Emprén el vol Hera, el coet creat per a protegir la Terra dels impactes dels asteroides

Un dels coets que salvarà la Terra dels impactes dels asteroides, el Falcon 9, ja viatja per l’espai. L’aparell s’emmarca en el projecte de defensa planetària Hera de l’Agència Estatal i Europea (ESA) i s’ha enlairat este dilluns de vesprada des del cap Canaveral, a l’estat de Florida (Estats Units). Un equip de valencians, integrant de l’equip de Ciències Planetàries de la Universitat d’Alacant, ha seguit de prop l’enlairament des d'allí. 

Finalment ni les pluges en la zona de Florida, ni l’aproximació de la tempesta tropical Milton han sigut entrebanc perquè el coet s’enlairara. Els investigadors de la Universitat d’Alacant Adriano Campo Bagatin, Paula Benavidez, Laura M. Parro i Po-Yen Liu han estat en la reunió de l’equip científic de la missió a Florida. De fet, Campo és, juntament amb Julia de León, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), els únics investigadors d’institucions espanyoles de la trentena de científics europeus que formen l’equip científic de la missió. També ha participat la spin-off EMXYS del Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

El coet Falcon 9 de Space X materialitzarà la missió de defensa planetària Hera de l’Agència Estatal Europea, que juntament amb la nau Dart, llançada a l’espai fa un parell d’anys, pretenen desviar asteroides i protegir la Terra de possibles impactes. Estos dos elements aeroespacials s’han organitzat en coordinació amb l’agència AIDA, l’Asteroid Impact and Deflection Assessment. 

El 26 de setembre de 2022 la nau Dart de la NASA va aconseguir, per primera vegada en la història, xocar contra l'asteroide Dimorphos, i va alterar amb èxit la seua òrbita (en 32 minuts). Ara, dos anys després, Hera i els seus dos xicotets satèl·lits de la grandària d'una caixa de sabates iniciaran un llarg viatge al lloc dels fets per a detallar les seqüeles d'eixe impacte cinètic. 

Com a camp de proves s'ha triat Dídim, un sistema binari d'asteroides compost per un cos principal i més gran del mateix nom —780 metres de diàmetre— i un altre més xicotet —d'uns 150 metres— anomenat Dimorphos, una lluna que orbita al primer.

La missió arribarà al sistema binari d'asteroides en la tardor de 2026, quan arribarà carregada amb dotze instruments per a recol·lectar informació crucial per a comprendre que va passar allà i afinar els models per a desviar asteroides.

"Mesurar els resultats de l'impacte és una oportunitat única", va destacar Michael Küppers, científic del projecte, per a qui dos de les coses essencials que farà Hera serà determinar amb precisió la massa de Dimorphos —fonamental per a mesurar l'eficàcia de la desviació— i analitzar les propietats físiques de l'interior dels dos cossos rocosos.

Küppers, per a justificar la importància d'esta missió i de la defensa planetària, va fer un símil amb la pandèmia de la covid: "Una pandèmia no ocorre molt sovint però està bé o estaria bé estar preparats", va afirmar. 

"Amb els asteroides encara més, perquè pot ser una cosa catastròfica", manifestava. Segons el científic de l'Agència Espacial Europea, "hui dia som la primera generació que està capacitada per a desviar un asteroide en el cas que vinguera".