La NASA troba molècules d'aigua i carboni en l'asteroide Bennu, components bàsics per a la vida
La mostra analitzada, vora 250 grams de material extret per la missió Osiris-Rex, és la més gran estudiada mai pels científics
Una mostra de material portat a la Terra des de Bennu, un asteroide de 4.500 milions d'anys, conté molècules d'aigua i alt contingut de carboni, segons ha anunciat l'agència espacial estatunidenca NASA.
La inspecció inicial va proporcionar evidències d'abundants de tots dos elements, la qual cosa podria indicar els components bàsics de la vida a la Terra.
Uns 250 grams de material extret de Bennu "és la mostra més gran d'asteroide ric en carboni mai portada a la Terra i ajudarà els científics en la investigació dels orígens de la vida en el nostre planeta", va afirmar el director de la NASA, Bill Nelson.
La missió de la NASA, batejada com Osiris-Rex, va recollir els materials de restes de l'asteroide Bennu i el vehicle que els va portar a la Terra va descendir el 24 de setembre a Utah.
Dante Lauretta, investigador principal de la missió a la Universitat d'Arizona, va assenyalar que la presència de material ric en carboni i de minerals argilencs amb contingut d'aigua "ens encamina a la comprensió no sols del nostre veïnat celestial, sinó també al potencial per al començament de la vida".
Es tracta de la primera vegada que la NASA porta a la Terra les mostres d'un asteroide. L'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA) va aconseguir recuperar restes d'asteroides el 2020, però va ser una quantitat mínima, no major que una xicoteta cullerada de pols i roques.
"Quasi tot el que fem en la NASA busca respostes a les preguntes sobre qui som i d'on venim", va afegir Nelson. "Missions com Osiris-Rex milloraran el nostre coneixement dels asteroides que podrien amenaçar la Terra al mateix temps que ens donen un tast del que podria haver-hi més enllà".
Els experts de la NASA al Centre Espacial Johnson, de Texas, han estat separant acuradament els fragments de material rocós que van trobar, no sols dins de la càpsula sinó també a l'exterior, al voltant de la tapa i en el fons.
Vanessa Wyche, la directora del Centre Johnson, va explicar que els científics i enginyers "han treballat durant anys en el desenvolupament de guants i eines especialitzades per a mantindre pristí el material de l'asteroide".
En la labor, els científics han pres imatges per escaneig amb un microscopi d'electrons, com també mesuraments amb llum infraroja, difracció amb rajos X, i han fet anàlisis dels elements químics.
Els científics van triar Bennu perquè és relativament ric en molècules orgàniques i, a més, té una òrbita coneguda, la qual cosa va facilitar que la nau Osiris-Rex poguera acostar-s'hi per a prendre mostres.
Descobert el 1999, es creu que Bennu es va formar a partir de fragments d'un asteroide molt més gran després d'una col·lisió. Mesura mig quilòmetre d'ample i la seua superfície negra i rugosa està plena de roques grans.
