTRENA DE JESUCRISTO SUPERSTAR

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | 50 anys de 'Jesucristo Superstar']]> En 2025, se celebra el 50 aniversari de la mort de Franco i també un aniversari ben diferent: l’estrena del musical de Camilo Sesto, Jesucristo Superstar, el primer musical espanyol que es va estrenar a l’estat. Quina relació guarden estos dos fets? Al llarg de dos programes, vos demostrarem com estan relacionats estos dos fets històrics. Com era la societat espanyola a principis dels 70? Com van ser els últims anys de la dictadura? Quins van ser els principals fets que es van produir? Van ser molts els obstacles que Camilo Sesto hagué de salvar perquè Jesucristo Superstar fora estrenada a Espanya. El més important va ser adaptar-se a la situació política del moment: la primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975 i el dictador va morir el 20 de novembre. Quins problemes va tindre Camilo Sesto perquè s’estrenara el musical a Espanya? Com ho va aconseguir? Però, per difícil que fora, l’estrena del musical no es podia comparar al camí que el poble hagué de recórrer per a aconseguir viure en llibertat. Jesucristo Superstar era un musical modern, transgressor i amb un èxit internacional que revolucionà el país i va fer història. Abans que Camilo Sesto fera història en 1975 a Madrid, a casa nostra, a Utiel, un poble d’11.000 habitants que vivia bàsicament del camp, ja havia protagonitzat esta obra transgressora en 1973. Com ho van aconseguir? Tingueren problemes amb l’Esglèsia? I amb la censura?

A més de l’obra i del context, també parlarem de l’artista que va protagonitzar el musical i el va produir: Camilo Sesto. I de com un xiquet d’Alcoi acabà convertint-se en superstar.

FEM ZOOM EN 50 ANYS DE JESUCRISTO SUPERSTAR

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | La jubilació del Baby Boom]]> La jubilació de la generació del baby boom, els nascuts aproximadament entre 1958 i 1977, va començar en 2023 i s'espera que continue fins aproximadament 2042. S'estima que en els pròxims 10 anys es jubilaran 5,3 milions de persones a Espanya, però només 1,8 milions de joves entraran al mercat laboral. La jubilació massiva no sols tindrà efecte en la despesa en pensions, sinó que també afectarà el mercat laboral. La jubilació de la generació del baby boom és un perill per a l’estabilitat laboral? Un informe recent del Servei Públic d'Ocupació (SEPE) assenyala que en els pròxims deu anys, el 80% de l'ocupació que es genere a Espanya serà degut al reemplaçament per jubilació. Quins seran els sector més afectats? Es podran cobrir tots? De fet, s'estima que enguany hi haurà més de 330.000 empleats públics que arribaran l'edat de jubilació. Què passaria si no s’aconseguiren cobrir eixes places? Però la jubilació del babyboomers i la falta de personal també afecta quasi tots els sectors de l’àmbit privat. Falten llanterners, electricistes, fusters o mecànics. Trobar un professional s'està convertint en un problema que afecta llars i empreses.

La immigració serà una peça fonamental per a reduir l’impacte de la jubilació massiva? Les dades indiquen que l’Estat espanyol necessita uns 3.5 milions d’immigrants per a cobrir les vacants derivades de les jubilacions. Tenint en compte que, el 2023, hi van arribar més de 600.000 persones, farien falta 5.68 anys per a ocupar tots eixos llocs.

FEM ZOOM EN LA JUBILACIÓ DEL BABY BOOM

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El juí del cas Sala]]> El cas Sala va cridar l’atenció dels mitjans de comunicació des del primer moment. Tenia tots els ingredients per a ser notícia. I de portada. El crim de la viuda de la CAM va ser jutjat per un jurat popular. Nou ciutadans hagueren de decidir si Miguel López era culpable o no de l’assassinat de la seua sogra. En cas que s’equivocaren, un innocent podia passar 24 anys a la presó. Voldríeu vosaltres eixa responsabilitat? És possible que, en un cas com este, els membres del jurat perden de vista la presumpció d’innocència? Podem estar influenciats per tot el que s’haja dit i escrit? Estaven preparades estes persones per a decidir el futur de l’acusat?

Descobrirem que el treball d’un jurat popular no és tan senzill com ho sembla en la ficció.

Davant la negativa de l’acusat, Miguel López, a declarar, el tribunal popular va escoltar els 95 testimonis del juí. Una de les claus va ser determinar l’hora del crim, sobre la qual tres experts no aconseguiren posar-se d’acord. Com ho havien de fer nou ciutadans? Tot el món pot ser jurat popular? Sense proves d’ADN, sense rastre de pólvora, sense l’arma del crim, sense imatges ni testimonis de l’assassinat… el jurat popular arribà a un veredicte que no va ser el definitu. Per què? Què s’havia fet malament? Això va influir en el veredicte definitiu?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Pilar de la Fuente (periodista): "El problema és que l'assassinat de Mari Carmen està sense resoldre"]]> El 9 de desembre del 2016, María del Carmen Martínez, viuda de Vicente Sala, expresident de la CAM, va aparéixer morta amb dos tirs de bala al concessionari Novocar d’Alacant. El programa 'Zoom' fa un repàs als detalls de l’assassinat i del juí. Qui la va matar? Per què? Només hi hagué un acusat pel crim en el juí que es va celebrar a l’Audiència Provincial d’Alacant: el seu gendre, Miguel López. Quina relació mantenia amb la sogra? Quines proves tenia la policia per a acusar-lo? Després d’un llarg procés judicial, el mes d’octubre del 2025, el Tribunal Constitucional va confirmar l’absolució de Miguel López. 'Zoom', al llarg de dos programes, vos acostarà els detalls de l’assassinat i els del juí. La família Sala Martínez, una de les més riques d’Espanya, havia aconseguit un imperi multimilionari gràcies a Vicente Sala, expresident de la CAM, i de la dona María del Carmen. Com ha dit en el programa la periodista d'À Punt especialitzada en successos Pilar de la Fuente, "El problema és que l'assassinat de Mari Carmen està sense resoldre. No hi ha un culpable per la seua mort" hui dia. Per les circumstàncies en les quals s'havia produït el crim, tant la policia com els mitjans de comunicació van donar per fet que l'assassí havia d'estar en el cercle familiar. I, aleshores, es va destapar que els Sala estaven enfrontats en una guerra pel control de l'imperi empresarial. Un bàndol era afí a María del Carmen i l'altre ni tan sols li dirigia la paraula. Qui són els Sala? Com vivien? Quina va ser la reacció que van tindre en assabentar-se de l’assassinat de la matriarca? Tot ho aborda el programa 'Zoom'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El cas Sala I]]> El 9 de desembre de 2016, María del Carmen Martínez, viuda de Vicente Sala, expresident de la CAM, va aparéixer morta amb dos tirs de bala al concessionari Novocar d’Alacant. Qui va la matà? Per què? Només hi hagué un acusat pel crim en el juí que es va celebrar a l’Audiència Provincial d’Alacant: el seu gendre, Miguel López. Quina relació mantenia amb la sogra? Quines proves tenia la policia per a acusar-lo? Després d’un llarg procés judicial, el mes d’octubre passat, el Tribunal Constitucional va confirmar l’absolució de Miguel López.

Zoom, al llarg de dos programes, vos acostarà els detalls de l’assassinat i als del juí. I ja vos avancem que, en un crim, la primera impressió quasi mai és definitiva. La família Sala Martínez, una de les més riques d’Espanya, havia aconseguit un imperi multimilionari gràcies a Vicente Sala, expresident de la CAM, i de la seua dona María del Carmen. Per les circumstàncies en les quals s'havia produït el crim, tant la policia com els mitjans de comunicació van donar per fet que l'assassí havia d'estar en el cercle familiar. I aleshores es va destapar que els Sala estaven enfrontats en una guerra pel control de l'imperi empresarial. Un bàndol era afí a María del Carmen i l'altre ni tan sols li dirigia la paraula. Qui són els Sala? Com vivien? Quina va ser la reacció que van tindre davant l’assassinat de la matriarca?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Les ferides de la dana]]> Fa un any, quan les danes encara no tenien nom, una dana va ser l’origen de la major tragèdia patida en la història recent de la nostra terra. El 29 d’octubre de 2024 va deixar imatges d’angoixa i desolació que la societat valenciana recordarà per sempre.

Rodolfo, Pepito, Saray, Carmen o Tomás són algunes de les persones que Zoom va entrevistar fa un any. Com estan 12 mesos després? Com els ha canviat la vida? Han aconseguit tancar ferides? Des d’aquell dia, el poble valencià està de dol. Els familiars han trobat, almenys, un poc de consol? 36.600 persones hagueren de ser rescatades; algunes, in extremis. Mariam i Rosalia ho van viure en primera persona. Esta experiència pròxima a la mort els ha fet tindre més ganes de viure? La crescuda brutal de l’aigua va danyar més d’11.000 vivendes. Però els propietaris perderen més que un immoble: perderen la llar i els records de tota una vida. Han pogut tornar a les seues cases? I recuperar objectes de gran valor sentimental? O ni tan sols hi han volgut tornar? Milers de voluntaris procedents de tots els racons d’Espanya es desplaçaren fins als pobles afectats per la barrancada per a oferir ajuda i, sobretot, estima. Ho tornarien a fer? S’han establit relacions que ho seran per sempre?48.700 negocis es veren afectats per la dana de 2024, cosa que va posar en perill el futur econòmic de famílies i pobles sencers. És a dir, va arrasar el present i el futur econòmic de 264.000 persones. Un any després, han pogut apujar de nou la persiana?El 29 d’octubre de l’any passat, la vida va canviar per a més de 300.000 persones. Han pogut recuperar ja la normalitat? FEM ZOOM EN LES FERIDES DE LA DANA

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Retirs espirituals]]> Després de la pandèmia, els retirs espirituals han experimentat un boom global. I la Comunitat Valenciana, per raons climàtiques i paisatgístiques, s’ha convertit en un dels centres d’esta classe de pràctiques. Zoom explica en què consistixen els retirs espirituals i quin és el perfil dels usuaris.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Plagues sense control]]> Porcs senglars desfilant pels carrers, cabres salvatges botant de teulat en teulat, caparres en camps i jardins, coloms fent-se l’aperitu en les terrasses dels bars o, fins i tot, gallines ocupant les voreres d’una ciutat... Què està passant? Per què és més habitual vore este tipus d’imatges? Tenim un problema de plagues?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El rescat de Luis Suñer]]> Quant de temps va durar el segrest de Suñer? En quines condicions va estar retingut? Com aconseguiren que ETA l’alliberara? Com és lògic, la família va establir una línia de comunicació amb ETA per al rescat de l’empresari. La banda terrorista arribà a demanar més de 1.500 milions de pessetes dels anys 80 per a alliberar-lo. Quants diners va pagar la família Suñer? D’on va traure els diners? La família Suñer no va escoltar les recomanacions de la Guàrdia Civil i confià les diligències del segrest a una empresa anglesa anomenada Control Risks. Quan parlem de negociacions per a un rescat, de què estem parlant? Com funciona això de les… negociacions d’un rescat? Negociacions que es van complicar amb la dimissió del president del Govern, Adolfo Suárez, i amb l’intent del colp d’estat, el 23-F. Una telefonada la matinada del 14 d’abril de 1981 va anunciar l’alliberament de l’empresari. En quines circumstàncies el van trobar? Com estava físicament? I psicològicament? Què va contar Suñer a la família? La tasca policial no es va detindre amb l’alliberament de Suñer. Els cossos de seguretat continuaven buscant-ne els segrestadors. FEM ZOOM EN EL RESCAT DE LUIS SUÑER

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | El segrest de Luis Suñer]]> El 13 de gener de 1981, van convergir dos camins que, en principi, no estaven destinats a fer-ho: el del empresari alzireny Luis Suñer i el de la banda terrorista ETA. Aquell 13 de gener, un comando va irrompre en les instal·lacions d’Avidesa i el va segrestar. Aquell va ser un segrest que commocionà la societat alzirenya, en particular, i la valenciana, en general. Qui era Luis Suñer? Per què ETA va decidir segrestar un valencià? Com es va vore afectada la incipient democràcia espanyola? Zoom amb la col·laboració del periodista Sergi Moyano, contarà com el segrest d’un valencià va situar en una situació delicada la molt recent democràcia espanyola.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Vivenda: un problema sense solució?]]> La vivenda és el principal problema que preocupa els espanyols i les espanyoles, segons el baròmetre del CIS. I amb raó, perquè els preus han continuat pujant fins a batre tots els rècords, tant de compra com de lloguer. Ha tocat sostre?, o continuarà pujant? En últim trimestre, a la ciutat de València de mitjana el preu del metre quadrat era de 3.764 euros, un preu mai vist en este segle. Per què no s’ha solucionat res en este temps? A qui li convé que tot continue igual?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Incendis: foc extrem]]> Espanya ha patit la pitjor onada d’incendis de la història. Només en el mes d’agost, s'han cremat prop de 340.000 hectàrees, segons l'estimació del Sistema d'Informació Europeu d'Incendis Forestals. A la Comunitat Valenciana estem preparats per a una onada d’incendis com la del nord-oest peninsular? Entre 2006 i 2024, a Espanya es va cremar una mitjana de 80.000 hectàrees anuals. Només en 2025, ja se n’ha cremat l’equivalent a 5 anys. Cal preguntar-nos com seran els incendis del futur. Arribarem als incendis de sèptima generació? Els incendis son, sens dubte, una catàstrofe natural i material. Tronades seques, negligències humanes, piròmans… Per què s’activa un incendi? En quin percentatge està la mà de les persones al darrere? Estem prou conscienciats contra el foc?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | L'Alqueria Blanca]]> Fa 18 anys, el 23 de setembre de 2007, va nàixer L’Alqueria Blanca. Un fenomen audiovisual sense precedents a la Comunitat Valenciana i que difícilment tornarà a repetir-se. Zoom entrevista els principals actors i actrius, i l'equip, perquè ens conten allò que mai s’ha dit sobre una sèrie que va assolir quotes d'audiència superiors al 25%. L’Alqueria Blanca va aconseguir fer poble..., però és un adeu definitiu?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Zoom | Cap on va el món?]]> Fem un repàs dels fets inesperats que han afectat la Comunitat Valenciana com ara l’apagada, la mort del papa o la dana. També abordarem la pandèmia, la guerra, la massacre a Gaza o els rècords de temperatures. Què està passant al món?

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El risc per als pacients electrodependents, les conseqüències més greus de l’apagada]]> Els electrodependents són persones que fan tractaments mèdics a casa per als quals és imprescindible un subministrament elèctric ininterromput (com ara diàlisi o respiradors). L’apagada massiva va posar en risc estos pacients, que van viure una situació altament alarmant. És el cas de Fran Vivó, que conviu amb ELA i depén d’un respirador per a viure. 'Zoom: L’apagada' ha conegut el seu cas de primera mà.

Mira el vídeo en el web

]]>