Una retrospectiva lingüística amb ‘L'Alqueria Blanca’

Hui en lloc de La Charito parlaríem “d’estar més sol·licitada que” l’última influencer o no valdríem “més que un ‘potosí’”, sinó més que el mòbil d’última generació

Tonet i La Charito
Tonet i La Charito
À Punt
María Rosa Ramírez @apuntnoticies
20 d'abril 2021 - 12:24 Actualitzat: 27 d'octubre 2023 - 11:27

Amb el pas del temps els referents canvien, però a les nostres dites encara trobem jocs antics, personatges desconeguts o maneres de quantificar amb coses que ja han perdut valor. Gràcies a una acurada selecció per part dels lingüistes i guionistes, a L’Alqueria Blanca ens traslladem a temps passats. Els personatges de la sèrie usen expressions, dites o paraules ja en desús, o quasi, però que encara recordem amb nostàlgia. Aquest parlar és un dels motius de l'èxit de la sèrie, ja que, a banda d’evocar converses amb iaios i iaies i omplir-nos de records, fa una tasca de retrospecció lingüística necessària per a no perdre part de la nostra identitat. En repassem alguns d’aquests moments.

“Estàs més sol·licitat que La Charito”

María del Rosario Beriso Terrer era La Charito. Va nàixer a València l’11 de febrer de 1919, i era un personatge molt entranyable, recordat sobretot pels murcians, ja que diàriament, a l'estiu i a l'hivern, es banyava a l’escullera de La Curra, a Cartagena. Estrafolària en el vestir, genuïna en la personalitat i sempre bronzejada, a ningú li passava desapercebuda, sobretot en els convulsos temps de postguerra. És per això que La Charito es va convertir en protagonista d’aquesta dita tan d’ací, però que a poc a poc usem menys habitualment o en desconeixem l'origen.

“Eixa xicona val un 'potosí'”

Potosí era una ciutat als peus de la muntanya Cerro Rico, al sud de l’actual Bolívia, on hi havia una grandíssima mina de plata. Aquesta mina va reportar molta riquesa a l’imperi espanyol a mitjan segle XVI. D’ací ve l’origen d’aquesta dita amb referents que hui en dia han perdut el seu valor.

“Eres la marquesa del Potet”

El significat d’aquest refrany el trobem registrat a l’AVL com una “persona que creu que és més important del que és realment” i té l'origen en una rondalla popular a partir de la qual trobem hui en dia, fins i tot, referents literaris. En la seua versió en femení, cobra el significat d’anar molt arreglada o ornamentada amb joies.

“Et volen més que a Claramunt en el València CF”

José Claramunt Vega Torres, més conegut com a Pep Claramunt, va ser un jugador del València CF entre 1966 i 1978. A més, va ser el primer valencià que va arribar a la selecció espanyola de futbol com a capità. L’estima i confiança que se li tenia des de terres valencianes l'ha dut a protagonitzar aquesta frase de L’Alqueria Blanca.

“Torna-li la trompa al xic”

Els jocs tradicionals també són protagonistes d’algunes dites que hui han quedat pràcticament en desús. Aquesta en particular, l'arreplega l’AVL per “a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincideix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment”.

Xavos, quinzets i cacaus

També hi trobem maneres de quantificar que hui en dia han perdut el seu sentit. Per exemple, “pagar quatre cacaus i una llimonada”, “fer negocis de xavo” o “no fiar-se ni un quinzet”.

Cada diumenge a les 22:00 h, dos capítols nous de L'Alqueria Blanca de l'última temporada i sempre disponible a la carta en el web d'À Punt.

També et pot interessar

stats