Gallardón arriba a l'Audiència Nacional per a declarar pel cas Lezo

El jutge interroga Gallardón per la compra, presumptament fraudulenta, de l'empresa colombiana Inassa per part del Canal de Isabel II.

Gallardón arriba a l'Audiència Nacional a declarar pel cas Lezo
Gallardón arriba a l'Audiència Nacional a declarar pel cas Lezo / JP Gandúl (Efe)

L'expresident madrileny Alberto Ruiz-Gallardón ha arribat a les 9.05 hores a l'Audiència Nacional per a declarar com a investigat davant del jutge del cas Lezo per la compra, presumptament fraudulenta, de l'empresa colombiana Inassa per part del Canal de Isabel II, que va aprovar el seu Consell de Govern en 2001.

Gallardón ha arribat caminant a la seu del tribunal acompanyat pel seu fill José, que també és el seu advocat, i ha anunciat als periodistes que esperaven la seua arribada que faria declaracions al final de la compareixença davant del jutge.

La declaració de Gallardón, fixada per a les 9:30 hores, es produeix després que, ahir i dimarts, declararen en relació amb aquesta compra l'exconseller madrileny i també expresident del Canal, Carlos Major Orella, i l'exconseller de Presidència, Manuel Cobo, que van defensar la legalitat de l'operació investigada.

Poc més d'un any després que esclatara aquest cas de corrupció que té com a principal investigat un altre expresident madrileny, Ignacio González, el jutge de Lezo, Manuel García Castelló, va acordar citar Gallardón després de diverses peticions de la fiscalia.

Gallardón haurà de declarar sobre la compra d'Inassa per un total de 73 milions de dòlars a través d'una empresa panamenya, una operació en la qual, segons el jutge, va poder existir "una sobrevaloració clarament perjudicial" i que es va realitzar a través d'una "complexa estructura societària" que incloïa una societat panamenya.

L'adquisició va anar avant amb la signatura de Gallardón mateix el 29 de novembre de 2001, quan l'operació va ser aprovada pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid.

No obstant això, en un recurs a la seua citació, els lletrats de Gallardón asseguren que no existeix "cap indici que els 73 milions de dòlars pagats en 2001 contingueren un sobrepreu", més enllà d'un informe del despatx d'advocats Cuatrecasas i dos punxades telefòniques a Ignacio González i al seu home fort a Sud-amèrica, Edmundo Rodríguez Nebot.

En una d'aquestes punxades, González explicava a l'exministre Eduardo Zaplana -a la presó pel cas Erial- que "Alberto va fer una operació, que no sé si estava Alberto, però per descomptat la seua gent sí (...). Van comprar una societat, que no valia ni trenta milions de dòlars, per cent". I afegia: "Tractem d'arreglar-ho, però jo tinc encara un dictamen així, de Cuatrecasas, sobre tota l'operació, que no et pots ni imaginar".

Aquest dictamen, que desaconsellava la compra -datat en 2004, tres anys després de l'operació-, el va encarregar González a la seua cunyada, Pilar Cavero, sòcia d'honor de Cuatrecasas i, segons van declarar la pròpia Cavero i un dels advocats que es van encarregar del document, es va fer al dictat de l'exgerent del Canal, Ildefonso de Miguel.

En aquesta causa ja figuren com a imputats diversos alts càrrecs de Gallardón, com l'exconseller d'Hisenda i president d'Adif, Juan Bravo, o l'exconseller de Medi Ambient i expresident del Canal, Pedro Calvo.

També et pot interessar

stats