L’aiguadut, un exemple tradicional de la gestió racional de la pluja a Sant Joan i a Mutxamel
L’assut de Sant Joan i la séquia del Gualeró de Mutxamel es construïren per a previndre inundacions i per a aprofitar l’aigua.
Els assuts, el Vell o de les Fontetes, el Nou o de Sant Joan i l'anomenat del Campello, formen part del sistema de reg de la gran Horta d'Alacant. Són preses de derivació i recollida d'aigües de ventura, estan al terme de Mutxamel i tenen al voltant històries climàtiques, econòmiques, tècniques i de cultura agrícola i humana.
L’aiguadut, pronunciat [awjiadút] a Sant Joan i [awjaút] a Mutxamel és l’aigua d’avinguda que baixava pel riu Montnegre o riu Sec quan descarregaven forts aiguats, normalment a la tardor o a la primavera, i que solia negar alguns carrers de Sant Joan. Aquestes avingudes han modelat l’orografia d’una part del poble per l’aportació de sediments.
Assut Nou de Sant Joan / Asunción Brotons
Assuters / Asunción Brotons
La construcció de les infraestructures hidràuliques de l’assut de Sant Joan i de la séquia del Gualeró, a més de previndre inundacions, permetia aprofitar l’aigua, ja que aportava un reg gratuït que, a més, fertilitzava la terra gràcies als sediments i la matèria orgànica que arrossegava.
És un exemple d’aprofitament racional dels recursos naturals, de recuperació del paisatge i reivindicació de l’agricultura tradicional.
A més, és un passat estimat que crea identitat i uneix les dues localitats veïnes, i no sempre ben avingudes, Sant Joan i Mutxamel. De fet, els "molt santjoaners" diuen que els van batejar amb aigua del Gualeró. Hi ha cançons i rondalles que hi estan associades.
