Els estudis internacionals i la formació al llarg de la vida, punts clau del nou mandat de Mavi Mestre a la Universitat de València
La institució acadèmica ha fet una crida perquè els investigadors ucraïnesos puguen vindre a continuar la seua tasca en les seues instal·lacions
“La internacionalització, a través de les universitats europees integrades en xarxes, que permetrà la mobilitat de l’estudiantat pràcticament sense papers i que puga estudiar un curs en cada universitat europea” i la formació de la societat al llarg de la vida, i no únicament quan cursa els estudis universitaris, són algunes de les prioritats de la nova etapa de Mavi Mestre al capdavant del rectorat de la Universitat de València.
Mestre, que ha sigut reelegida recentment en aquest càrrec, ha manifestat en Les Notícies del Matí la seua intenció d’apostar per la internacionalització de l’estudiantat. I una manera de fer-ho serà la d’aprofitar les xarxes de col·laboració establides entre universitats de diversos països europeus.
Una d'aquestes, segons ha detallat Mestre, és la que integren les entitats acadèmiques de Polònia, Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia i Espanya, i que inclou la Universitat de València. Com ha explicat la rectora de l’entitat valenciana, aquestes xarxes faciliten la mobilitat de l’estudiantat i resta gestions i entrebancs burocràtics.
“Els estudiants podran fer un curs ací, un altre a Polònia i un altre a Finlàndia”, detallava la rectora de la Universitat de València, al mateix temps que manifestava la intenció de promoure durant el mandat que acaba d’encetar les dobles titulacions fonamentades en aquest sistema internacional.
A més, la rectora de la Universitat de València ha recordat que l’elevada participació de l'estudiantat en el programa Erasmus, que ha convertit aquesta institució acadèmica valenciana en la primera d’Espanya quant a recepció d’Erasmus i la quarta de tot l'estat que més alumnat envia a les universitats estrangeres, evidencien el reconeixement internacional de la Universitat de València.
80 alumnes ucraïnesos matriculats
Pel que fa a un dels temes internacionals del moment, el del conflicte a Ucraïna, Mestre ha assenyalat en Les Notícies del matí que la institució acadèmica valenciana ja ha fet una crida perquè els investigadors que desenvolupaven la seua tasca en aquest país de l’est d’Europa puguen vindre a la Universitat de València.
En aquesta línia, Mavi Mestre s’ha compromés a establir vincles de cooperació amb les universitats ucraïneses perquè l'alumnat d’aquest país puga continuar els seus estudis als campus valencians. Actualment, hi ha 80 alumnes ucraïnesos matriculats a la universitat valenciana.
D’altra banda, durant la seua intervenció en Les notícies del matí, Mestre ha destacat la necessitat que existisca una transferència social dels coneixements de la universitat a la societat i que aquestes entitats acadèmiques no es convertisquen en illes de coneixement de murs cap a endins. “La formació al llarg de la vida és important, no només per al personal intern de la universitat -docent, investigador, de serveis, etc.-, sinó també per a la societat”, indicava.
En aquest sentit, apuntava que la Universitat de València, que desenvolupa els seus estudis pràcticament en totes les branques del coneixement, puga compartir aquest saber amb les administracions, les empreses o els particulars.
Finançament i conveni col·lectiu
Pel que fa a les reivindicacions a les administracions, la rectora de la Universitat de València ha demanat una llei de finançament i l’aplicació del conveni col·lectiu, firmat el 2019, però que encara no s’aplica.
