Els pensionistes valencians, dels pitjor remunerats

Els jubilats valencians cobren 298 euros menys que els bascos, els millor remunerats.

Protesta de jubilats aquest dilluns a Gandia

Mentre la pensió mitjana a nivell nacional arriba als 932,29 euros, a la Comunitat Valenciana es cobren 858,79 euros, 73,5 euros menys. Són dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social de febrer d'enguany, dades que parlen de prestacions mitjanes i que n'amaguen altres, les de milers de casos que es queden lluny d'aquesta quantitat. El cas de Ximo Albiñana, jubilat de València, n'és un exemple. Té 70 anys, n'ha treballat 50, en té 41 cotitzats i cobra una pensió de 639 euros al mes, una quantitat que qualifica de "miserable". D'aquests diners viuen ell i la seua parella, que no té cap prestació pública, i arriben al final de mes gràcies a l'ajuda d'un familiar. Almiñana és un dels milers de jubilats i jubilades que en els últims mesos han pres el carrer per a reclamar una pensió digna. "Ara que ens mereixem un descans, ara ens toca eixir una altra volta al carrer a lluitar i no només per nosaltres, també lluitem per la gent més jove", afirma Alminaña. 

Les dificultats per a arribar al final de mes encara són pitjors per als autònoms jubilats, que a la Comunitat Valenciana reben de mitjana una paga de 658,24 euros. En aquest cas, la xifra és 12 euros superior a la mitjana nacional, però 274,05 euros menys del que reben els treballadors del règim general.

Entre les dones, el problema s'agreuja. Segons María Ángeles Rubio, secretària d'Acció Social de la Unió de Jubilats d'UGT País Valencià, les dones tenen prestacions menors "per la bretxa salarial i perquè les seues carreres salarials són més curtes ja que ixen del mercat laboral abans, sobretot per a fer-se càrrec de dependents de l'entorn i per a cuidar dels fills i les filles". Hi ha casos, apunta José García Polo, portaveu a la Comunitat de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, en què les dones opten per compartir casa, "gent major que viu en un pis i s'agrupa per tindre una convivència amb altres persones de la seua edat però, sobretot, per a estalviar i poder fins i tot llogar el seu pis".

El problema de les prestacions s'ha vist fins i tot reflectit en el CIS. El baròmetre del mes de febrer recull un increment substancial en la preocupació dels espanyols pel futur de les pensions en considerar-se el primer problema per part del 8% dels enquestats. Si analitzem les dades per sexes, la preocupació creix entre les dones, arriba a ser el major maldecap per al 9% davant el 7% dels homes.

Isabel Ortiz, del col·lectiu Iaios Flauta València, assegura que són milers les dones amb pagues que no arriben als 400 euros. També homes. De fet, assegura que aproximadament un 10% dels jubilats reben pagues que no superen els 450 euros. Per a Ortiz, la pujada del 0,25% acordat pel Govern espanyol per a enguany "és un insult a la intel·ligència dels jubilats; estem pagant els plats trencats de la crisi econòmica els jubilats que no hem sigut responsables d'aquest desficaci econòmic". Per a recuperar el valor adquisitiu perdut i aconseguir una pensió digna, els jubilats reclamen, entre altres, recuperar la revalorització de les pensions d'acord amb l'IPC, que torne l'edat de jubilació als 65 anys, una pensió mínima de 1.000 euros i un pacte polític. "Necessitem, afirma Ortiz, una llei que blinde les pensions perquè els nostres fills puguen cobrar-la el dia de demà".

Reforma del sistema de pensions i del laboral, dos cares de la mateixa moneda

Les previsions del govern són que el futur passe pel que es coneix com a factor de sostenibilitat, que implica lligar la revalorització de les pensions a l'esperança de vida. Aquest nou sistema està previst que entre en vigor l'any que ve i, segons denuncien els sindicats, serà més lesiu encara que el càlcul actual. Segons María Ángeles Rubio, d'UGT País Valencià, "s'estima que qui es jubile en gener de 2019, perdrà mig punt de la pensió que li tocaria cobrar hui". 

Per a l'economista i president d'ADEIT, Juan Manuel Pérez Mira, és una mesura discutible, però assegura que "la reforma del sistema de pensions és inevitable perquè siga sostenible en un futur. Cal que els sistemes privats siguen un complement de la pensió pública, però no a l'inrevés". Pérez Mira considera que les pensions són un problema de primera magnitud en qualsevol país de l'Europa Occidental, però a Espanya encara més "perquè el mercat laboral i l'economia espanyola tenen encara desequilibris estructurals". Per això, diu, ha d'anar lligada a una reforma del sistema laboral "de forma que tinguem prou recursos per a pagar les pensions de les persones que ja estan jubilades i al mateix temps preservar els drets dels treballadors i intentar preservar també la competitivitat de les empreses; evidentment no és fàcil però s'ha d'intentar fer".

Les pensions seran protagonistes al Congrés dels Diputats el pròxim dimecres dia 14. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, explicarà els seus plans per al futur de les pensions. A diferència del que havia demanat l'oposició, la sessió no serà un ple monogràfic, sinó una sessió informativa. Amb aquest model, els grups parlamentaris no podran votar cap resolució i Rajoy s'evitarà, així, el previsible rebuig de l'oposició a les seues propostes. 

Els jubilats tornaran a eixir al carrer el 17 de març a tot Espanya, excepte a la ciutat de València, on la manifestació s'ajorna, per les falles, al dia 22.

També et pot interessar