Ábalos i Koldo García se sumen a la llista de les condemnes més altes per corrupció, juntament amb Correa, Bárcenas i Julián Muñoz
L’exministre de Transports i el seu exassessor estan a l'espera d'una segona causa en contra seua a l'Audiència Nacional
El Tribunal Suprem va fer pública ahir la sentència del cas que investiga comissions en contractes de mascaretes en plena pandèmia. En la sentència imposa penes de 24 anys de presó a l'exministre de Transports José Luis Ábalos i 19 anys al seu exassessor Koldo García. Unes condemnes que els situen en la part alta de la llista de condemnes per corrupció més grosses de la democràcia espanyola.
Encara a l'espera d'una segona causa en contra seua a l'Audiència Nacional, Ábalos i Koldo García es queden lluny del mig segle a què va quedar sentenciat l'empresari Francisco Correa, i de les tres dècades de Luis Roldán —exdirector genaral de la Guàrdia Civil— i Luis Bárcenas —extresorer del PP.
Trama Gürtel: 51 anys per a Francisco Correa
Una sentència de 1.843 folis, dictada l'octubre del 2020 pel Tribunal Suprem i amb 328 anys de presó entre 29 acusats, donava per conclosa la principal peça de la trama Gürtel, en la qual l'empresari Francisco Correa ostenta el rècord de tindre la condemna més alta per corrupció, amb un total de 51 anys.
També hi figuren l’exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega, amb 40 anys i 3 mesos, i l’exsecretari d'organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, amb 36 anys i 8 mesos. Tots tres van estar involucrats en la mateixa trama que manipulava concursos públics per a lucrar-se a través de partides duplicades o despeses inexistents.
Condemna de 29 anys per a Bárcenas
La trama Gürtel va derivar el 2013 en el cas Bárcenas, una causa en què l'Audiència Nacional va considerar “plenament acreditada” l'existència d'una caixa B al PP des del 1989 i que li va valdre al seu tresorer, Luis Bárcenas, una condemna de 29 anys i un mes de presó i una multa de 44 milions d'euros.
Alberto López Viejo, exregidor dels ajuntaments d'Alcobendas i Madrid, va quedar condemnat a 27 anys i 10 mesos de presó en la mateixa sentència.
Roldán, l'exdirector de la Benemèrita que es va lucrar amb comissions
Una altra de les condemnes per corrupció més voluminoses de la història recent d'Espanya va ser la de Luis Roldán, exdirector general de la Guàrdia Civil durant el govern de Felipe González. Va quedar sentenciat el desembre del 1999 a 31 anys de presó pel Suprem, després d'acumular una fortuna a Suïssa que tenia origen en el pagament de comissions per la construcció de casernes del cos.
Condemnat pel magistrat Cándido Conde-Pumpido i després de fugir durant deu mesos, Roldán va ser detingut a l'aeroport de Bangkok (Tailàndia). Havia eixit del país el 26 d'abril del 1993, després de quedar destituït en el càrrec en destapar-se la trama.
Set condemnes per a Julián Muñoz
L’exalcalde de l'Ajuntament de Marbella Julián Muñoz també se situa en la part alta de la classificació, després d'aconseguir set condemnes fermes que sumen un total de 22 anys de presó, una compartida amb Isabel Pantoja.
Muñoz va ingressar per primera vegada en presó provisional a finals de juliol del 2006 per la implicació en el cas Malaya, la trama de corrupció urbanística més gran concebuda en un ajuntament malagueny. I es va asseure per última vegada en un banc dels acusats el novembre del 2020, quan ja tenia la salut molt deteriorada a conseqüència d'un càncer de pulmó.
Pendents de les resolucions de Francisco Granados i el cas Pujol
També formen part de la llista altres figures de la política municipal madrilenya, com ara Juan José Moreno, exregidor de Majadahonda, amb 17 anys i 2 mesos, i Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón, amb 14 anys i 4 mesos de condemna en ferm per la Gürtel, tots dos del PP.
Esta llista podria alterar-se en els pròxims mesos, ja que estan pendents de resolució ferma casos com l'última peça de l'operació Púnica, en la qual se sol·liciten 42 anys de presó per a Francisco Granados, i el cas Pujol, en el qual demanen 29 anys per al primogènit de l'expresident de la Generalitat de Catalunya.
També el cas Kitchen, en què l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz s'enfronta a 15 anys de presó pel presumpte ús d'unitats de la Policia Nacional per a frenar investigacions que involucraven membres del PP.
