El govern espanyol estima que la Comunitat Valenciana hauria de crear 764 places més per a acollir menors
La fórmula, que es refereix a acolliment de menors tutelats en general i no sols migrants, estima un dèficit global de més de 4.400 llocs en tot l'Estat
La Comunitat Valenciana hauria de crear 764 places noves per a l'acolliment de menors, d'acord amb la proposta de derivació segons els criteris de població amb què treballa el govern espanyol. La fórmula, presentada pel Ministeri de Joventut i Infància, ens situa com el tercer territori que més esforç hauria de fer de l'Estat per a arribar al mínim que correspon d'acord amb el repartiment plantejat. Quedaria només per darrere de Madrid i Andalusia, on farien falta 1.145 i 839 llocs més, respectivament.
En l'altra cara de la moneda estan les comunitats que ja superen el mínim de places estructurals que els pertocarien segons este criteri de població. Són, a més de les zones d'arribada —Canàries, per 65; Ceuta, per 45, i Melilla, per 150—, Catalunya (1.065 més), País Basc (498) i Navarra (85).
Totes estes dades es reflecteixen en un dels documents —a què ha accedit l'agència EFE— sobre els quals treballen l'executiu estatal, Canàries i, fins fa uns dies, el PP, en el marc de les negociacions per a arribar a un acord i reformar la llei d'estrangeria. Un canvi legislatiu que busca establir un acolliment vinculant dels menors migrants no acompanyats entre tots els territoris per a alleujar zones tensionades com les Canàries.
Cal matisar que la fórmula del govern es refereix en tot moment a places per a l'acolliment de menors tutelats en general, i no sols migrants. En conjunt, estima un dèficit global de totes les autonomies xifrat en 4.437 llocs pendents de creació. Madrid encapçala el rànquing com l'autonomia on falten més vacants per a arribar al que l'executiu estatal considera un repartiment òptim basat en criteris de població, seguida d'Andalusia i la Comunitat Valenciana. La resta de territoris que haurien de posar-se al dia amb més espai d'acolliment són Castella-la Manxa (367 places), Galícia (327), Castella i Lleó (292), Regió de Múrcia (285), Aragó (140), Extremadura (92), Cantàbria (59), illes Balears (56), Astúries (39) i La Rioja (32).
Segons han informat a EFE fonts de la negociació, per a establir cada quantitat s'ha calculat primer quantes places són necessàries en tot el territori (unes 23.600) i després, s'ha dividit la població espanyola entre el nombre de places. Després d'aplicar una sèrie de factors correctors, s'ha obtingut la ràtio d'1 plaça per cada 2.250 habitants. D'esta manera, si es divideix la població de cada comunitat autònoma entre 2.250, es té com a resultat el nombre de places que ha de tindre cada territori. A més, l'objectiu és que totes estes vacants siguen estructurals i no d'emergència, com ocorre fins ara en molts dels territoris, sobretot en les zones receptores de migrants.
Dilluns, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, en declaracions als mitjans, va assegurar que crear noves places segons este sistema tindria un cost "molt, molt, molt, molt baix" per a les comunitats. I va posar com a exemple que esta despesa seria l'equivalent al 0,05% dels pressupostos executats per les autonomies el 2023 o a l'1% de l'aportació extraordinària que se'ls farà de cara a 2025.
Precisament la vicepresidenta valenciana, Susana Camarero, va abordar l'assumpte dilluns en una entrevista en Les notícies del matí i va carregar contra el govern espanyol per, segons va dir, "provocar una crisi" amb les comunitats dirigides pel PP a propòsit del repartiment de menors. A més d'acusar el gabinet de Pedro Sánchez de deixadesa de funcions per no definir cap política migratòria, va assegurar que els centres d'acolliment valencians estan amb un índex d'ocupació del 160%.
De vesprada va celebrar-se una reunió més en el context de les negociacions per a la reforma de la llei d'estrangeria amb la participació del president canari, Fernando Clavijo; el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres; la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego; i representants del Ministeri d'Hisenda. Com estava previst, no va acudir ningú del Partit Popular. Durant la trobada, el govern central i el de les illes van treballar "en bona sintonia" sobre la proposta de la ministra Rego. Esperen que el PP torne a les converses, han apuntat les fonts.
