L'envelliment sostingut i constant del camp valencià: la meitat dels professionals ja té més de 65 anys

El relleu generacional en el sector agrari i ramader s'ha convertit en un problema generalitzat que colpeja de ple la Comunitat Valenciana, on els agricultors i ramaders de més de 65 anys titulars d'una explotació han passat de representar el 43,2% el 2009 al 50,06% el 2020. En una dècada l'envelliment ha pujat vora set punts. D'això alerta La Unió Llauradora i Ramadera, que observa amb "preocupació" el futur de la professió, "essencial, a més, per a la subsistència alimentària".

De fet, el 74% dels propietaris del camp valencià superen els 55 anys, segons les dades del Cens Agrari 2020, l'últim disponible, que situen el sector valencià a la cua, seguit de prop per Galícia, la Comunitat de Madrid i les Balears, amb xifres pròximes també a la meitat.

L'envelliment, més acusat a la província de València

Els propietaris de la província de València de més de 65 anys representen en l'actualitat el 50,52% del total, lleugerament per damunt de la mitjana de la Comunitat Valenciana (50,06%). L'any 2009 representaven el 44,19% i l'any 1999 eren només el 34,03%.

La segueix de molt prop la província d'Alacant, on els majors de 65 anys ja són el 50,06% del total, mentre que el 2009 n'eren el 43,27%. El 1999, eixa xifra era del 33,33%.

Més reduïda es presenta en el cas de la província de Castelló, on en l'actualitat no arriba a la meitat i es queda en un 49,02% de propietaris majors de 65 anys. El 2009 eixe percentatge era inclús major (50,52%). En canvi, el 1999 la província tenia un 32,59%.

La falta d'ingressos, el problema principal

“La falta d'ingressos en les explotacions agràries és el principal problema perquè no hi haja un relleu generacional”, explica Carles Peris, secretari general de La Unió Llauradora. “No hi ha regularitat en els ingressos i al final és un sector en què la gent jove no vol entrar. No és un sector atractiu”, remarca.

Preguntat pel menor envelliment a la província de Castelló, Peris considera que en general la situació no és substancialment diferent. En tot cas, apunta que pot deure’s a més presència de joves en el sector de la ramaderia.

La Unió reclama a la Generalitat que les línies d’ajudes per a estimular la incorporació de joves siguen “més potents” i es convoquen cada any. En l'àmbit europeu, Peris recorda la petició que els recursos de la política agrària comuna (PAC) vagen més a la gent jove i als professionals. A més, assenyala que hi ha una tendència dels llauradors majors de concentrar-se en explotacions més xicotetes i de menys dimensió econòmica, ja que el seu pes es redueix en termes de superfície (27%) i és la meitat en termes econòmics (20%), a diferència del que ocorre quan una explotació la dirigeix un llaurador jove o d'edat intermèdia.

Les ajudes, en dos fases

Segons La Unió, hi ha traves en la incorporació i les ajudes "no funcionen". En este sentit, demana que les ajudes es donen en dos fases: un 50%, a la resolució de l'expedient i un altre 50%, després de la justificació de la inversió. L'organisme ha destacat "el paper que hi té la Comunitat Valenciana" i ha afirmat que es poden emprendre "les reformes que consideren oportú per a fer més justes estes ajudes".

Respecte a la PAC, insisteix en la importància que vaja dirigida als llauradors actius, "evitant que es diluïsca en qui no ho necessita per a la seua renda"; és a dir: "Tots aquells que demostren que més del 25% dels propis ingressos procedeixen de l'activitat agrària", segons el comunicat. En este sentit, La Unió també proposa que les persones professionals menors de quaranta anys acabades d'incorporar a la Comunitat Valenciana reben, com a mínim, l'import mitjà estatal d'ajuda de pagaments directes de la PAC.

Més enllà de les ajudes, demana a l'administració que torne a fer rendible el camp, ja que "el negoci es troba en un 80% en el mercat". Entre altres, demanen definir una posició "de domini", prohibint la revenda a pèrdues, sancionant l'incompliment de terminis de negociació de contractes i trencar relacions amb la competència deslleial de tercers països.

“Si no hi ha suport, el relleu generacional és impossible. Els joves aguanten quatre anys i se'n van. Si volem que seguisquen, cal posar-se a la faena, i molt d'això és voluntat política”, han afirmat.

El Ministeri d'Agricultura ha convocat per a juliol un monogràfic sobre joves i relleu generacional per a establir les bases de millora però, fins a eixe moment, l'organització considera que la Conselleria d'Agricultura ja podria treballar, perquè té competències suficients.