El debat sobre els “centres de retorn” de persones migrants centra la cimera dels líders de la UE
El govern espanyol està en contra de la mesura i defén que la seua política migratòria “ja està funcionant”
Quan han transcorregut menys de cinc mesos des de l'adopció del pacte europeu de migració i asil, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) es reuneixen este dijous i divendres a Brussel·les per a continuar buscant “fórmules innovadores” per a frenar “la immigració irregular”, entre les quals s’inclouen els centres per a la identificació i retenció de persones migrants en països tercers com ja ha fet Itàlia a Albània. La migració serà un dels temes principals de la cimera europea en la qual els mandataris posaran també sobre la taula l'evolució de les guerres a Ucraïna i el Pròxim Orient.
Encara que la UE ja ha adoptat el pacte migratori, un marc per a gestionar de manera previsible les arribades de migrants, eixe complex paquet legislatiu no començarà a aplicar-se fins al 2026, un horitzó que alguns estats membres, com Espanya, veuen llunyà i busquen avançar.
La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit esta setmana en la carta d'invitació als líders europeus que Brussel·les dona suport a la idea d'accelerar la implementació de l’acord. A més, ha remarcat la importància d’avançar ràpidament per a ajudar, entre altres coses, a gestionar millor els procediments d'asil i “tancar llacunes” entre eixos processos i els de retorn.
Però França i altres estats membres consideren que el pacte migratori “no és suficient com a solució als reptes existents” i encara s’ha de completar, en particular sobre els retorns. “Fa falta una nova rajola legislativa”, han indicat fonts diplomàtiques.
Els centres per a migrants fora de la UE, a debat
Una idea que ara sembla estar guanyant pes en la Unió Europea és la dels centres per a migrants fora del marc comunitari, com els impulsats a Albània pel govern italià de la ultradretana Giorgia Meloni. De fet, este dimecres han arribat les setze primeres persones —deu de Bangladesh i sis més d'Egipte— en un vaixell al port de Shëngjin, al nord de Tirana. I este mateix dimecres, el govern dels Països Baixos, una coalició de quatre partits encapçalada per la formació d'extrema dreta de Geert Wilders, ha anunciat que estudia la possibilitat d'“acollir a Uganda” els sol·licitants d'asil africans que hagen esgotat tots els recursos legals per a romandre en territori neerlandés.
“També hauríem de continuar explorant possibles camins a seguir pel que fa a la idea de desenvolupar centres de retorn fora de la UE, especialment en vista d'una nova proposta legislativa sobre el retorn”, va assenyalar Von der Leyen en la seua carta, en què fa una crida a “aprendre” de l'acord entre Itàlia i Albània.
El govern espanyol ja s’ha manifestat obertament en contra d’esta mesura, i defensa que la seua política migratòria “ja està funcionant”. A més, el cap de l’executiu Pedro Sánchez ja ha avançat que exigirà a la cimera aplicar en la seua totalitat el Pacte de Migració i Asil comunitari.
Estes diferències entre països sobre migració podrien fer que durant la cimera europea els estats no aconseguisquen aprovar un text de conclusions, un fet sobre el qual han coincidit diferents delegacions. “No descarte que no hi haja conclusions, i que es diga sols que hi va haver un debat”, han indicat diverses fonts.