Luz Casal: "Tots els meus discos són íntims, però a nivell de lletres, en aquest estic més exposada"

Si hi ha una cantant que ha aconseguit evolucionar dins del panorama musical, deixant l’empremta de cada moment de la seua història personal, és Luz Casal. Des del 1982, any en què va presentar Luz, la cantant gallega ha venut més de cinc milions d’exemplars dels vora vint discos que ha publicat.

El passat mes de març, tres anys després d’acabar la gira del disc anterior, va presentar un nou treball amb un nom que és tota una declaració d’intencions: Las ventanas de mi alma. Hui presenta aquest àlbum davant del públic valencià, i ho fa al temple reservat per a les grans dives, el Teatre de les Arts de València.

A penes acabar la prova de so i abans que entre al camerino, on es maquillarà, es pentinarà i es vestirà per a pujar de tornada l’escenari, l’equip de Bona vesprada té el temps just de fer-li unes preguntes.

Quan falta menys de mitja hora per a eixir a l’escenari, estàs nerviosa?

Aquesta és la pregunta del milió… No sé què dir-te, però supose que la resposta més franca és que sí.

Perquè, per molts anys de carrera que portes, presentar un àlbum com Las ventanas de mi alma imposa respecte?

Exactament, respecte i responsabilitat. Responsabilitat per fer les cançons de la millor manera possible, responsabilitat amb els teus músics i, sobretot, responsabilitat amb el públic.

El públic valencià sempre t’ha tractat bé. Tens ganes de retrobar-te amb ell?

Sí. Tinc ací, a més, uns seguidors fidels que sempre m’animen, ací i en qualsevol lloc on acudeixen, i la veritat és que, a més, és un públic molt musical, amb molt coneixement de diferents estils i propostes musicals i, per tant, sempre és un repte posar-se davant del públic valencià.

Aquest disc de Las ventanas de mi alma és el més íntim i personal?

Es pot dir això, perquè a nivell de lletres estic més exposada que altres vegades, però tots els meus discos expressen el meu moment vital, la meua manera de ser i, en aquest sentit, no és molt diferent, però per haver-ne escrit més, és veritat que he sigut més impúdica.

Començares ja fa molt anys i cançons com Loca, Piensa en mí o Rufino segueixen sent la banda sonora de moltíssimes generacions: això és motiu d’orgull?

Això és un regal, veritablement. Nosaltres tenim en compte que moltes d’aquestes cançons, per no dir totes les que has nomenat, són imprescindibles en el nostre repertori. Per tant, hui oferirem cançons noves de l’àlbum Las ventanas de mi alma, però també tindrem en compte que algunes cançons del meu repertori són imprescindibles i les farem. 

No poden faltar, veritat?

No. És impossible.

Com és impossible no gaudir de la música d’aquesta artista i pensar-hi quan parlem de les grans cantants del nostre país. Luz, pensem en tu.