La superfície d'aigua a la regió brasilera d'Amazònia cau al nivell més baix dels últims cinc anys

La superfície d'aigua dolça de l'estat de l'Amazones, el més gran de l'Amazònia brasilera, ha registrat aquest mes de setembre el seu nivell més baix des de novembre del 2018, segons un estudi de MapBiomas. En total, la superfície d’aigua ocupa uns 3,46 milions d'hectàrees, un 28% inferior a la de setembre de 2022.

L'estudi, que ha analitzat imatges de satèl·lit, assenyala que s'ha de tindre en compte que l'any passat es va registrar el nivell més alt des de 2018, superior a la mitjana històrica analitzada per MapBiomas des del 1985. Dels 62 municipis que formen part de l'Amazònia, 25 van experimentar una caiguda superior a les 10.000 hectàrees. D’elles, la de l'àrea de Barcelos va ser la més alta, amb 69.000 hectàrees.

A més de la sequera al llac Tefé, que va ocasionar la mort de més de 140 dofins d'aigua dolça, les imatges de satèl·lit mostren que llacs sencers s'han assecat en les planes de la reserva Auatí-Paraná. També el llac Coari, on els extensos bancs d'arena han afectat el transport i, per tant, l'accés a aliments i medicines, i fins i tot el calendari escolar. S'ha reportat l’impacte sobre la biodiversitat aquàtica en diversos llocs de la regió, però aquest “encara no ha sigut estimat i pot arribar a proporcions alarmants”, segons ha indicat Carlos Souza, coordinador de MapBiomas Água i autor principal de l'estudi. 

El risc d’incendi, més alt

Per a l'expert, a això se suma el fet que l'Amazones és altament vulnerable als incendis a causa de la desforestació, el fenomen del Niño i el calfament de l'Atlàntic Nord. Segons diu en l'estudi, aquests factors han sigut els principals responsables de la sequera que es viu a la regió i que, fins i tot, pot ser major que la que es va patir el 2010. 

Per a frenar les flames, el govern de Luiz Inácio Lula da Silva ha redoblat el combat contra el foc a la regió amb uns 3.500 bombers, als quals n'ha incorporat 119 més aquest cap de setmana.