Una mirada íntima a Joan Fuster en el centenari del seu naixement

Seleccionem alguns dels moments més destacats de L’empremta de Joan Fuster, el documental sobre l’escriptor de Sueca que À Punt ha coproduït juntament amb TV3 i VITV 

Imatges d'arxiu de Joan Fuster de jove
Imatges d'arxiu de Joan Fuster de jove / À Punt Mèdia

Amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster i 30 anys després de la seua mort, À Punt Mèdia estrena el documental L’empremta de Joan Fuster, que mostra una mirada intimista, humanitzada, respectuosa i actualitzada a partir dels seus escrits i de la seua veu enregistrada. Un treball audiovisual que recull, a més a més, la veu dels seus amics i d'alguns estudiosos de la seua obra. Lluis Llach, Raimon, l’escriptor i periodista Toni Mollà i el seu amic Eliseu Climent, són alguns d'ells.

Joan Fuster segons qui el coneguera

Va ser la mesura de totes les coses? Un principi i un després? O una “categoria de país”, com el va definir Josep Renau? Escolta com el defineixen els que el van conéixer o l’han estudiat.

El gran "misteri" de Fuster 

L’última entrevista a Fuster li la va fer l’escriptor i periodista Toni Mollà. "Jo volia que quedara un testament del darrer Fuster", ha dit Mollà. Aquella conversa va començar amb un: “els ossos ja no em funcionen… ai!”. Davant Mollà estava un Fuster "cansat de viure" i amb la moral per terra. Un Fuster que reconeix no saber per què un dia va triar una llengua per a expressar-se. Com comença a escriure i qui l’anima a escriure és el gran misteri de Fuster.

Com descobreix la llengua 

Joan Fuster diu que va descobrir la llengua “d’una manera primària”, quasi sense saber fins on podia arribar, com tampoc les seues implicacions pràctiques. “Per a mi era una llengua amb la qual podia fer uns versos…”.

Va ser un bon poeta?

Fuster vol influir. Ell va decidir deixar la poesia per l’assaig, com ell va dir, “per raons d’estricta eficàcia social”. Però, què opinen els que n'han llegit la poesia? 

Llibre Nosaltres, els valencians

Edicions 62 li va fer l’encàrrec. Joan Fuster el va escriure en tan sols tres mesos. Segons la confessió de Fuster “amb l’única ajuda de la casa Soberano i la casa Ducados”. Del llibre va dir Ernest Lluch que “és el pas de la prehistòria a la història dels valencians”. Arreplega una visió des del segle XIII fins als anys seixanta del segle XX, intentant evitar la visió plena de tòpics, submisa i provinciana. Va convidar a reflexionar i a pensar. 

La nit que van voler matar Joan Fuster 

Hi hagué bombes contra Manuel Sanchis Guarner. Assassinaren Miquel Grau a Alacant. Alguns parlen de “discreta massacre”. I dues bombes a la porta de la casa de Joan Fuster, una d’elles carregada amb dos quilos de goma-2. La brigada policial no va fer detencions ni cap interrogatori, recorda el magistrat Joaquim Bosch. “La més alta probabilitat de la procedència de la goma-2 eren els sectors de l’exèrcit”, apunta Bosch.

El comiat 

Aprovat l’Estatut d’Autonomia, diuen els seus amics que “no era l’Estatut que Joan Fuster volia, perquè era totalment descafeïnat i la nacionalitat valenciana quedava aigualida”. No hi havia una majoria política a favor de les propostes fusterianes i algunes es van quedar pel camí. Explica Bosch que “Fuster pense que buscava un autogovern valencià amb moltes connexions amb altres territoris de parla catalana”. Fuster té 60 anys, està cansat. A Eliseu Climent li diu: “vull anar-me’n de tot. Vull dormir i no signar ja més papers, et demane que et faces càrrec de tot açò… Em perden a mi i poden haver perdut altres coses. Jo no m’havia compromés a ser eternament el pare de la pàtria…”. 

També et pot interessar