La majoria de les plataformes digitals no paga suficient als treballadors

Quasi cap de les grans plataformes digitals que operen a Espanya han pogut demostrar que paguen un salari vital suficient als treballadors, encara que la majoria sí que faciliten una retribució superior al salari mínim, segons l'informe Fairwork Espanya 2025, elaborat per professors de la Universitat Complutense i finançat per la Fundació 1r de Maig de CCOO.

L'informe analitza les condicions laborals de set de les grans plataformes digitals que operen a Espanya (Just Eat, Cabify, Livo, Uber, Cuideo, Glovo i TaskRabbit), encara que les dades per a Glovo són anteriors al seu anunci que reconeixerà la laboralitat dels seus treballadors en el seu model de negoci.

Presentat este dimecres a Madrid en un acte organitzat per la Fundació 1r de Maig de CCOO, l'informe pretén avaluar si, en termes generals, les set plataformes digitals analitzades promouen uns estàndards mínims per a un treball just i decent, atorgant una puntuació del 0 al 10.

La que millor nota ha obtingut ha sigut Just Eat, amb un 7 sobre 10. La resta suspenen. Cabify i Livo, dedicada a la infermeria hospitalària, aconseguixen una qualificació de 3 sobre 10, i Uber, de 2 punts. Al seu torn, Glovo, juntament amb la plataforma de cures per a dependents Cuideo, i la de mudances Taskrabbit, s'emporten un 0 sobre 10.

Entrant en detalls, quatre de les set plataformes analitzades (Just Eat, Cabify, Uber i Livo) paguen als treballadors per damunt del salari mínim (16.576 euros anuals, 9,26 euros bruts per hora en 2025), però només Livo supera també el salari vital estimat (10,6 euros/hora), amb remuneracions de fins a 42 euros/hora en situacions específiques.

Segons han explicat els coordinadors de l'informe, Kiko Tovar i Alberto Riesco, el salari vital es calcula tenint en compte el cost de la vida a les ciutats de Madrid i Barcelona. No obstant això, l'informe constata que no hi ha proves que la majoria de les plataformes garantisquen ingressos suficients una vegada descomptats costos i temps no remunerats, la qual cosa obliga molts treballadors a prolongar jornades o a treballar en més d'un lloc al mateix temps.

En l'apartat de condicions laborals justes, només Just Eat obté una puntuació completa perquè compta amb polítiques sòlides de prevenció de riscos, formació, equipament sense cost per al treballador i cobertures socials àmplies, incloses baixes complementades al 100% del salari.

En altres casos, especialment entre autònoms i subcontractats/externalitzats, no s'observen proves que es verifiquen polítiques sistemàtiques o que l'aplicació siga desigual, com en el sector VTC.

En l'apartat de contractació, l'informe revela que només Just Eat i Livo oferixen contractes transparents i conformes a la legislació a les plantilles. En la resta de les plataformes, els investigadors no han trobat proves empíriques suficients que això siga així.

Així mateix, l'estudi constata que únicament Just Eat i Cabify oferixen mecanismes efectius d'interlocució i reclamació als treballadors, sense que hi haja represàlies. No obstant això, cap plataforma obté la puntuació completa per falta de proves sobre l'aplicació de polítiques sistemàtiques d'igualtat i no discriminació, encara que tampoc es detecten pràctiques discriminatòries actives.

Segons l'informe, Cabify, Uber i Just Eat permeten l'exercici efectiu de drets col·lectius. En el cas de Cabify i Uber, això es canalitza a través de les empreses VTC. Just Eat destaca per haver firmat convenis col·lectius i comptar amb una estructura consolidada de representació sindical. En la resta de les plataformes no hi ha proves de mecanismes sòlids de representació.

Avanços sí, però insuficients

L'estudi conclou que el panorama espanyol mostra avanços significatius en la formalització laboral del treball en plataformes. No obstant això, els autors advertixen que persistixen reptes estructurals lligats a la subcontractació o externalització de la gestió del treball, la fragmentació de responsabilitats, els baixos salaris i l'opacitat algorítmica.

"La laboralització, encara que necessària, constituïx només un punt de partida en la construcció de relacions laborals més justes dins de l'economia de plataformes", apunta l'informe.

L'economia de plataformes està fortament consolidada a Espanya, encara que subjecta a importants processos de transformació. La seua presència no es limita als sectors del repartiment de menjar o el transport de passatgers. Plataformes com Livo (infermeria hospitalària) i Cuideo (cures a persones dependents) exemplifiquen esta diversificació i demostren, segons l'informe, que el treball en plataformes no se circumscriu a sectors masculinitzats, de baixa qualificació o centrats en els consumidors finals.

Els autors de l'informe assenyalen que un dels canvis més significatius a Espanya ha sigut l'abandó per part de Glovo del model basat en treballadors autònoms i la seua transició, culminada al juliol de 2025, cap a un model laboralització (no analitzat en este informe).

"Este gir representa un triomf de les polítiques orientades a la laboralització del sector del repartiment, d'acord amb la legislació espanyola (la coneguda com llei rider) i amb la directiva europea sobre treball en plataformes", assenyala l'estudi.

Així, l'informe destaca que, per primera vegada, la major part de l'activitat de repartiment en plataformes es desenvolupa a Espanya sota un model assalariat, "a excepció d'Uber Eats", que continuava recorrent a treballadors autònoms en el moment en què es va realitzar este estudi.

"La laboralització ha permés avanços concrets, com la constitució del primer comité d'empresa de repartidors en Glovo i consolida processos ja iniciats en plataformes com Just Eat, que compta amb òrgans de representació consolidats i un conveni col·lectiu propi firmat en 2021 i renovat en 2025", sosté l'informe.