La cimera de l'OTAN analitza els reptes per a la seguretat mundial que suposa la Xina
La primera cimera de l'aliança atlàntica en què participa Joe Biden pretén evitar en tot cas una guerra freda amb el gegant asiàtic
La cimera de l'OTAN que aquest dilluns de matí comença a Brussel·les té damunt la taula grans reptes. La trobada, que serà la primera en la qual participe el nou president d'Estats Units, Joe Biden, tractarà el risc que, per a la seguretat de l'aliança, plantegen països com Rússia i la Xina. De fet, poc abans de l'inici de la reunió, el secretari general aliat, Jens Stoltebert ha deixat clar que si bé l'OTAN no entrarà en una nova "guerra freda" amb la Xina, sí que buscarà fer front comú als desafiaments per a la seguretat de l'Aliança que implica la seua escalada militar i expansió de poder en el món.
El repte de la Xina ja es va tractar en la reunió de l'OTAN a Londres de fa 18 mesos, però la intenció en aquesta cimera és tindre una postura de l'aliança sobre aquest tema. En l'agenda de la trobada també està previst que es parle del desafiament que suposa Rússia i abordar la retirada de l'Afganistan i una nova agenda perquè l'OTAN siga més competitiva de cara a 2030. En aquesta cimera també hi haurà una reunió informal entre Biden i el president espanyol, Pedro Sánchez. El cap de l'executiu espanyol també mantindrà un trobada amb el primer ministre britànic Boris Johnson
"No entrem en una nova guerra freda i la Xina no és el nostre adversari, el nostre enemic, però hem d'abordar com a aliança els reptes que suposa la Xina per a la nostra seguretat", ha ampliat Stoltenberg en la roda de premsa prèvia a l'inici de la cimera. El dirigent ha remarcat les oportunitats que hi ha en la relació amb la Xina i ha afegit també que la col·laboració amb el gegant asiàtic en temes com el canvi climàtic o el control d'armes és necessari.
Entre els temes de preocupació per a l'OTAN, el polític noruec ha mencionat una "expansió militar significativa" de la Xina, el comportament de Pequín en la mar de la Xina Meridional, la seua manera de castigar les manifestacions democràtiques a Hong Kong o de perseguir minories i l'ús de noves tecnologies com xarxes socials o el reconeixement facial per a "controlar i vigilar" la seua pròpia població "de manera mai vista abans" . "Cap país pot gestionar això sol, hem de respondre com una Aliança, com OTAN", va agregar.
També ha mencionat que la Xina "s'està acostant més a nosaltres en el ciberespai, a Àfrica, a l'Àrtic, i invertint fortament en la nostra infraestructura i tractant de controlar-la, hem vist discussions sobre 5G i Huawei", va comentar sobre les inversions d'aquella empresa tecnològica xinesa en noves xarxes de telecomunicacions. Per tot això, Stoltenberg considera que és "tan important" la nova agenda 2030 de l'Aliança, que cerca més resiliència, invertir més en tecnologies i "que podem fer més en defensa cibernètica".
