L'Audiència rebutja el recurs d’Alfons Grau i confirma el seu processament en la causa del blanqueig de capital
Se li atribueixen delictes de malversació, blanqueig i suborn impropi, aquest últim ja prescrit
La secció quarta de l'Audiència de València ha rebutjat aquest dimarts el recurs presentat per Alfonso Grau, exvicealcalde de València i qui fora en el seu moment mà dreta de Rita Barberá, on demanava no ser processat en la causa del blanqueig de capital a l'Ajuntament de València.
Així, l’Audiència ha desestimat el seu recurs d'apel·lació i ha confirmat l'orde de processament de l'instructor, que li atribuïa un paper de "recaptador" de diners per al PP en les eleccions de 2007 i 2011.
La causa va rebre el seu nom d'una suposada operació de blanqueig atribuïda en els comicis de 2015 a 49 exedils i assessors de l'etapa de Barberá, un fet que es va considerar acreditat, però que després l'Audiència ha revocat per a la totalitat dels investigats, inclòs el partit, sobre els quals ha acordat en successives resolucions el sobreseïment provisional de les actuacions.
Per contra, el procés segueix avant per a Grau, a qui se li atribueixen delictes relatius en els comicis de 2007 i 2011 —ja que en 2015 havia dimitit pel cas Noos— de malversació, blanqueig i suborn impropi, aquest últim delicte ja prescrit.
Es dona la circumstància que Grau va abandonar la presó el dijous 11 de novembre, on estava des de maig amb relació a un altre cas, Assut, en què se l'investiga per un altre presumpte cobrament de comissions.
A més, també continua per a altres investigats, com l’exsecretària general del grup, Mari Carmen García Fuster, i per a l'expresident de la Fundació Valenciana de la Innovació i el Coneixement (Fivec), Juan Eduardo Santón. Encara s’ha de conéixer la decisió sobre José Salines, exresponsable de la Fundació València Convenction Bureau, a qui l'instructor també considerava cooperador en una malversació.
