<![CDATA[À Punt - Eleccions]]> 10 <![CDATA[À Punt - Eleccions]]> <![CDATA[El vot per correu fa història: els 169.700 vots valencians dupliquen els 86.316 dels anteriors comicis]]> El vot per correu marca un nou rècord en les eleccions generals del 23 de juliol. A la xifra històrica de sol·licituds, 2.622.808, l'acompanya ja una emissió de vot igualment inèdita, de 2.461.284 paperetes confirmades, el 98% de les sol·licituds, la ràtio més alta des de 2008, el primer any en què s'homologaren els registres estadístics.

La fita és en realitat més gran, ja que les xifres són encara provisionals, amb dades de dijous, després que Correus haja estirat fins a les 14 hores d'aquest divendres el termini de recepció del vot. A primera hora del matí hi havia 160.000 sol·licitants pendents de fer-ho.

Els vots admesos estan a prop de duplicar (+98%) el registre de les generals del 28 d'abril de 2019 (1.241.716) i són un 81% més que en els comicis del 26 de juny de 2016 (1.357.745), que marcaven el sostre històric.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ja es pot sol·licitar el vot per correu per a les eleccions generals]]> El vot per correu per a les eleccions generals del 23 de juliol es pot sol·licitar des d'aquest dimarts 30 de maig, una vegada publicada la convocatòria en el BOE, i fins al 13 de juliol en qualsevol oficina del servei de Correus, segons estableix la llei.

Dos dies després de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques, els ciutadans ja podran demanar el vot per correu per a les pròximes eleccions generals, les primeres que se celebren en plenes vacances d'estiu.

En les eleccions del 28 de maig, més de 984.000 ciutadans van enviar el seu vot per correu, un 6,4% més que en els anteriors comicis de 2019, encara que aquesta vegada embolicats en nombroses polèmiques per les denúncies de compra de vots.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[#28M Minut a minut | Mazón: "Som perfectament conscients del repte que tenim per davant"]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump encara el seu segon juí polític amb l'expectativa d'una probable absolució]]> L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, encara des d'aquest dimarts el seu segon juí polític, conegut al país com impeachment, per la seua responsabilitat en l'assalt al Capitoli, en vespres de l'entrega del poder al demòcrata Joe Biden.

El procés comença a les 13:00 hores (les 19:00 h, hora valenciana) al Senat, els membres del qual exerciran com a jurat d'un juí inèdit als EUA. Passarà a la història per dos motius: convertirà Trump en el primer president nord-americà que afronta dos impeachments -després del que es va fer fa un any per les seues pressions a Ucraïna-, i perquè mai abans s'havia fet a un mandatari fora del poder.

La primera sessió dirimirà en un debat de quatre hores amb votació final, per majoria simple, si el juí polític és consitucional, i per tant viable. La majoria d'experts en la Constitució dels EUA s'han pronunciat a favor de la legitimitat, tot i l'eixida de Trump, perquè avalua fets que es van produir quan ell encara era president.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Schwarzenegger alça l'espasa de Conan contra el populisme de Trump]]> Enmig de la commoció, en la ressaca per l'assalt al Capitoli, emergeix l'espasa de Conan. L'actor i exgovernador de Califòrnia pel Partit Republicà Arnold Schwarzenegger ha tornat a brandar el mític acer i l'ha alçat contra els enemics de la democràcia als Estats Units. “Com més tempres una espasa, més forta es torna” diu Schwarzenegger, en una metàfora sobre la capacitat del sistema democràtic nord-americà per a superar la insurrecció de la passada setmana. Una democràcia, que han afinat “guerres, injustícies i insurreccions”. “Crec que serem més forts perquè ara entenem allò que podem perdre”, afirma l'estrela de cine.

Aquestes paraules formen part del discurs de set minuts que Schwarzenegger ha penjat en el seu canal de Twitter. Un vídeo de factura hollywoodiana, carregat de simbolisme i de missatges contundents contra Trump i el populisme d'extrema dreta que alimenta. El clip sumava més d'un milió de “m'agrades” hores després de la publicació.

Schwarzenegger compara l'atac al Capitoli amb la nit dels vidres trencats, i els nazis amb els Proud Boys, una de les formacions supremacistes que donen suport a l'encara president Donald Trump. I ho fa recordant la seua condició d'immigrant austríac, nascut dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial, que va ser testimoni directe de la ressaca del populisme nazi en la societat i la família en què va viure els primers anys de vida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump pressiona un alt càrrec de Geòrgia per a alterar el resultat electoral]]> L'any 2021 comença als Estats Units com va acabar 2020, amb el president ixent, Donald Trump, sense acceptar el resultat de les eleccions del passat mes de novembre, que el deixa fora de la Casa Blanca. Un enregistrament obtingut pel diari The Washington Post ha desvelat aquest diumenge les pressions del fins ara dirigent del país a la màxima autoritat electoral de Geòrgia perquè manipulara els resultats dels comicis, un altre escàndol que algunes veus ja comparen amb el cas Watergate. En les xarxes socials, de fet, ja s'ha batejat com #Georgiagate.

La revelació es produeix, a més, mentre almenys dotze senadors i cent legisladors republicans planegen oposar-se a la ratificació del triomf del president electe, el demòcrata Joe Biden, durant la sessió del Congrés del 6 de gener que ha de certificar-lo al capdavant del govern estatunidenc. Tot i el terratrémol polític que ha desencadenat a Washington la publicació del Washington Post, la majoria dels membres del Partit Republicà, al qual pertany Trump, guarden silenci.

La informació del rotatiu estatunidenc es basa en una gravació en què se sent Donald Trump que demana al secretari d'Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, que “busque” els vots que siguen necessaris per a anul·lar la victòria de Biden.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Col·legi Electoral dels EUA confirma la victòria de Biden i soterra un poc més les aspiracions de Trump]]> El Col·legi Electoral dels Estats Units ha confirmat aquest dilluns el demòcrata Joe Biden com a president electe. Aquest tràmit burocràtic, habitualment sense transcendència, s'havia convertit enguany en un pas crucial per les maniobres de Trump per a substituir als compromissaris demòcrates elegits per vot popular en alguns estats.

No obstant això, després de cinc setmanes de batalla jurídica i judicial, el Col·legi Electoral ha atorgat 306 vots a Biden per 232 a Trump, exactament els mateixos que van llançar els resultats dels comicis.

Minuts després que l'estat més occidental del país –Hawaii– assignara els seus vots, Biden ha fet una compareixença pública per a demanar a Trump que reconega la seua derrota d'una vegada i passe pàgina. El president electe ha recordat que els 306 vots que ha rebut són els mateixos que l'expresident Trump va aconseguir en els comicis de 2016, quan va qualificar els resultats com una “victòria aclaparadora”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump alça el bloqueig i autoritza la transició de poders a Biden]]> Tres setmanes després de les eleccions presidencials que va guanyar Joe Biden, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha alçat el bloqueig i ha autoritzat l'inici de la transferència de poders als demòcrates. El president ha posat en marxa la maquinària del traspàs, tot i que continua sense reconéixer la victòria de Joe Biden i denuncia un frau en contra seua. Trump ha signat una carta de l'Administració de Serveis Generals, l'òrgan encarregat d'iniciar aquest procés, dirigida al gabinet del president electe, i en què certifica el procediment burocràtic per a la transferència de poders. Mentrestant, Joe Biden continua formant el seu equip, en què destaca l'aposta per les dones, les minories i gent major, ja que recupera la figura de l'exsecretari d'estat John Kerry com a delegat especial per al medi ambient.

Però tràmits a banda, no ha tardat a tuitejar que continuarà lluitant per a destapar el frau electoral. "Vull agrair a Emily Murphy en la GSA la seua ferma dedicació i lleialtat al nostre país. L'han assetjada, amenaçada i ha sigut objecte d'abusos, i no vull veure que això li passa a ella, la seua família o a treballadors de la GSA. El nostre cas continua fort, seguirem la bona lluita i crec que hi prevaldrem", ha tuitejat Trump. No obstant això, ha continuat: "En el millor interés del nostre país, recomane que Emily i el seu equip facen el que hagen de fer respecte als protocols inicials, i he dit al meu equip que faça el mateix".

En paral·lel als missatges del president, es va conéixer la carta que Murphy va fer arribar a Biden per a comunicar-li l'inici formal del procés de transició, la qual cosa ha d'evitar una transferència de poder caòtica. L'equip de transició demòcrata podrà accedir ara a recursos econòmics per a finançar-se (7,3 milions de dòlars), així com informació d'intel·ligència i accés als funcionaris de Trump per a l'intercanvi de carteres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden nomenarà Antony Blinken, defensor del multilateralisme, com a secretari d'Estat.]]> El president electe dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat el nomenament de la diplomàtica afroamericana Linda Thomas-Greenfield com a ambaixadora davant l'ONU i de l'exnúmero dos del Departament de l'Estat en l'administració Obama, Antony Blinken, com a secretari d'Estat.

L'elecció de Blinken, un ferrri defensor del multilateralisme, és una evidencia més del gir de 180 graus de l'administració Biden-Harris en política internacional respecte de l'era Trump. Blinken assumirà el repte de recosir els llaços trencats amb altres països i en els fòrums internacionals, de què Estats Units s'ha distanciat durant la presidència de Trump. "America first ha deixat Amèrica sola", va dir Biden a l'octubre, en vespres de les eleccions.

El president electe té previst fer oficials els nomenaments aquest dimarts, sense esperar a que l'administració de Trump confirme la seua victòria. La incertesa no ha frenat el treball de Biden, tot i les complicacions en el relleu menttre el el govern dels Estats Units en funcions no certifique oficialment que ha guanyat les eleccions. Per exemple, l'FBI no pot començar el protocol de revisar els antecedents dels funcionaris que s'incorporen a la nova administració demòcrata, la qual cosa pot retardar l'assumpció del càrrec.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Twitter entregarà a Biden els comptes oficials de la Casa Blanca al gener]]> Twitter entregarà el pròxim 20 de gener els comptes oficials de la Casa Blanca al president electe dels Estats Units, Joe Biden, que assumirà el poder aquest dia.

La mesura afectarà el compte oficial del president dels Estats Units, @Potus, que l'actual mandatari, Donald Trump, no fa servir sovint perquè prefereix tuitar des del seu usuari personal, @realDonaldTrump.

També es transferiran a l'equip de Biden altres comptes oficials, com el del vicepresident, @VP, que Mike Pence sí que empra sovint i que passarà a les mans de la senadora Kamala Harris; i la de la primera dama, @Flotus, que deixarà de pertànyer a Melania Trump i serà utilitzat per Jill Biden.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tint de monyo eclipsa les noves acusacions de frau de l'advocat personal de Trump]]> L'exalcalde de Nova York i advocat personal de Trump, Rudy Giuliani, insisteix a denunciar el presumpte frau en les eleccions presidencials, que ha guanyat el demòcrata Joe Biden. En una roda de premsa amb moltes acusacions, però cap prova, ha intentat alçar noves sospites sobre el recompte. O més específicament sobre l'empresa encarregada de fer-lo, els propietaris de la qual vincula a la Veneçuela de Chávez i Maduro, i a l'inversor George Soros, un dels principals donants del partit demòcrata.

L'acompanyava en la roda de premsa l'exfiscal federal Sidney Powell, que ha pujat un nivell més les sospites: la presumpta influència de “diners comunistes” de Veneçuela, Cuba i “possiblement” de la Xina per a capgirar el resultat a través del programari de recompte de vots.

La posada en escena d'acusacions tan greus ha topat, però, amb un rival inesperat. La coloració del monyo de Giuliani no ha sigut capaç de superar la pressió i la calor dels focus i ha començat a xorrar per les patilles de l'advocat republicà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden guanya Geòrgia i Trump, Carolina del Nord]]> Segons les projeccions de mitjans com la CNN, la CBS i l'NBC, el demòcrata Joe Biden ha guanyat l'estat de Geòrgia, la qual cosa el fa sumar 16 compromissaris més. El republicà Donald Trump, que liderava Carolina del Nord, finalment ha quedat declarat vencedor.

Les victòries als dos estats no canvien el resultat de les eleccions presidencials. Així, Biden acumula 306 compromissaris i Trump 232, del total de 538. Als Estats Units la presidència es concedeix a la candidatura que suma un mínim de 270 vots al Col·legi Electoral.

Biden és el primer presidenciable demòcrata a imposar-se a Geòrgia en 28 anys. Aquesta victòria s'explica en part gràcies a la política demòcrata i activista en contra de la supressió del vot Stacey Abrams. Qui va ser la primera candidata afroamericana per a governadora, ha aconseguit que més de 500.000 habitants de l'estat es registraren per a votar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden demana als nord-americans que usen la mascareta per a combatre la Covid-19]]> El primer discurs del president electe dels Estats Units, Joe Biden, després de proclamar-se vencedor, ha estat dedicat a la lluita contra el coronavirus. Ha advertit el país que s’enfronta a un "hivern molt fosc", per la qual cosa "ha suplicat" als ciutadans nord-americans que "porten mascareta".

"Us ho suplique. Porteu mascareta. Feu-ho per vosaltres. Pel vostre veí. Una mascareta no és una declaració política, però sí una bona manera de començar a unir el país", ha declarat Biden.

En aquest sentit, ha reconegut que s’haurà de seguir mantenint la distància social, el rastreig dels contagis i la neteja de les mans per a“mantindre’s fora de perill fins a l’any vinent”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pla Biden-Harris per a canviar els Estats Units... i el món]]> El nou president dels Estats Units té un pla. L'equip de Joe Biden i de la nova vicepresidenta, Kamala Harris, ha revelat el full de ruta per a la transició del país al nou cicle demòcrata. Un projecte que marca distàncies siderals amb el predecessor Donald Trump en quatre línies mestres: Covid-19, recuperació econòmica, equitat racial i canvi climàtic.

Biden assegura que el govern federal actuarà "ràpid i amb agressivitat" per a reduir l'impacte del coronavirus als Estats Units, el país amb més contagis (10 milions) i morts (237.000) per la Covid-19.

El nou equip presidencial vol implantar l'ús obligatòria de la mascareta a tot el país, facilitar l'accés gratuït als tests de coronavirus, resoldre els problemes d'abastiment d’equips de protecció individual (EPI), i proporcionar recomanacions "clares, coherents i basades en l'evidència científica" a la societat, entre les quals ja destaca la necessària distància física.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quin és el país que deixa Trump?]]> El principal repte del president electe Joe Biden serà unir un país extremadament polaritzat. Els quatre anys de Donald Trump en el poder deixen un país colpejat per una pandèmia desbocada i sumit en una profunda recessió econòmica. Un país extremadament tensat pels continus casos de racisme i brutalitat policial i amb una política exterior marcada pel trencament d'acords internacionals clau. Aquestes són algunes de les raons que expliquen per què 75 milions de nord-americans han triat Joe Biden com a nou president dels Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden convida a deixar arrere la divisió de l’era Trump]]> El president electe dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, ha convidat els nord-americans a deixar arrere la divisió que ha imperat durant el govern de Donald Trump i ha demanat a tothom que li donen una oportunitat.

“Tenim l’oportunitat de véncer la desesperança i construir una nació de prosperitat i amb propòsit”, ha dit Biden en el seu discurs de victòria des de Wilmington, a Delaware, acompanyat per la vicepresidenta electa, Kamala Harris.

El líder ha promés que tractarà de ser un mandatari que unisca el país en lloc de dividir-lo, i per això s’ha dirigit als votants de Trump, que ha rebut més de 70 milions de vots.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El demòcrata Joe Biden, 46é president dels Estats Units]]> El candidat demòcrata Joe Biden serà el nou president dels Estats Units després de superar el mínim de 270 compromissaris en guanyar els vint que es reparteixen a Pennsilvània.

Després de quatre nits d'escrutinis agònics, sense poder saber qui era guanyador de les eleccions, Joe Biden ha aconseguit els vots necessaris. El demòcrata és el candidat presidencial que més vots populars ha guanyat en la història dels EUA, amb més de 74 milions, en unes eleccions amb un rècord de participació.

Poc després que es publicaren les projeccions dels grans mitjans, Biden ha compartit en Twitter un missatge en què afirma: “Estic honrat que m'hagen triat per a liderar el nostre gran país”. El candidat ha acompanyat aquestes paraules amb un vídeo que mostra imatges de desenes de persones nord-americanes i paisatges rurals i urbans del país, al ritme de la cançó “America the Beautiful” interpretada per Ray Charles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden es presenta com el futur president dels Estats Units]]> Mentre continua l’escrutini de vots en sis estats clau, que encara no han adjudicat la victòria a cap dels dos canditats a la presidència dels Estats Units, el candidat demòcrata, Joe Biden, es prepara per a ser el pròxim president del país.

Aquesta matinada, des del quarter general dels demòcrates a Wilmington, a Delaware, Biden ha dirigit un missatge al país en què, en un to conciliador i quasi filosòfic, ha assegurat que “els números són clars. Guanyarem aquesta carrera”.

En contrast amb l’estratègia de Trump, que continua qüestionant el sistema electoral nord-americà i negant la validesa dels vots per correu, Biden s’ha presentat com el futur president de la unió de tots els nord-americans i ha dit que no esperarà els resultats per a començar a treballar contra la pandèmia del coronavirus, que ahir va marcar un nou rècord. Per segon dia consecutiu s'han sumat més de 100.000 contagis, en concret n’han sigut 123.085 en les últimes 24 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marihuana legal i canvi de bandera, les altres votacions als EUA]]> En les eleccions del passat dimarts als Estats Units no només es van votar candidatures a la presidència del país, al Senat o la Cambra de Representats. De fet, part de la població estatunidenca va votar tota mena d'iniciatives legislatives populars sobre legalitat del consum recreatiu de marihuana o terapèutic de setes al·lucinògenes, el disseny de la bandera o el salari mínim estatal, entre d'altres.

El 3 de novembre es van votar més de 120 referèndums sobre qüestions estatutàries o constitucionals en un total de 32 estats i en el districte de Columbia, segons dades de la Conferència Nacional de Legislatures d'Estat. La pandèmia, però, ha fet que les mesures votades a proposta de la ciutadania es reduïren de les 72 de 2016 a un total de 38 enguany.

A Nova Jersey, Arizona, Dakota del Sud i Montana s'han aprovat mesures que legalitzaran l'ús recreatiu de la marihuana. Pel que fa a l'ús terapèutic d'aquesta droga, Dakota del Sud i Mississipí s'han sumat a la trentena d'estats que han legalitzat la marihuana mèdica des de 1996.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Joe Biden, a un pas de ser president]]> Després de tres nits sense poder conéixer al guanyador de les eleccions, Joe Biden està a uns pocs vots d'aconseguir els electors necessaris per a ser designat president dels Estats Units. El candidat demòcrata segueix amb 264 delegats en el Col·legi Electoral (encara que alguns mitjans nord-americans qüestionen els 11 d'Arizona i li n’atorguen 253), mentre que el president, Donald Trump, en té 214. Els dos necessiten un mínim de 270 per a guanyar les eleccions.

Els estats que tenen la clau són Geòrgia, Nevada, Arizona, Carolina del Nord i Pennsilvània. Aquest últim és el més important, perquè si Biden confirma els pronòstics i se n'adjudica els 20 delegats, automàticament seria declarat president electe. A Pennsilvània queden per escrutar vora 200.000 vots, la majoria en zones urbanes de majoria demòcrata. Ara per ara els vots per als 20 compromissaris que té assignats l'estat es repartixen així: Biden 49,4%, Trump 49,3%.

A Geòrgia hi ha un empat tècnic a 49,4%, amb Biden per davant amb un marge de poc més de 1.090 vots. En queden poc més de 16.000 per computar. Geòrgia té 16 delegats en el Col·legi Electoral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'ansietat i la sospita fan pujar la incertesa postelectoral als Estats Units]]> Dos dies després dels comicis, les protestes s'estenen pels Estats Units en plena incertesa electoral mentre continua el recompte de vots que decidiran la presidència. La incertesa i la sospita contagia els carrers del país, alhora que el president i candidat republicà es proclama vencedor i assegura que li estan intentant robar les eleccions, encara que és Joe Biden qui cada vegada s’acosta més a la victòria. Els seguidors de Donald Trump protesten en diverses ciutats amb crits com "Atura el robatori!" i "Compteu el meu vot", mentre que altres es manifesten contra el president a diferents ciutats per a demanar que es recompten tots els vots.

La tensió que envolta la delicada assignació de delegats en el col·legi electoral, l'òrgan conformat per 538 compromissaris que decideix el guanyador de les conteses a la presidència del país, s'ha traslladat als carrers sota una consigna: "Count every vote" ("Compteu tots els vots"). Un gran nombre de manifestants s'han reunit aquesta passada nit a ciutats com Portland, Oregon, Filadèlfia, Chicago i Nova York. Sense un resultat definitiu, grups d'activistes s'han mobilitzat per a alçar la veu en defensa del vot i mantindre vives les denúncies contra el racisme i la brutalitat policial.

Fins a nou manifestacions convocades per grups de l'esquerra han tingut lloc Nova York, amb lemes com "No deixem que Trump robe les eleccions", per a denunciar els intents del president de frenar l'escrutini de dos estats clau. La Policia de Nova York ha confirmat 20 detinguts per "intentar apropiar-se d'una protesta pacífica fent fogueres i llançant fem i ous a Manhattan".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden: “En acabar el recompte de vots, creiem que serem els guanyadors”]]> “No estic ací per a donar per fet que hem guanyat, sinó per a dir que, en acabar el recompte, creiem que serem els guanyadors”. Així ha iniciat el candidat demòcrata, Joe Biden, el primer discurs després de les eleccions a la Casa Blanca. A pesar de l’avantatge que té sobre el candidat a la reelecció, Donald Trump, Biden s’ha mostrat prudent i ha fet una crida a rebaixar la tensió.

“Hem guanyat la majoria dels vots, i les estimacions preveuen que això augmentarà: fins ara hi ha una diferència aproximada de tres milions de votants”, ha assegurat el demòcrata, que ha remarcat que ha guanyat a l’estat de Wisconsin per només 20.000 vots, els mateixos que Trump en els darrers comicis.

Després d’arrabassar-li els estats claus de Wisconsin i Michigan a l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, Biden suma almenys 253 compromissaris al Col·legi Electoral, enfront dels 214 que ha acumulat Trump, en el seu objectiu comú d'arribar als 270 que donen la victòria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El lent recompte manté en suspens els Estats Units, pendents dels estats clau]]> Després d'una intensa nit d'escrutini, el duel per la presidència dels Estats Units entre el republicà Donald Trump i el demòcrata Joe Biden continua encara obert i es decidirà previsiblement per un grapat de vots. El recompte cueja encara en almenys set estats, pendents del sufragi per correu, fet que podria allargar fins divendres la incògnita sobre quin dels dos ocuparà la Casa Blanca durant els pròxims quatre anys.

La clau, a hores d'ara, està als estats de Michigan, Pennsilvània i Wisconsin, els tres del mitjà oest industrial i rural. Són els mateixos que van decidir en l'últim moment les eleccions de 2016 i on, contra tot pronòstic, va guanyar Trump. Entre els tres sumen 46 compromissaris en el col·legi electoral, l'òrgan que nominarà finament el president d'ací al 6 de gener. El 538 delegats distribuïts en funció de la població dels diversos estats.

El candidat guanyador en cadascun d'aquests estats, encara que siga per un sol vot, s'emporta tots els compromissaris. De moment, Biden ha aconseguit 227 vots electorals i Trump 213, per tant són els 46 suports els que permetran tant a un candidat com a l'altre acostar-se als 270 vots que són necessaris per a aconseguir la majoria en l'òrgan i, per tant, proclamat guanyador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El senador demòcrata Bernie Sanders prediu la reacció de Trump i es fa viral en xarxes]]> El senador demòcrata Bernie Sanders ja va pronosticar el passat 24 d'octubre en The Tonight Show, un late night de la cadena NBC, la reacció que ha tingut aquest dimecres el president dels Estats Units i candidat republicà, inèdita en la història del país, d'autoproclamar-se guanyador amb tot per decidir i anunciar que recorrerà al Tribunal Suprem per a assegurar la seua victòria. Una predicció que s'ha fet viral a les xarxes.

Una setmana abans de les eleccions, Sanders va alertar que si la votació en urna no era aclaridora des del principi, Trump podria autoproclamar-se guanyador abans del recompte i qüestionar després el vot per correu, que generalment es decanta del costat demòcrata, si no li fora favorable, en una estratègia per a conservar siga com siga la Casa Blanca.

"En aquest moment Trump diria: “Ho veieu? Us vaig dir que hi hauria frau. Us vaig dir que el vot per correu era fraudulent. I no deixarem el càrrec”. Això és una cosa que a mi i a molts ens preocupa", va explicar el senador en horari de màxima audiència al presentador Jimmy Fallon. El senador demòcrata Bernie Sanders prediu pas a pas la reacció de Trump.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Diferències mínimes entre Trump i Biden amb alguns dels estats clau encara en l'aire]]> Els nord-americans hauran d'esperar encara unes hores o fins i tot dies per a saber qui serà el president per als pròxims quatre anys. Els resultats dels primers recomptes de la nit electoral ofereixen un escenari obert amb estats encara pendents de finalitzar els recomptes.

Tot i que els dos candidats tenen assegurats els compromissaris dels estats que tradicionalment voten a demòcrates o republicans, serà l'escrutini dels estats clau el que decidirà el guanyador de les eleccions. En aquests moments el candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, té un avantatge davant del president dels EUA, Donald Trump, de 224 delegats a 213 en el Col·legi Electoral, segons les projeccions dels mitjans estatunidencs. Per a ser proclamat guanyador es necessiten 270 compromissaris del Col·legi Electoral. Tot i l'avantatge actual, els resultats podrien capgirar-se segons es decanten estats com ara Michigan, Wisconsin, Geòrgia o Pennsilvània. A Ohio i Florida, segons els mitjans nord-americans, ja estaria confirmada la victòria de Trump. A Michigan les autoritats ja han advertit que el resultat es podria conéixer dimecres de vesprada o fins i tot dijous.

Els estats clau en els quals l'escrutini està en curs en aquests moments són Carolina del Nord, Geòrgia, Pennsilvània, Michigan, Wisconsin, Arizona, Minnesota o Iowa. Trump, segons mitjans com la CNN o The New York Times porta la davantera en la majoria d'aquests estats amb les excepcions de Minnesota, Arizona i Iowa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els demòcrates conserven la majoria a la cambra de representants]]> La majoria demòcrata, assolida al gener de 2019, compta amb 232 escons enfront dels 197 dels republicans. En aquestes eleccions es renova la totalitat dels 435 escons de la cambra baixa, amb una majoria demòcrata que ha servit de contrapés a la presidència de Donald Trump durant la recta final del seu primer mandat com a president dels Estats Units. És en aquesta cambra on es va iniciar el procés d’impeachment contra el president Trump per les seues pressions a Ucraïna, procés del qual finalment va ser absolt pel Senat, cambra que controla el partit republicà.

La presidenta de la cambra baixa, la demòcrata Nancy Pelosy, ha expressat la seua voluntat de tornar-se a presentar als seus 80 anys al càrrec si els demòcrates mantenien en control de l’hemicicle. En aquest sentit, Pelosy ha celebrat les projeccions de resultats en què, a més, els demòcrates aspiren a augmentar la majoria entre dos i cinc escons.

La congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez, una de les representants de l’ala més esquerrana del partit ha revalidat el seu escó per als propers dos anys amb una àmplia majoria. També han revalidat els seus escons altres congressistes de l’ala esquerrana del partit com Ilhan Omar, Ayanna Pressley o Rashida Tlaib que havien sigut blanc de les crítiques del president Trump.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Biden: "Pensem que estem en el camí per a guanyar"]]> El candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, ha comparegut a les 6:40 (hora espanyola) per a demanar paciència amb el recompte de vots perquè es podria allargar. "Pensem que estem en el camí per a guanyar" ha assegurat Biden que s'ha dirigit als seus votants. "Hem de continuar tenint fe. Gràcies, gràcies i gràcies" ha acabat el demòcrata.

En una trobada amb simpatitzants en l'exterior del Chase Center de Wilmington (Delaware), ha assenyalat que és "optimista" sobre poder guanyar Wisconsin i Michigan, encara que "pot portar temps" declarar la seua victòria, sobretot, pels retards a Pennsilvània.

Poc després de la compareixença de Biden, Donald Trump ha assegurat al seu compte de Twitter que, tot i que els republicans tenen "un gran avantatge", els demòcrates "tracten de furtar les eleccions". "Mai els deixarem fer-ho. No es poden emetre vots després del tancament dels col·legis" ha afegit l'actual president dels Estats Units. Només uns minuts després la xarxa social alertava amb el següent missatge: "Tot o part del contingut compartit al tuit és qüestionable i pot proporcionar informació enganyosa sobre com participar en unes eleccions o en altres processos cívics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les eleccions més polaritzades en la història recent dels Estats Units]]> El món mira cap als Estats Units, en una jornada electoral que decidirà qui dirigirà el país els pròxims 4 anys. Una cita a la qual no han esperat 100 milions de nord-americans, que han triat el vot anticipat. Un 72% més que en les eleccions de 2016.

Les urnes ja estan obertes en una part de la costa est dels Estats Units, hores després que el republicà Donald Trump i el demòcrata Joe Biden tancaren la campanya. Els dos han augurat grans victòries en unes eleccions polaritzades a l'extrem i on el recompte es preveu llarg, complex i disputat. En el seu últim míting, Trump ha insistit a posar en dubte el vot per correu i ha anunciat que enviarà desenes d'advocats als estats que encara compten vots després del dia de les eleccions.

A la seua arribada a la seu de campanya, Donald Trump s'ha mostrat convençut que guanyarà i ha dit als mitjans que no està pensant en la derrota. "Guanyar és fàcil, perdre no. No ho és per a mi", ha dit Trump.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com veuen les eleccions els valencians i les valencianes als Estats Units?]]> Aquest dimarts són les eleccions presidencials dels Estats Units i totes les mirades estan posades al país nord-americà per la gran influència que els resultats poden tindre a escala global.

En À Punt hem fet un seguiment especial d'aquesta cita electoral i hem recaptat l'opinió dels valencians i valencianes que hi viuen. Els hem preguntat quines són les seues principals preocupacions i les de la comunitat migrant en general.

Ens han contat que l'ambient està molt polaritzat entre els dos candidats, cosa que ha desembocat en violència als carrers en alguns casos. També que la victòria de Trump preocupa especialment als migrants, ja que les seues polítiques migratòries seran molt més dures i es dificultarà molt poder aconseguir la residència permanent o green card.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump o Biden? L’hora de la veritat]]> Reelegir el republicà Donald Trump o apostar pel demòcrata Joe Biden. És la decisió que els vora 245 milions de nord-americans han de prendre a les urnes aquest dimarts. En les eleccions més polaritzades de la història dels Estats Units es tria la cambra de representants i un terç del senadors, però sobretot es decideix qui ha de ser el pròxim cap de la Casa Blanca.

A les portes d’un col·legi electoral, el coordinador d'Internacional i enviat especial d’À Punt Notícies, Vicent Montagud, ha parlat amb els votants estatunidencs per conéixer quins són els motius del seu vot. “Trump és el candidat de Déu”, explica una ciutadana, que assegura que el candidat republicà ha de repetir en la presidència perquè encara no ha finalitzar el treball que la divinitat li ha encomanat.

Per contra, una defensora de Biden afirma que l’actual president dels EUA no representa els valors nord-americans de la “llibertat, igualtat i oportunitat”. “Els meus pares van lluitar en la Segona Guerra Mundial. Si pogueren veure el que passa ara a la frontera estarien horroritzats, és com tornar als anys 30”, diu aquesta dona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pregària per Trump a les portes de la Casa Blanca]]> El vot catòlic pot ser un dels factors que marquen la diferència en les eleccions dels Estats Units. Els analistes estimen que Donald Trump va rebre el 2016 el 52% dels vots catòlics, que constitueixen prop d’una quarta part de l’electorat.

El coordinador de la secció de món i enviat especial d’À Punt Notícies a Washington, Vicent Montagud, ha captat un moment que ho podia corroborar.

Un grup de partidaris de Donald Trump s’han congregat a les portes de la Casa Blanca i han improvisat una pregària perquè el candidat republicà siga reelegit en les eleccions d’aquest dimarts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Col·legis electorals oberts: quin és el sistema de vot als Estats Units?]]> Paperetes, vot per correu o vot electrònic. Són les tres modalitats de vot que podrien decidir el futur cap de la Casa Blanca en les eleccions dels Estats Units, que se celebren aquest dimarts 3 de novembre. De fet, el candidat a la reelecció Donald Trump ja va alertar de les dos últimes modalitats de vot, i assegura que es podria produir un frau massiu en aquests sistemes de votació.

Des d’una església metodista convertida en col·legi electoral, el coordinador de Món i enviat especial d’À Punt Notícies a Washington, Vicent Montagud, informa que l’afluència de votants al llarg del matí ha sigut constant, lleugerament major que en les darreres eleccions presidencials. De fet, als Estats Units es pot votar no només als col·legis electorals sinó també en pavellons esportius, centres religiosos i altres instal·lacions.

Enguany serà clau el vot per correu ja que vora 100 milions de nord-americans han triat ja el vot anticipat, un 72% més que en les eleccions de 2016. La participació serà determinant per a decidir si serà Donald Trump o Joe Biden qui decidirà el futur dels Estats Units durant els pròxims 4 anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del ‘One shot’ d’Eminem a una salsa cubana. La música dona l’última espenta a la carrera per la presidència americana]]> Poques hores abans que s’obriren els col·legis electorals, Joe Biden ha sorprés amb el llançament d’un vídeo de 45 segons en què la cançó “Lose yourself” d’Eminem acompanya unes potents imatges en blanc i negre que mostren el dia a dia de la societat americana. Una oportunitat, així es titula el vídeo amb què Joe Biden ha tractat de donar l’ultima espenta a l’electorat demòcrata.

No és ni molt menys casual l’elecció del tema i de l’artista. La que va ser premiada com a millor banda sonora per la pel·lícula 8 miles en 2002 s’ha convertit en tot un himne per a la cultura hip hop i una lletra emblemàtica per a la classe obrera americana. L’artista, el raper Eminem, que mai abans havia col·laborat en una campanya política, va ser investigat per la CIA per suposades lletres “amenaçadores” cap al president.

El to greu i compromés del vídeo de Biden contrasta amb un dels últims anuncis incorporats a la campanya del candidat republicà, Donald Trump. Es tracta d’un vídeo musical en què la banda cubana resident a Miami Los 3 de La Habana interpreta a ritme de salsa una lletra en castellà: “¡Ay por Dios! Yo voy a votar por Donald Trump”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El vot femení, clau per a decidir la presidència dels Estats Units]]> Les eleccions presidencials del 2020 als Estats Units estaran més marcades que mai per la importància del vot de les dones. Cent anys després que conqueriren el dret al sufragi en el país nord-americà, el 1920, la decisió de les dones es presenta com un dels factors clau que podrien decantar la balança cap al costat del candidat republicà, Donald Trump, o el demòcrata, Joe Biden.

Tot i que elles representen més de la meitat de la població estatunidenca, el 52%, la presència que tenen en primera línia política arriba a penes al 25%, segons xifres del Center for American Women and Politics. Enguany 235 dones es presenten com a candidates a la Cambra de Representants, l'equivalent a dos terços del Congrés espanyol. És un 40% més que el 2016, però encara queda camí fins arribar a la paritat. L'onada feminista que va sorgir amb el moviment #MeToo ha contribuït també a visibilitzar més el paper desigual que tenen dones i homes en els centres de poder, i a invertir, progressivament, la tendència.

L'actual president, Donald Trump, arriba a la revàlida del càrrec conscient del pes del vot femení. En les presidencials anteriors, el 2016, va jugar al seu favor perquè les dones, tot i que donaren més suport a l'adversària demòcrata, Hillary Clinton, que a ell, no ho feren tan massivament com s'esperava. Un 54% de les dones es va decantar per Clinton, mentre que el 39% va votar Trump, d'acord amb les dades del Pew Research Center. L'escletxa de gènere s'evidencia especialment entre les votants més joves, menors de 50 anys. En aquest grup d'edat, el 63% va votar per la demòcrata, davant només el 43% d'homes que li donaren suport. Va ser entre les dones majors de 65, blanques i sense formació universitària, on va obtindre menys suport l'exsecretària d'Estat. "Una de les raons per les quals va perdre Hillary és perquè no queia bé a les dones. Encara que foren demòcrates, s'abstingueren", apunta la periodista especialitzada en política nord-americana Carmen Buergo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Últimes jornades de mítings per a fer-se amb els estats clau]]> Les eleccions als Estats Units encaren la recta final i tant el presidenciable republicà Donald Trump com el demòcrata Joe Biden aborden una agenda frenètica de mítings i tracten de guanyar vots als estats decisius per a aconseguir els seus delegats.

Des de la ciutat de Washington, Vicent Montagud, coordinador de Món i enviat especial d'À Punt Notícies, informa d'una jornada farcida de mítings que poden capgirar els pronòstics de les enquestes.

La congressista Alexandria Ocasio-Cortez, representant de l'ala més progressista del Partit Demòcrata, ha advertit aquest diumenge que el país viu un moment “extremadament perillós”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Últim cap de setmana d’eleccions als EUA amb xifres rècord de contagis]]> La ciutadania estatunidenca afronta l’últim cap de setmana de la carrera electoral per la Casa Blanca. Els sondejos apunten que aquesta vegada serà Joe Biden qui guanyarà els comicis, però tant el presidenciable demòcrata com Donald Trump aprofiten al màxim les últimes jornades per a convéncer l’electorat indecís.

Vicent Montagud, coordinador de Món i enviat especial d’‘À Punt Notícies’, informa des de Washington de l’última hora d’unes eleccions presidencials marcades per la pandèmia.

Els comerciants de Manhattan, un dels districtes de Nova York, han decidit blindar les botigues perquè tenen por que el procés per a elegir el president desemboque en incidents. La polarització política és molt gran al país i els preocupa que un recompte llarg per l’elevada participació per correu complique les coses. Moltes botigues que venen armes, a més, han optat per retirar-les dels aparadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els candidats a la Casa Blanca centren els seus esforços a Florida]]> La campanya electoral nord-americana arriba a la fase decisiva. A falta de tan sols quatre dies, els candidats centren els seus esforços de les últimes hores en l'estat de Florida. Es tracta d'un estat clau per ser un dels que més electors té. Tot i que tradicionalment té més vots demòcrates que republicans, els resultats solen ser impredictibles.

Allà s'ha produït un autèntic duel entre els dos principals candidats. Els dos han protagonitzat diversos actes electorals, cada u amb el seu estil propi. D'una banda, l'actual president, Donald Trump, ho ha fet amb actes multitudinaris. Actes que, segons els científics, són supercontagiadors perquè els assistents no porten mascareta ni mantenen la distància de seguretat. D'altra banda, en els de l'altre candidat, Joe Biden, els assistents es mantenen dins dels vehicles, i en lloc d'aplaudir fan sonar els clàxons.

Respecte als continguts dels discursos, Trump prefereix seguir llevant importància a la Covid-19 i parlar de temes econòmics, mentre que segons Biden, la salut i el benestar són els principals temes que cal tractar per a poder arribar a convéncer els votants indecisos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quan sabrem qui ha guanyat?]]> El dimarts 3 de novembre són les eleccions als EUA però, quan sabrem qui ha guanyat? Enguany, al vot per correu en rècords històrics, s'afig l'amenaça de Trump, que ha repetit una i mil voltes la possibilitat d'un possible frau massiu. Vicent Montagud, enviat especial d'À Punt als EUA ens en dona les claus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un avió de combat intercepta una aeronau que sobrevolava un míting de Trump]]> Una aeronau no identificada ha entrat a l'espai aeri restringit durant el míting que el president dels EUA, Donald Trump, estava fent a Bullhead City, Arizona, un fet que ha provocat que un avió de combat s'afanyara a interceptar-lo.

El portaveu del Comandament de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord (Norad), John Conelio, ha dit a la CNN que, durant l'incident, s'ha enviat un F-16 per a investigar la presència d'un xicotet avió. "L'avió no va respondre als procediments inicials d'intercepció, però va establir comunicacions per ràdio després que l'aeronau Norad desplegara bengales com a advertiment", ha explicat Cornelio. Després, l'avió ha sigut escortat fora d'aquesta àrea sense més incidents.

Segons relata la CNN, l'avió, molt xicotet, no era visible per als reporters que cobrien el míting arran de terra. No obstant això, la intervenció del caça militar s'ha sentit a cel, la qual cosa ha provocat la reacció dels assistents a l'acte i del mateix president. Trump ha dit que l'avió estava "tractant de lluir-se" per a ell i que les bengales que s'estaven desplegant eren "una xicoteta exhibició" per al president.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump promet proteccionisme, mentre que Biden demana fugir dels falsos populistes]]> Quan falta menys d’una setmana per a les eleccions dels Estats Units, el president i candidat republicà, Donald Trump, apunta directament al cor del Mitjà Oest amb promeses de proteccionisme comercial i ajuda a les indústries de combustibles fòssils d’estats claus amb Michigan o Pennsilvània, mentre que el seu rival, Joe Biden, s’ha atrevit a cortejar Geòrgia, on un demòcrata no guanya des de 1992. Actualment, les enquestes donen a Biden el lideratge amb un 52,1% del vot popular, mentre que Trump acumula el 43%.

El president Trump ha viatjat a Michigan en una minigira que també l’ha portat a Winsconsin i a Nebraska. Michigan té una importància especial per al mandatari perquè, el 2016 va ser el primer candidat republicà a guanyar aquest estat des de 1988. A Lansing, Trump ha atacat a la governadora demòcrata, Gretchen Whitmer, per les mesures que ha pres per a frenar la pandèmia del coronavirus i ha destacat que “aquestes eleccions són una qüestió de supervivència econòmica per a Michigan”.

El governant ha argumentat que les seues polítiques comercials portaran noves inversions a la indústria de l’automòbil i ha promés que protegirà la fragmentació hidràulica o fracking, una controvertida tècnica d’extracció de gas i petroli. Trump ha tornat a acusar Biden de voler “abolir la indústria petroliera” i prohibir el fracking, a pesar que el demòcrata repetidament ha negat la seua intenció de restringir aquesta pràctica.

Continua llegint-ho en el web

]]>