El govern recupera les dessalinitzadores

"Mediterrani sense set" és el pla que ha aprovat el govern per a pal·liar la sequera de les conques del sud.

Manifestació de llauradors a Madrid en demanda d'aigua el passat 7 de març

El govern central recupera les dessalinitzadores. La situació de sequera extrema en les conques del Segura i del Xúquer ha obligat l'executiu a impulsar un pla de xoc. Després d'anys d'ignorar i, fins i tot, criticar l'ús d'aquestes plantes, el govern llança ara una llei contra la sequera en què les inclou en un pla anomenat ''Mediterrani sense set".

La situació és especialment crítica al sud de la Comunitat Valenciana. El govern qualifica les actuacions d'urgents. A la conca del Segura els embassaments es troben en mínims històrics. Aquest mes de març es troben al 19% de la seua capacitat, l'any passat estaven al 31%. El transvasament del Tajo continua tancat i els agricultors afronten el que és ja el quart any de sequera sense cap recurs llevat dels pous. En una mesura excepcional, aquesta setmana el Ministeri d'Agricultura autoritza extraure d'aquests pous 80 hm³ d'aigua.

En un context de sequera extrema, el govern ha publicat una llei de mesures urgents en què anuncia un pla de xoc de caràcter urgent per a recuperar les dessalinitzadores. La normativa estableix mecanismes de subvenció perquè el preu de l'aigua dessalinitzada no puga superar els 0,3 euros el m³ d'aigua. 

L'anunci s'ha rebut amb prudència i escepticisme a Alacant. Llauradors i ecologistes critiquen que en aquest pla no es concreta cap obra, ni cap execució pendent. De fet, de les huit dessalinitzadores principals de la Comunitat Valenciana, tres no s'utilitzen i les altres estan infrautilitzades.

Manifestació de llauradors a Madrid en demanda d'aigua el passat 7 de març / EFE

José Manuel López Grima, portaveu del col·lectiu Segura Transparente, exposa que el gran problema de les dessalinitzadores valencianes és el cost energétic. En el cas de la de Torrevella, la més gran d'Europa, té una capacitat de 80 hm³ i només funciona al 30 per cent de la seua capacitat per la falta d'una planta d'energia alternativa. Grima apunta que el pla de xoc contra la sequera no estableix l'ús de l'aigua i hi ha un clar perill que es creen nous terrenys de cultiu i es genere una espiral infinita del problema de subministrament d'aigua.

Per a Carlos Arribas, d'Ecologistes en Acció, les principals dessalinitzadores valencianes estan totes paralitzades perquè en la major part dels casos els ajuntaments no poden fer front ara a les inversions com a conseqüència de la bambolla immobiliària. Les plantes de la ciutat d'Alacant abasteixen d'aigua per al consum humà municipis com Alacant i Elx a través de la Mancomunitat de Canals del Taibilla. La de Torrevella està en baix rendiment i no facilita aigua als agricultors. I les de Mutxamel, Sagunt, Moncofa, Orpesa o Xàbia no tenen un rendiment òptim o ni tan sols s'utilitzen. Carlos Arribas recorda que moltes d'aquestes plantes només han de connectar-se a la xarxa de subministrament i se sorprén del gir que ha fet el Partit Popular, que sempre ha sigut crític amb aquestes instal·lacions. 

Arribas també apunta que el govern no aclareix com es pagarà l'aigua dessalinitzada. El govern no pot subvencionar l'aigua perquè la legislació europea no ho permet, els agricultors no volen pagar més i seran els consumidors urbans els que vegen augmentar la tarifa del rebut de l'aigua.

Manifestació de llauradors a Madrid en demanda d'aigua el passat 7 de març / EFE

Mentrestant, els llauradors demanen al govern un reg d'urgència i mesures estructurals. Eladio Aniorte, de l'Associació de Joves Agricultors, insisteix en la necessitat del transvasament d'aigua entre conques. La Unió de Llauradors d'Alacant, en canvi, demana més protagonisme de la depuració i la dessalinització.

El passat 7 de març, uns 25.000 regants valencians, murcians i andalusos es manifestaren a Madrid per a demanar aigua. Els agricultors anuncien protestes més contundents si no arriben solucions als camps valencians. L'aigua torna a centrar el debat polític. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, ha exigit a l'Estat aquesta setmana l'optimització de les plantes dessalinitzadores per a evitar definitivament els transvasaments. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat al govern compromisos concrets i inversions en casos concrets com la planta de Torrevella. 

La Confederació Hidrogràfica del Segura confia que al llarg de l'any es puga connectar la planta de Torrevella a la línia elèctrica i passar dels 40 hm³ actuals als 80. Aquests nous cabals permetrien oferir aigua per al regadiu. Mentres, la Unió Europea urgeix a Espanya perquè utilitze les plantes finançades amb fons europeus. Les de Sagunt, Orpesa i Moncofa estan paralitzades. 

La sequera al sud de la Comunitat és ja estructural. El govern qualifica la situació d'alerta, anuncia mesures urgents i aquest pla de xoc de dessalinitzadores. Fa 10 anys, aquestes plantes eren qualificades per destacats dirigents del Partit Popular com les "centrals nuclears del mar".

També et pot interessar