Espanya encapçala l’esperança de vida a la UE però també és el país amb més malalts crònics
Són les dones les que veuen especialment limitada la seua vida per les patologies cròniques
Espanya té una esperança de vida de 84 anys, la més alta de la Unió Europea, però també és el país amb el percentatge més alt de persones amb malalties cròniques en la seua vellesa, una patologia que afecta sobretot les dones.
Estes i altres dades es desprenen de l’informe Health System Review, que elabora un perfil del sistema sanitari espanyol en el marc de la UE, i que ha presentat el Ministeri de Sanitat este dilluns.
Segons el text de l'Observatori Europeu dels Sistemes i Polítiques d'Assistència Sanitària de l'OMS Europa, amb la pandèmia, l'expectativa de vida a Espanya va baixar a 83,4 anys, però a poc a poc s'ha anat recuperant i les últimes dades de la Comissió Europea indiquen que s’han recuperat els nivells anteriors a la covid: torna a ser de 84 anys.
Estes són les dades globals, però si anem al detall i les desagreguem per sexe, es comprova fàcilment que hi ha una bretxa entre homes i dones. Elles tendeixen a tindre una esperança de vida superior, d'uns cinc anys més que la dels homes.
De l'informe també s'extreu que un terç de les morts es deu a l'estil de vida i a factors de risc, com el tabac. En este sentit, preocupa el tabaquisme, malgrat les mesures adoptades, però també el consum d'alcohol, sobretot a l’adolescència, i l'obesitat i el sobrepés, que continuen sent un problema també en el cas de la xicalla.
Amb tot, malgrat que Espanya encapçala l’esperança de vida en la Unió Europea, la proporció de persones amb 65 anys que pateixen malalties cròniques és també la més alta dels països de la UE. Sobretot en el cas de les dones que, en molts casos, veuen la seua vida diària limitada per estes patologies.
La ministra de Sanitat Mónica Garcia, que ha acudit a la presentació de l'informe, ha valorat el text com “una brúixola que marca el camí” que ha de seguir el Sistema Nacional de Salut (SNS) i el seu objectiu, com ha assenyalat, és el de millorar en la universalitat del sistema, l'atenció primària i ampliar la cobertura de la salut bucodental i la salut visual.
