Les dones i el cinema, protagonistes del nou calendari coeducatiu d'Intersindical
L'acte de presentació reuneix en una taula de debat l’actriu i directora Rosanna Pastor, la professora i directora de la càtedra Luis García Berlanga, Begoña Siles i la directora i guionista, Paqui Méndez
Des de fa 18 anys, la Confederació Intersindical, de la qual forma part la secció de Dones d’Intersindical Valenciana, publica en les diferents llengües de l’estat espanyol –català, gallec, èuscar i asturià– el calendari “Temps de Dones, Dones en el Temps”. La iniciativa busca recuperar el protagonisme de les dones com a filòsofes, polítiques, periodistes, sufragistes, pacifistes, mestres o músiques. I a les actrius, directores, guionistes i professionals del cinema en les diverses categories i oficis està dedicat l’almanac d’enguany.
Al llarg de dotze mesos, el calendari visibilitza figures femenines destacades del seté art, des de les pioneres, com la gran oblidada Alice Guy-Blaché, que es va avançar a George Méliès i el 1896 va realitzar la seua primera pel·lícula, La fée aux choux ('La fada de les cols') o Rosario Pi, la primera espanyola qu va produir una pel·lícula sonora (Jo vull que em porten a Hollywood), fins a directores de ficció, passant per directores d’animació –com la valenciana María Trénor, autora del curt ‘n estaves tu?, una reflexió sobre la realitat universal i transversal de la violència masclista– directores de documentals, actrius, guionistes, productores, directores de fotografia i directores d’art, compositores i tècniques de so, muntadores i caps d’efectes especials, directores i programadores de festivals, crítiques de cinema i distribuïdores.
La presentació de l’almanac, el passat 27 de gener a la seu d’Intersindical Valenciana al Cap i Casal, va reunir en una mateixa taula l’actriu i directora Rosanna Pastor, la directora, guionista i presidenta de l’Associació per la Coeducació, Paqui Méndez i la professora i directora de la càtedra Luis García Berlanga, Begoña Siles. La covid va impedir que hi assistiren altres dues convidades: l’actriu Gloria March i la productora Nathalie Martínez. Sònia Caparrós, d’STEPV Dones Intercomarcal València i Alhaya Talavera, d’Intersindical Dones, van moderar l’acte, que es va poder seguir en directe per streaming.
On estan les dones en la producció d’una pel·lícula?
La professora d’Anàlisi Narratiu de la Universitat CEU Cardenal Herrera, Begoña Siles, va començar la seua intervenció connectant l’esperit del calendari amb els objectius de la Teoria i Crítica Fílmica Feminista. “Aquest objectiu no és altre que fer visible l'invisible: nomenar, recordar i reivindicar la presència de dones en la indústria cinematogràfica, quantificar quantes dones han treballat i en quines tasques”, va explicar Siles, una pionera en la investigació d’aquest camp dels estudis de dones.
No sorprén ningú que algunes d’aquestes tasques continuen concentrades quasi exclusivament en mans de dones, com maquillatge o vestuari, mentre que d’altres, com la direcció de fotografia, el so o el muntatge d’una pel·lícula, els semblen blindades. Les coses, però, sembla que comencen a canviar. Siles, que també és directora de la càtedra Luis García Berlanga es va referir al fet que el director valencià va comptar amb una dona muntadora en dèsset de les seues pel·lícules, mentre que l’actriu i directora Rosanna Pastor va posar el focus en l’edició dels Premis Goya d’enguany: “Hi ha dues dones nominades en la categoria de millor música original (Zeltia Montes, per El buen patrón i Fàtima Al Qadiri, per La abuela) i això és un fet insòlit. També hi ha una directora de fotografia (Gris Jordana, per Libertad) i això crec que és la primera vegada que passa”, va afirmar, entre sospresa i admirada, Pastor.
Ara bé, com ella mateixa va matisar, “les nominades en aquestes categories solen estar en pel·lícules dirigides per dones o que parlen de dones. Per això és tan important que les dones fem pel·lícules i contem les nostres històries”.
“Quan jo vaig començar”, va seguir relatant la veterana actriu i directora valenciana, “com a actriu, no existien moltes opcions i jo em preguntava: per què sempre he de fer de l’amant, la dona, la germana, en definitiva, personatges subsidiaris dels homes? Realment, les dones no hem tingut l’oportunitat de triar on volíem desenvolupar la nostra tasca”, va reblar.
“Les parts més creatives d’una pel·lícula se les solen quedar els homes”, va assegurar la professora i crítica cinematogràfica Begoña Siles. “Per això és tan important motivar les noves generacions i per això trobe un encert que el calendari incloga les directores d’animació, les directores de festivals i les crítiques cinematogràfiques, perquè amb el seu treball són les qui donen visibilitat a les directores”, va concloure Siles, que va lamentar també l’absència en l’almanac de grans directores com Pilar Miró o Josefina Molina.
Un calendari i una guia amb propostes didàctiques
Per la seua part, la presidenta de l’Associació per la Coeducació, Paqui Méndez, directora i guionista d’obres com Campeonas sin límites o Las chicas no pierden el tren va lloar el que representa un calendari coeducatiu com el d’Intersindical. “És un luxe com a ferramenta educativa. Ens aporta referents cada dia i això és fonamental. Però a banda, la guia de treball didàctic ens situa en tot l’any i ens aprofita moltíssim per a parlar de tot açò en les aules”, va agrair.
El calendari s’edita en versió digital i en paper, i en aquest darrer format es distribueixen 45.000 exemplars. Inicialment, es distribuïa quasi exclusivament entre el personal docent i els centres educatius, ja que està dissenyat com una eina coeducativa per a pal·liar l’absència de dones als llibres de text i aportar propostes didàctiques que el professorat pot aplicar a les aules, però des de fa uns anys la seua distribució ha augmentat, en ser sol·licitat cada vegada més per centres municipals de la dona, associacions i col·lectius feministes, així com organitzacions relacionades amb la igualtat i la coeducació.
Cada casella del calendari recorda efemèrides referides a les dones i el cinema, des del moment del naixement fins a la recepció de premis. A més, s’hi indiquen també les principals fites de la lluita feminista, com el 8 de març o el 25 de novembre. El calendari inclou, en les darreres sis pàgines un grapat de propostes didàctiques en format abreujat, que es troben ampliades al web de l’organització Dones de la Confederació STES-Intersindical.
Segons un estudi de la Universitat de València, les dones suposen un 12,8% del total de personatges referenciats als llibres de text, mentre que aquest percentatge cau per davall del 7% si atenem l’indicador de les vegades en què són citades.