Ja a partir de migdia, creixeran núvols a l'interior, que deixaran tronades als Ports i el Maestrat. Avançada la vesprada, també entraran tronades des de la Manxa cap a la Canal de Navarrés, la Costera, la Vall de Cofrents-Aiora i zones pròximes. Deixaran poca aigua i avançaran cap al litoral. El vent girarà a llebeig i ponent a l'interior, mentre que a la costa s'imposarà el sud i sud-est.

Canvi radical per a dijous, especialment pel que fa a les temperatures. S'esperen descensos de 5 °C i 8 °C, arribant als 10 °C a les comarques centrals. En general, la majoria de les màximes estaran entre els 20 °C i els 24 °C, però encara s'arribarà als 25 °C a la costa d'Alacant, fruit del vent de gregal, que bufarà moderat. Este vent serà el responsable de l'augment de núvols al golf de València i a les comarques centrals, on podria ploure de forma dèbil. També fins a migdia, la nuvolositat serà abundant al litoral nord i tindrem el cel més ras com més a l'interior i al sud.

Continua llegint-ho en el web

L’oratge té una escala espacial i temporal menuda: són les condicions atmosfèriques registrades en una zona localitzada i en un instant determinat. Quan fem una previsió meteorològica estem informant de l'oratge, no del clima.

En canvi, el clima és el conjunt dels registres atmosfèrics i implica un llarg període de temps, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) establix que es necessita un període mínim de trenta anys per a determinar les condicions climatològiques. 

Continua llegint-ho en el web

Però abans de res, hauríem de contestar la següent pregunta: què és El Niño? És un fenomen cíclic causat per l'acoblament de la dinàmica oceànica i atmosfèrica, en què les temperatures de la superfície de l'oceà Pacífic equatorial presenten anomalies respecte a la mitjana. Quan es registra una anomalia negativa de temperatures, és a dir, una fase freda, rep el nom de La Niña i quan és positiva i tenim una fase més càlida, s'anomena El Niño.

Este fenomen és molt interessant de seguir, ja que té un rol molt important en la distribució d'energia i humitat a la resta de la Terra, i qualsevol canvi en la dinàmica d'esta zona de l'oceà Pacífic té repercussions climàtiques arreu del globus.

Continua llegint-ho en el web

A esta lluna i a la llum que ens arriba d'esta zona de la Lluna s'identifica com lluna o llum cendrosa. És una llum molt dèbil que només podem apreciar eixos primers dies de creixent i els últims de minvant.

La llum que ens arriba de la zona brillant de la Lluna, és el reflex de la llum solar en la superfície de la Lluna.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

La primera fotografia va ser amb la mitat de la Terra il·luminada pel Sol i l'altra a l'ombra, de nit.

Ara bé, la foto més espectacular és la que va fer un poc després, quan la cara de la Terra que observa la nau és quasi tota de nit, només queda un poquet de zona il·luminada pel sol directament, vista des de la nau espacial.

Continua llegint-ho en el web

Els viatges lunars van començar el juliol de 1969, quan Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins hi van arribar amb la missió Apollo 11. Des d'aleshores, hem visitat la Lluna en sis ocasions amb èxit i un total de dotze persones han caminat sobre la seua superfície. Hui dia, només quatre d'aquells astronautes continuen vius. La missió Artemis (anomenada així per la deessa grega, germana bessona d'Apol·lo) no preveu allunar encara, però marca el camí per al retorn definitiu i inclou, per primera vegada, una dona en la tripulació.

Temperatura, pressió i gravetat

Continua llegint-ho en el web

Què és?

La teledetecció és la tècnica que permet obtindre informació d’un objecte o fenomen sense estar en contacte directe amb ell; és a dir, es tracta de mesurar a distància. Per exemple, és útil en casos on l’objecte a estudiar no es pot alterar, com en l’anàlisi d’obres d’art sense fer-les malbé o de restes arqueològiques.

Continua llegint-ho en el web

La regla de l’equador i el cas del Brasil

El motiu principal per a canviar l’hora és adaptar-nos a les variacions de llum solar, però açò no té sentit en tots els països. A les zones pròximes a l’equador terrestre, el dia i la nit duren pràcticament dotze hores durant tot l’any, per la qual cosa alterar els rellotges és innecessari.

Continua llegint-ho en el web

Enguany, el lema triat per a este 2026 és “Observar hui per a protegir demà”. El motiu pel qual s’ha triat és reconéixer una realitat que sol ser invisible: qualsevol pronòstic que consultem en qüestió de segons no és màgia, és el resultat de milions d’observacions diàries. Des de satèl·lits i boies oceàniques fins a xicotetes estacions manuals, totes estes dades compartides globalment són la base indispensable de les previsions. Sense una observació constant, seria impossible predir fenòmens extrems i, per tant, protegir en el futur i salvar milions de vides.

Este missatge s'ajunta amb les reivindicacions d’anys anteriors, amb lemes com el de 2025 ("Junts reduïm la bretxa en els sistemes d'alerta primerenca”) o el de 2024 ("A l'avantguarda de l'acció pel clima"), per a continuar subratllant que l'observació i la previsió són clau en la prevenció d’emergències.

Continua llegint-ho en el web

Amb el canvi climàtic és fonamental estar previngut davant de fenòmens meteorològics cada volta més intensos i més freqüents. Danes, borrasques de gran impacte, onades de calor, esclafits tèrmics i altres fenòmens extrems conviuen amb nosaltres i s’han clavat ja en les nostres rutines. Per això cal estar al peu del canó.

Javier Andrés, col·laborador voluntari de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), explica en declaracions a À Punt que “no hi ha cap dia festiu, cada dia s’ha d’observar la meteorologia i arreplegant dades en temps real”. 

Continua llegint-ho en el web