El president d'Espanya 2000 declara que només volia recordar-li a Mónica Oltra "que és espanyola"

Al jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Llíria s'ha celebrat aquest dimecres el juí a José Luis Roberto, president d'Espanya 2000, i tres simpatitzats més del partit ultradretà per l'escarni davant de la casa de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, l'octubre passat. Se’ls acusa d’un delicte lleu d’amenaces.

Quan li ha preguntat el fiscal, Roberto ha reconegut els fets i ha explicat que l'únic que pretenien era recordar-li a Oltra "que és espanyola". En la seua pàgina personal de Facebook també ha donat explicacions i ha demanat la seua absolució. En un missatge es defineix a ell mateix i els altres acusats com a "patriotes" i diu que "la terrible amenaça carregada d'odi" que va patir Oltra va ser la de "traure una bandera espanyola i posar el Viva España de Manolo Escobar". A més, anima els seus partidaris a acudir a les portes del jutjat, als quals convidarà "a una paella a la seu de València".  

També la pàgina de Facebook d'Espanya 2000 València ha retransmés en directe els moments previs a la declaració de Roberto, dins i també fora de les dependències judicials. En les imatges es poden veure algunes desenes de persones concentrades a les portes dels jutjats, que han increpat Mónica Oltra. El president d'Espanya 2000 s'ha felicitat per "l'expectació" que ha despertat i per la presència de mitjans. Ja dins, s'ha refermat defensant que estan "imputats" únicament "per cantar Manolo Escobar i posar una bandera que deia 'Viva la unidad de España'". 

Oltra ha declarat uns minuts abans que Roberto. La vicepresidenta ha assegurat que els fets van afectar molt els seus fills de 10 i 14 anys, que van tindre por d'eixir al carrer els dies posteriors.

L'assetjament va ocórrer 10 dies després dels actes violents del 9 d’octubre protagonitzats per membres ultres del València Club de Futbol. 

Roberto i la resta d'acusats, acompanyats d'altres persones, es van concentrar a les portes de la casa, van desplegar una bandera d'Espanya i van emetre amb un altaveu diverses consignes en defensa de la unitat d'Espanya i acusant Oltra de donar suport al referèndum de Catalunya. També van fer sonar pasdobles i l'himne d'Espanya. Dels nou participants en l’escarni, només se n’han pogut identificar quatre, perquè la resta anaven emmascarats.