Arturo Cerdà i Rico, nascut a Monòver el 1844, va ser metge de professió fins que el va deixar per a dedicar-se a la fotografia.

Entre les tècniques que va utilitzar es troba l'autocrom, però especialment la fotografia estereoscòpica i la fotografia en color utilitzant les mateixes tècniques que els germans Lumière.

Els temes que abordava eren en molts casos propis de l'etnografia. Retractava els oficis i les tradicions, però també els seus paisans, rics i pobres, importants i insignificants. Rostres sense nom que Arturo va salvar de l'anonimat.

La vida d'Arturo va canviar quan Rosario, la seua esposa, va morir el 1902, quan ell tenia quaranta-nou anys. Aleshores Arturo va descobrir en la fotografia una escapatòria a la soledat. Va deixar en mans dels seus fills el control de les seues finques, va deixar la professió de metge i es va dedicar íntegrament a viatjar i a fotografiar. València, Tànger, Sevilla, Sant Sebastià, van ser alguns dels llocs que va visitar. Però sobretot Granada, ciutat de la qual es va enamorar i ens va deixar instantànies precioses.

Arturo Cerdà i Rico va morir el 1921 i ens va deixar un fons fotogràfic de gran qualitat.