En general, serà una jornada agradable. Les temperatures remuntaran de forma clara respecte a divendres, amb màximes d'entre 25 °C de Morella i els 30 °C de Requena, Villena i Orihuela.

Diumenge 7 serà molt similar: cel poc ennuvolat amb alguns intervals de núvols baixos matinals que s'aniran dissipant. Brises de llevant moderades al terç sud i fluixes a la resta. Temperatures sense canvis destacables, amb màximes d'entre 24 °C al nord de Castelló i 30 °C al sud.

Continua llegint-ho en el web

Per a entendre el fenomen, hem de fixar-nos en el calendari. El cicle lunar dura aproximadament 29,5 dies. Com que això és un poquet menys del que dura un mes, en un any normal hi ha 12 cicles lunars complets i ens “sobren” alguns dies (un total de 354 dies contra els 365 o 366 d’un any).

Continua llegint-ho en el web

L'episodi de calor s’explica pel fenomen conegut en meteorologia com a cúpula o dom de calor. Es tracta d’un sistema d’altes pressions (un anticicló potent i estacionari) que s’establix sobre una gran regió.

L'anticicló es caracteritza pels moviments descendents de l'aire, que el comprimixen i l’obliguen a baixar cap a terra. Com passa amb els gasos, esta compressió, amb el consegüent augment de la pressió, provoca un ascens de les temperatures. Podríem dir que l'anticicló actua com si fora una tapadora, que impedix l'ascens i dispersió de l'aire. Si esta situació es prolonga, la temperatura de l'aire augmenta amb el pas dels dies, ja que també entra en contacte amb el terra, que arriba a temperatures elevades. És a dir, és un fenomen que es retroalimenta.

Continua llegint-ho en el web

La retina no té receptors de dolor. Això significa que el Sol pot estar cremant els ulls sense notar cap molèstia en el moment. Per a gaudir d’un eclipsi solar sense por, cal seguir estes pautes.

- Mirar directament al Sol a ull nu: Mai, ni tan sols durant les fases parcials on el Sol sembla menys brillant. 

Continua llegint-ho en el web

Fa més de dos mil cent anys, l’astrònom grec Hiparc de Nicea (considerat el pare de la trigonometria) va aconseguir calcular la distància entre la Terra i la Lluna amb una precisió sorprenent per a l’època.

Hiparc va estudiar la curvatura de l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna durant un eclipsi lunar. Després de mesurar quant de temps tardava la Lluna a travessar l’ombra del nostre planeta, i comparar el diàmetre de l’ombra amb el disc lunar, va utilitzar càlculs geomètrics per a determinar-ne la distància. Va estimar que el nostre satèl·lit es trobava a una distància d'unes 30 vegades el diàmetre de la Terra (uns 384.000 quilòmetres), una xifra que s'aproxima molt a la mitjana real que coneixem hui dia (384.400).

Continua llegint-ho en el web

Des de l’antiguitat els astrònoms van notar que els eclipsis no ocorren a l’atzar. El Sol, la Terra i la Lluna es tornen a alinear en pràcticament la mateixa posició cada díhuit anys, onze dies i set hores. Este període rep el nom de cicle de Saros i equival a 223 llunacions (temps entre una lluna nova i la següent). Cada vegada que es completa este cicle, es produïx un eclipsi bessó al de díhuit anys abans, conformant l’anomenada sèrie de Saros. 

Significa això que, si tenim l’eclipsi d’agost a Espanya, n’hauríem de tindre un igual en díhuit anys? No, perquè el cicle dura díhuit anys, onze dies i huit hores, i este desfasament horari fa que, mentre s’alineen de nou els astres, la Terra haja girat un terç de volta extra. Per tant, l’eclipsi no es veu en la mateixa ubicació, l’ombra cau desplaçada cap a l’oest. De fet, hauríem d’esperar tres cicles de Saros (54 anys i un mes) per a tenir-lo una altra vegada en la mateixa longitud geogràfica.

Continua llegint-ho en el web

Un eclipsi a la Terra es produïx quan el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen de tal manera que un dels cossos projecta l'ombra sobre l’altre. És a dir, pot ser que la Lluna es pose entre la Terra i el Sol, tapant l’estrela, o que la Terra estiga entre la Lluna i el Sol i faça ombra en la Lluna. 

Podríem preguntar-nos que, si la Lluna tarda quasi 28 dies a fer la volta a la Terra, per què no tenim un eclipsi solar i un de lunar cada mes? La resposta està en la inclinació de l’òrbita de la Lluna, uns 5 graus respecte a l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Això fa que, la major part de les vegades, la Lluna passe un poc per damunt o un poc per davall del Sol, evitant els eclipsis. Només quan les òrbites es creuen i coincidixen amb la lluna plena o nova, s'ajunten les condicions necessàries perquè hi haja un eclipsi. Pots llegir l’article de Meteosaps on es respon a esta pregunta. 

Continua llegint-ho en el web