Un voluntari càntabre recorda com va salvar vides els primers dies de la DANA
David Vega i el seu amic van ajudar diverses embarassades, també ancians i xiquets, van intentar trobar supervivents i, a més, repartiren menjar i aigua
El 30 d'octubre, David Vega, un veí de Cantàbria resident a València, va decidir agafar el seu cotxe i desplaçar-se fins a la zona zero de la DANA per a intentar rescatar i ajudar les persones afectades. Un mes després, encara recorda aborronat totes les històries i les famílies a les quals va ajudar.
Amb el seu amic, van ajudar diverses embarassades, també ancians i xiquets, van intentar trobar supervivents i, a més, repartiren menjar i aigua. El voluntari relata com van rescatar dos ancians i una dona que portava un nadó de dos mesos en un carro atrapat en el fang enmig del no-res. “No hi havia ningú al comandament, era un caos total, amb una sensació d’abandó institucional”.
El voluntari de la DANA afirma que “hi ha gent molt bona en este país que no es mereix el que li ha passat” i insisteix en el fet que “ha sigut brutal”. Recorda com van “rescatar una dona embarassada que venia de Massanassa”, amb la panxa d’últims mesos de gestació i “plena de fang fins al cap” i la van deixar a la rotonda de l’Hospital La Fe de València.
Aborronat, rememora “la pitjor imatge” que té i que no el “deixa dormir a la nit”: “el dimecres dia 30, quan anàvem per la carretera hi havia cotxes amb cadires de xiquets i n'hi havia un que tenia el que crec que era la roba del xiquet enganxada al cinturó de seguretat”.
“Vam donar el que teníem i vam fer el que vam poder”. Vega explica com el seu amic i ell funcionaven “com un comando”, cada dia els arribava informació d’on havien d’anar. La rutina consistia a “entrar, repartir menjar, ajudar i eixir”.
Amb llàgrimes, Vega conta com van anar a les vies a “buscar supervivents o cadàvers” i incideix en “eixa sensació d’abandó i desprotecció”. Diu no saber “el que fa falta ni per què” ens han “deixat abandonats d’eixa manera”, i afirma haver vist “molta misèria, però també molta esperança”.