Els astrònoms descobreixen la major i més duradora explosió còsmica vista mai

Fa tres anys que els astrònoms n'observen la llum. Es tracta de la major explosió còsmica mai vista i que podria ser resultat d'un vast núvol de gas, tal vegada milers de vegades major que el Sol, alterada de manera violenta per un forat negre supermassiu.

L'explosió, catalogada com a AT2021lwx, i que es va produir fa quasi 8.000 milions d'anys llum, quan l'univers en tenia 6.000, es descriu en un estudi liderat per la Universitat de Southampton que publica aquest divendres Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.

La majoria de les supernoves (l'explosió d'una estrela moribunda i una de les més grans conegudes) són visibles durant uns mesos, no obstant això, l'ara descrita es va localitzar fa tres anys i encara està sent detectada per una xarxa de telescopis.

Deu vegades més brillant que qualsevol supernova coneguda

Aquesta gran explosió és deu vegades més brillant que qualsevol supernova coneguda i tres vegades més que l'esdeveniment de disrupció de marea més brillant, en el qual una estrela cau en un forat negre supermassiu.

Els investigadors creuen que l'explosió és el resultat d'un succés molt rar: un vast núvol de gas, possiblement milers de vegades major que el nostre Sol, que ha sigut violentament pertorbat per un forat negre supermassiu.

D'aquesta manera, fragments del núvol de gas estarien sent engolits pel forat negre i enviaria ones de xoc a través de les seues restes i del polsós contorn del forat.

L'any passat, els astrònoms van ser testimonis de l'explosió més brillant de la que es té constància: un esclat de raigs gamma conegut com a GRB 221009A, que es va produir a 2.000 milions d'anys llum de la Terra.

Aquella explosió va ser més brillant que la descrita ara, però només va durar una fracció de temps, cosa que significa que l'energia total alliberada per AT2021lwx és molt major.

L'esclat el va detectar el 2020 la Instal·lació Transitòria de Zwicky i posteriorment el Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides (ATLES), tots dos als Estats Units i encarregats de vigilar el cel per a detectar objectes que canvien ràpidament de lluentor, cosa que indica l'existència d'esdeveniments còsmics.

"Ho descobrim per casualitat”, ha assenyalat l'investigador de la Universitat de Southampton Philip Wiseman, que ha destacat que “alguna cosa que brillara durant més de dos anys és immediatament molt inusual".

Detectada gràcies a una xarxa de telescopis, com el de Canàries

Per això, s'ha continuat investigant l'objecte amb el Gran Telescopi de Canàries; el Telescopi de Noves Tecnologies (operat per l'Observatori Europeu Austral) a Xile i el Neil Gehrels Swift (una col·laboració entre la NASA, el Regne Unit i Itàlia).

Manejant diverses dades, l'equip va poder mesurar la distància a l'objecte. Una vegada conegut aquest paràmetre i la brillantor que apareix es pot calcular la lluentor de l'objecte en la seua font.

“Una vegada realitzats els càlculs, ens vam adonar que és extremadament brillant", ha afirmat el també signant de la investigació Sebastian Hönig, citat per la Universitat de Southampton.

Els únics objectes de l'univers tan brillants com AT2021lwx són els quàsars

Els únics objectes de l'univers tan brillants com AT2021lwx són els quàsars, forats negres supermassius amb un flux constant de gas que cau sobre si mateixos a gran velocitat.

En un quàsar la lluentor augmenta i disminueix amb el temps, però en el cas d'aquesta explosió, fa una dècada no s'havia detectat i “de sobte apareix amb la lluentor de les coses més brillants de l'univers, cosa que no té precedents", ha afegit el també coautor de l'estudi Mark Sullivan.

L'equip vol ara recopilar més dades sobre l'explosió i mesurar diferents longituds d'ona, inclosos els raigs X, que podrien revelar la superfície i la temperatura de l'objecte, així com els processos subjacents.

També duran a terme simulacions computacionals millorades per a comprovar si coincideixen amb la seua teoria sobre la causa de l'explosió.