Mazón demana disculpes per la gestió de la DANA, però escampa culpes cap als protocols i la Confederació del Xúquer

El cap del Consell, Carlos Mazón, ha reconegut a les Corts "errades en la gestió de la DANA", i alhora ha advertit que la magnitud de la catàstrofe va superar "les capacitats dels protocols" establits i ha acusat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de no haver alertat a temps de la crescuda del barranc de Poio. 

"No negaré errades, ni és possible fer-ho ni seria útil", ha dit el president en els primers moments de la seua intervenció a les Corts, la primera per a donar explicacions per la catàstrofe, en què ha anunciat una comissió d'investigació per a conéixer què va fracassar en la previsió i gestió de "la pitjor riuada des del 1962 a Espanya" i canvis en el Consell [una nova vicepresidència i una Conselleria d'Emergències] per a gestionar la postcatàstrofe. Una crisi que, segons ha explicat "va superar totes les previsions i els sistemes de prevenció, alerta i resposta que s'havien activat durant la pantanada de 1982". "Es va fer el millor que es va poder en la situació en què s'estava, amb la informació de què es disposa i els recursos amb què es comptaven, però no va ser suficient", ha afirmat.

"Vull demanar disculpes a aquells que es van sentir abandonats, perquè els protocols que s'aplicaren en el passat no van funcionar [...]. La catàstrofe era tan colossal que no sols va véncer les defenses hidrològiques, també va superar els protocols", ha manifestat. La sessió és històrica, per la magnitud dels danys personals i humans i la pressió sobre la gestió del Consell. Ha arrancat amb un minut de silenci per les víctimes, a què Mazón s'ha referit en el començament de la intervenció, on també ha tingut paraules d'agraïment a serveis d'emergència, institucions i voluntaris.

Sé que molts valencians pensen, jo el primer, que van fallar massa coses, fins i tot el sistema sencer

"Sé que molts valencians pensen, jo el primer, que van fallar massa coses, fins i tot el sistema sencer", ha manifestat el cap del Consell, que ha insistit a posar en context l'emergència com una catàstrofe, en part imprevisible, per l'envergadura. "Que ningú tinga la temptació de comparar l'impacte devastador d'esta riuada amb qualsevol altra catàstrofe natural de la història recent d'Espanya. L'escenari de l'endemà, per moltes evocacions doloroses que portara a la nostra memòria, era tan aterridor com inèdit".

Des de l'oposició, el PSPV i Compromís han demanat la dimissió, mentre que Vox l'ha instat a depurar responsabilitats. En el torn de rèplica, Mazón ha assegurat haver fet "una autocrítica clara" i ha negat estar aferrant-se a la cadira. El president ha insinuat que no pensa dimitir per "responsabilitat" i que, en tot cas, es podria plantejar anar-se'n en acabar la legislatura. "València necessita recuperar-se i vull assumir la responsabilitat de liderar esta recuperació. Si no fora capaç, assumiré les responsabilitats no optant a la reelecció", ha dit.

Vull liderar la recuperació. Si no fora capaç, assumiré les responsabilitats no optant a la reelecció

El president ha justificat que mantinguera l'agenda, tot i la crisi, inclòs el dinar privat amb una periodista que no ha mencionat explícitament. Ha dit que era "plenament conscient" de la situació meteorològica, però que sabia "que la consellera [de Justícia i Interior, Salomé Pradas] s'havia desplaçat amb el seu equip a zones afectades per la crescuda del Magre, s'estava en contacte amb la delegació del govern, tots els mitjans estaven en prealerta i la gestió s'estava desenvolupant com en altres ocasions". Així va ser, ha dit, fins que el van advertir del risc de desbordament del pantà de Forata, quan va desplaçar-se al Cecopi de l'Eliana, on va arribar passades les 19 hores. Un retard del qual ha culpat les pluges i la congestió a la carretera. "El viatge no va ser fàcil. El mal oratge i el trànsit allargaren l'arribada". "No va ser necessari que ningú em posara al dia i no vaig retardar un segon les tasques que s'estaven fent", ha assegurat.

El cap del Consell creu que es va actuar correctament en el cas del riu Magre, però no així sobre el barranc de Poio, del qual assegura que es va rebre informació “fragmentada, inexacta i tardana”. Ha carregat contra la CHX per informar el Cecopi només per correu electrònic i advertir a destemps, segons Mazón, per este mateix sistema, del desbordament del barranc de Poio, després d'una "apagada informativa" de dos hores i mitja.  Eixe últim correu, diu, va arribar a les 18:43, quan "ara sabem que a les 18:33 h, fins i tot abans, a Paiporta la rambla ja s’havia desbordat". L'anterior, ha especificat, és de les 17:13 h i com en els dos anteriors, informava d'un descens del cabal, llavors a 28,7 m³/s, i tot això "Emergències no desactiva l'alerta".

La CHX no va avisar a temps del risc de desbordament del barranc de Poio

El president ha explicat que, malgrat que el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAI) de la CHX va registrar crescudes prèvies molt significatives, a les 17 h i les 18 h, l'organisme no va enviar els correus i la informació tampoc la va traslladar verbalment el cap de la CHX ni el seu equip, presents en el Cecopi, que s'havia constituït a les 15 hores.

"L'organisme de conca ni alerta ni avisa Emergències de l'elevadíssim risc de desbordament del barranc, malgrat que el pla especial del risc d'inundacions estableix que únicament la CHX està obligada a facilitar la informació de desbordament de les conques, quan el cabal supere els 150 m³/s", ha explicat. A més, ha advertit que, com a membre del grup de seguiment de risc del comité assessor del Cecopi, la Confederació "no pot limitar-se a traslladar informació via email, sinó que ha d'avaluar la situació i comunicar les mesures d'actuació que considere" i que, d'acord amb el pla d'inundacions, li correspon recomanar l'activació de l'alerta hidrològica a les zones en risc. "Té l'obligació de traslladar informació sobre el risc de desbordament", ha insistit.

L'alerta massiva no està prevista en els protocols

El cap del Consell també ha assegurat que el Cecopi va començar a plantejar-se la possibilitat d’enviar una alerta massiva a la població amb ES-Alert només pel possible trencament de la presa de Forata. “Va ser eixe motiu i no un altre”, ha insistit sobre el retard en l'avís a la ciutadania, que acabaria llançant-se passades les 20 hores. Mazón ha dit que esta ferramenta no s'havia utilitzat “mai a la Comunitat Valenciana i no està prevista en els protocols". En la segona intervenció ha arribat a rebaixar-ne la importància. Segons el president, va ser un missatge massiu, però només un de tants "dins dels missatges i consells que durant dos dies s'havien donat". "De quina altra manera altres organismes podrien haver pres algunes decisions, si no fora pels avisos que anava enviant Emergències de la Generalitat?", ha raonat.

El president també ha criticat el fet que no es va convocar "cap responsable d’Emergències de la Generalitat" a una reunió de la delegació del govern espanyol, amb presència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a les 9:30 h d'eixe dimarts. I assenyalant la delegada, Pilar Bernabé, ha dit que va ser ella qui va informar-los que l’alerta roja d’Aemet “era fins a les 18:00 hores” i que semblava que plouria menys i que la DANA aniria "cap al nord". Mazón va reproduir esta informació en una compareixença al migdia i la va compartir en el seu compte d'X a les 13 hores. Un missatge que va esborrar l'endemà perquè, segons ha explicat hui, contenia informació desactualitzadaPer a justificar esta confusió, s'ha remés a una intervenció del cap de Climatologia d'Aemet a les 11:50 h de dimarts a À Punt, que va anticipar informació similar: el possible desplaçament cap al nord del fenomen meteorològic i la vigència de l'alerta roja fins a les sis de la vesprada.

El mal oratge i el trànsit allargaren la meua arribada al Cecopi. No va ser necessari que ningú em posara al dia i no vaig retardar un segon les seues tasques

Mazón ha comparegut durant més de quatre hores, en torn de matí i vesprada, per a explicar la gestió de la DANA que el dimarts 29 d'octubre va arrasar una setantena de municipis valencians i va causar almenys 216 víctimes mortals. El ple estava previst per a dijous, però s'ha ajornat un dia per l'episodi de pluges torrencials que ha obligat l'Aemet a decretar avís roig a tota la província de València. Es tracta de la intervenció parlamentària més important des que va iniciar el mandat. Per la polseguera que ha alçat la seua absència en els moments inicials de la crisi, en la primera reunió del Cecopi la mateixa vesprada, les contradiccions en el relat i l'actuació de les conselleres Salomé Pradas i Nuria Montes. A això s'afig la sensació generalitzada d'indignació ciutadana per la tardança a llançar l'alerta i la falta d'atenció als supervivents els dies posteriors a la catàstrofe.

El cap del Consell ha assegurat haver aprés dels errors comesos i estar preparat per a assumir la recuperació de les zones afectades. Una transformació per a la qual ha reclamat l'ajuda i el compromís del govern espanyol. "El poble valencià no demana favors, demana justícia [...]. Que el govern no ens deixe sols en estes hores tan amargues", ha dit. 

136 mesures per a la recuperació

En la intervenció, també ha repassat les actuacions de rescat que feren els bombers provincials i altres cossos d’emergències i la resposta posterior, que ha descrit com el desplegament més gran que l’autogovern valencià ha fet en tota la història. Ha subratllat les ajudes de la Generalitat a les persones damnificades i la petició de 31.000 milions al govern espanyol per a la recuperació de les infraestructures i el teixit econòmic. Una xifra que, segons ha explicat, "no s’ha calculat a l’atzar ni és un capritx, sinó que ix d’un càlcul rigorós” dels tècnics autonòmics.

El Consell ha aprovat un pla “extraordinari i ambiciós” amb 136 mesures per a la recuperació econòmica, social, estructural i ambiental de València i tota la Comunitat Valenciana que, segons el president, ja s’ha enviat al Govern d’Espanya per a poder treballar-lo conjuntament, segons el president.

El president de la Generalitat ha desgranat el full de ruta de la recuperació, amb una bateria d’iniciatives. Demanarà ajudes per a famílies, agricultors, autònoms i empreses per dalt dels 838 milions d’euros anunciats pel govern espanyol, que considera "insuficients". També reclamarà ajudes directes d’un milió d’euros per a cada municipi afectat (74 milions), una partida de 100 milions d’euros en un pla d’infraestructures esportives o un pla Renove de 864 milions per a ajudar a substituir els 100.000 vehicles afectats.

Protesta a les portes de les Corts

Vora 200 persones s'han concentrat a les portes de les Corts en protesta per la gestió de la DANA, en els minuts previs a la sessió. La multitud ha proferit consignes com "Mazón dimissió", "El president a Picassent" o "No són morts, són assassinats". Fa una setmana més de 130.000 persones van reclamar la renúncia de Mazón en una manifestació al centre de València, en protesta contra la gestió de la DANA, que va acabar amb la façana del Palau de la Generalitat coberta de fang i pintades crítiques contra el Consell.